Als editors de premsa europeus els ha decebut el projecte de llei sobre intel·ligència artificial pactat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, i reclamen millores en el text. La normativa encara ha de ser ratificada, i no es preveu que entri en vigor fins al 2026.
En un comunicat conjunt, l’Associació Europea d’Editors de Diaris (ENPA) i l’Associació de Mitjans de Comunicació de Revista (EMMA) afirmen que esperaven “normes més ambicioses i comprensives” respecte a la transparència.
L’ENPA i l’EMMA asseguren que, davant de la importància creixent de la IA, també hi ha una sèrie d’”implicacions clau” per a la propietat intel·lectual dels creadors de continguts, inclosos els editors de premsa, les quals plantegen “preocupació” per l’ús de material protegit per drets d’autoria sense la corresponent autorització o llicència.
Les associacions indiquen que, en un moment en què hi ha moltes preguntes sense resposta sobre l’impacte dels sistemes d’intel·ligència artificial, especialment de la generativa, és important garantir una transparència i documentació bàsica sobre les dades introduïdes en aquests sistemes. “Considerem lamentable que la UE, en el seu objectiu d’establir estàndards globals, no assoleixi aquesta salvaguarda tan bàsica”, assenyalen en el comunicat.
“Una obligació de transparència exhaustiva no representa un obstacle per a la innovació, ni imposaria càrregues o costos desproporcionats al desenvolupament de sistemes. Sabem per experiència que existeixen bones solucions tècniques”, assenyala Mike Koedinger, president de l’EMMA.
“Estem convençuts que el desenvolupament d’una indústria europea d’IA ha d’anar de la mà del desenvolupament del talent creatiu. És la trobada de les innovacions tecnològiques el que obrirà el potencial de creixement. La transparència dels sistemes és només un dels requisits necessaris”, apunta Jean-Pierre de Kerraoul, president de l’ENPA.
