Un estudi de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya constata que el volum d’informacions sobre violència masclista als mitjans el 2020 es va reduir considerablement, malgrat el nombre de dones assassinades no ho va fer tant.
En concret, el treball indica que els sis diaris agafats com a mostra (Ara, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui i La Vanguardia) l’any passat van publicar 172 notícies relacionades amb la violència vers les dones en l’àmbit de la parella, una disminució del 61% respecte les 442 de 2019.
L’informe apunta que aquest descens no es pot atribuir a la reducció del nombre de víctimes mortals, ja que el 2020 van ser 42, un 24% menys que el 2019, un percentatge allunyat de la reducció del 61% de les notícies publicades.
Les autores consideren que “l’anòmala situació” viscuda el 2020 provocada per la pandèmia de la Covid-19 va fer que l’agenda informativa se centrés en altres aspectes i els temes relacionats amb la violència masclista es veiessin “desplaçats”.
Dels sis diaris analitzats, El País és el que més informacions sobre violència vers les dones va publicar, el 25% de les 172. Per darrere es troben La Vanguardia (21%), El Periódico (19%), El Mundo (16%), l’Ara (12%) i El Punt Avui (7%). Uns resultats similars als de 2019, amb l’únic canvi de posicions entre l’Ara i El Mundo (aleshores amb el 13 i el 12%, respectivament).
Ús de les fonts
L’informe de l’ADPC també deixa al descobert la baixada en el nombre de fonts d’informació utilitzades pels diaris. El 43% de les peces publicades el 2020 van utilitzar una font i el 30% dues fonts, mentre que l’any anterior van ser el 12 i el 56,5%, respectivament. Les autores ho interpreten com un “efecte secundari” de la pandèmia.
Per altra banda, un 32% de les notícies publicades el 2020 contenien com a fonts d’informació institucions governamentals i polítiques, quatre punts percentuals més que el l’any precedent. A més, les fonts d’associacions i/o persones van arribar al 19%, un increment de set punts respecte del 2019.
Publicació de la nacionalitat
L’estudi destaca que continua la “tendència positiva” de no publicar dades sobre la nacionalitat de la víctima o de l’agressor. De les 86 peces d’agressions, el 59% no donava cap dada respecte de la nacionalitat, mentre que el 2019 era el 55%.
També es redueix al 30% de les informacions la publicació de la procedència o nacionalitat de la víctima, i al 34% en el cas de l’agressor. El 2019 aquesta dada es donava en el 37 i el 38% de les peces, respectivament.
Identificació de les persones implicades
L’informe de l’ADPC constata que es manté la tendència que l’anonimat de l’agressor (en un 72% de les peces) és més gran que el de la víctima (64%). Amb tot, subratlla que des de 2014 cada cop hi ha més informacions que esmenten altres aspectes a partir de les quals es poden identificar tant la víctima com l’agressor: edat, barri, adreça, lloc de treball, professió…
A més, en la majoria d’ocasions no es dona només una de les dades, sinó vàries d’elles, cosa que pot fer més fàcil la identificació de les persones implicades, remarquen les autores.
Poca opinió
El 2020, les peces d’opinió als diaris analitzats sobre violència masclista van ser el 4% del total, la meitat que l’any anterior. Les autores destaquen que mitjans com La Vanguardia i El Mundo, que habitualment publicaven opinió sobre el tema, l’any passat no ho van fer, tampoc El Punt Avui.
Per la seva part, El Periódico va reduir el percentatge al 9%, quan en els darrers anys era el diari que més importància donava a l’opinió, amb un 15% dels articles per un 85% de peces d’informació.
L’excepció, destaquen les autores, va ser el diari Ara, amb un 14% d’articles d’opinió, mantenint el percentatge dels darrers anys. També el manté El País, però amb un 2%.
Recomanacions
Les autores de l’informe consideren “convenient” que els mitjans afegeixin un recompte global de les dones mortes per violència masclista en l’àmbit de la parella a partir de l’estadística oficial des que aquestes morts violentes es van començar a comptabilitzar com a violència de gènere a l’Estat espanyol, l’any 2003. També apunten com una bona pràctica incorporar informació de servei per a dones en situació de violència masclista i llurs filles i fills.
Com a recomanació general, l’informe recorda que la violència masclista és una “greu vulneració” dels Drets Humans de les dones, i des dels mitjans s’ha de tractar amb aquest enfocament. “S’han de superar els marcs revictimitzadors de les dones que les presenten com a subjectes passius”, assenyala.
També s’apunta que, si es vol ampliar les notícies sobre violència vers les dones, es pot optar per evidenciar quines qüestions no estan abordant les institucions per erradicar aquesta xacra, i demanar als responsables polítics que rendeixin comptes periòdicament al respecte.
Impacte de les recomanacions sobre el tractament sobre la violència masclista als mitjans de comunicació ha estat elaborat per Mavi Carrasco Rocamora, Marta Corcoy Rius, Cristina Guiu, Luisa Martínez-García i Montserrat Puig Mollet.
