La majoria dels editors de diaris representats a l’AEDE creu que els propers anys serà necessari introduir el pagament a internet sota un model freemium: combinant l’oferta de continguts gratuïts amb altres específics de pagament. L’objectiu és mantenir i incrementar la rendibilitat del negoci davant la caiguda de difusió de la premsa en paper, segons assenyala un estudi La premsa busca una altra empresa. Una visió a tres anys de la premsa a Espanya, desenvolupada per Deloitte en col·laboració amb l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) i els seus principals associats.

Tot i així, els editors adverteixen que, en els propers anys, les edicions en paper seguiran sent “essencials” per a la rendibilitat del negoci. En concret, els càlculs de Deloitte apunten queels ingressos a mitjà termini continuaran provenint principalment de la publicitat a les edicions impreses i de la venda d’exemplars: representaran el 68% del total dels ingressos de les capçaleres d’àmbit estatal i del 80% en el cas de les territorials.

Aquesta previsió, però, no es compleix en el cas de les audiències: segons l’estudi, el 90% dels editors és conscient que la difusió seguirà disminuint els propers tres anys, i el 50% preveu el tancament de capçaleres a curt termini, al mateix temps que les edicions digitals es converteixen en la principal font d’audiència.

Per això, per a Deloitte és “necessari” definir el model de negoci per monetitzar les audiències. Segons la consultora, la “clau” és el pagament per continguts i la millora en el CPM (cost de mostrar un anunci mil vegades) de la publicitat online.

Productes diferenciats

L’estudi indica que un 86% dels editors de diaris considera que el model de continguts de l’edició en paper i de la digital ha de ser diferenciat. En aquest sentit, creuen que cal potenciar la immediatesa, la ubiqüitat i el contingut audiovisual en el producte digital, i l’anàlisi en el model imprès. No obstant, un 76% dels enquestats opina que, actualment, el producte digital s’alimenta dels continguts que es fan per a l’edició en paper.

A més, tots els enquestats consideren que l’accés lliure online a continguts de caràcter periodístic i d’actualitat “no és eficaç”, i la majoria coincideixen en què és necessari desenvolupar material complementari de contingut editorial o especialitzat per comercialitzar com a producte premium.

Canvis en el procés de treball

Actualment, un 57% de les capçaleres tenen les seves redaccions offline i online parcialment integrades. Per això, un dels reptes dels editors és l’adequació dels perfils professionals, ja que un 76% creu que els actuals no compleixen els requisits que el futur procés editorial requereix. Així, consideren que les plantilles estan formades majoritàriament per redactors amb capacitats per a l’edició impresa que adquireixen de mica en mica capacitats per esdevenir redactors multimèdia.

En l’actualitat, només un 40% de les capçaleres estatals i un 13% de les territorials ha modificat els seus processos de treball a causa de les necessitats de “tancament continu” de l’edició digital, mentre que gran part de les editores segueix mantenint processos de tancament de l’edició impresa similars als portats a terme tradicionalment i independents de l’edició digital, actualitzada diverses vegades al dia.

Canvis en la comercialització publicitària

En l’estudi de Deloitte, els editors destaquen la necessitat de prendre mesures encaminades a generar noves fonts d’ingressos i incrementar la rendibilitat de les actuals, per exemple amb la comercialització conjunta de publicitat en els diferents suports i la creació de nous formats publicitaris. Per això, segons el 80% dels enquestats, els equips comercials hauran d’adquirir noves capacitats relacionades amb la venda de publicitat en nous suports.

A banda, les editores consideren que no existeix marge per incrementar els preus en el producte en paper. Segons un 52%, l’estratègia de venda adequada per a les edicions impreses a mitjà termini és el manteniment de preus, tot i que un 65% considera que aquesta estratègia ha de ser diferent de dilluns a dijous i el cap de setmana.