El 75% de la ciutadania espanyola creu que el periodisme contribueix activament al funcionament de la democràcia, segons el Digital News Report España 2025, elaborat per la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra. Aquesta aportació es concreta en tres grans funcions: informar, facilitar el debat públic i fiscalitzar el poder. Malgrat aquest reconeixement generalitzat, la confiança en els mitjans de comunicació presenta llums i ombres, i és especialment notable l’auge de la desinformació i el paper creixent de la premsa local com a contrapès.
Segons l’informe, el 57% dels enquestats identifica els polítics espanyols com una font important de desinformació, un percentatge deu punts superior a la mitjana dels 47 estats analitzats. També es considera que els influencers i les personalitats d’internet (45%), així com alguns polítics estrangers, contribueixen significativament a la propagació de notícies falses. En aquest context, la població continua recorrent als mitjans de comunicació per verificar la informació (34%), per davant de les fonts oficials (31%), cercadors (24%) i verificadors de contingut (23%).
Tot i això, un 37% afirma que evita seguir l’actualitat, principalment per desconfiança (35%), saturació informativa (35%) o pel seu impacte negatiu sobre l’estat d’ànim (34%). El 40% declara desconfiar de les notícies, enfront d’un 32% que encara hi confia, xifra que s’eleva al 38% quan es parla només de les informacions que l’usuari consulta personalment.
“Els mitjans locals i comarcals esdevenen el format amb més credibilitat informativa: un 51% dels enquestats hi confia habitualment i un 47% mostra gran interès per les notícies de proximitat”
Aquestes dades fan valdre els mitjans locals, comarcals i regionals com a referents de confiança. El 51% dels participants en l’estudi afirma que són els mitjans que més credibilitat li mereixen. A més, gairebé la meitat dels enquestats (47%) declara tenir un gran interès per les notícies de proximitat, com successos i accidents (52%), activitats culturals locals (45%) o temes de servei públic (44%). Un 33% segueix la política municipal, un àmbit clau per al bon funcionament democràtic i la rendició de comptes.
A Catalunya, aquesta tendència es reforça amb les dades recents de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que constaten que més de 200 capçaleres de premsa comarcal i local editen continguts regularment en català, arribant a una audiència acumulada que supera els 2 milions de lectors.
Segons l’ACPC, aquests mitjans tenen una relació molt directa amb la seva comunitat i contribueixen no només a informar, sinó també a cohesionar el territori, valorar la cultura local i fomentar la participació cívica. El 93% dels lectors d’aquests mitjans afirmen que s’hi senten identificats i valoren positivament que donin veu a les realitats socials més properes.
L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), que es presenta pràcticament com una patronal del sector dels mitjans de proximitat, afirma que té 365 associats al Principat, amb 13 milions d’usuaris únics i 1,6 milions d’exemplars (sumades les capçaleres d’arreu dels Països Catalans).
Ara bé, pel que fa als hàbits de consum, la televisió continua liderant (54%), seguida per les xarxes socials (46%). En canvi, la premsa impresa ha vist reduïda la seva audiència del 38% al 19% en només sis anys. També cauen la ràdio (del 27% al 18%) i les versions digitals dels mitjans tradicionals (del 44% al 25%). Aquesta evolució planteja nous reptes als mitjans, especialment als petits editors locals, que sovint no compten amb els mateixos recursos tecnològics que les grans corporacions.
“A Catalunya, la premsa de proximitat en català supera els 15 milions de lectors acumulats i reforça vincles socials, culturals i democràtics en prop de 400 capçaleres (d’àmbit local i comarcal)”
Un altre factor de preocupació és la desinformació a les xarxes socials. El 73% dels espanyols considera que aquestes plataformes són un canal important de propagació de notícies falses. La majoria (51%) opina que les xarxes haurien d’eliminar aquests continguts, mentre que un 20% defensa la no intervenció. Aquesta inquietud augmenta amb la irrupció de la intel·ligència artificial en la generació de notícies: el 48% dels enquestats se sent incòmode amb continguts creats per IA, fins i tot si són supervisats per periodistes. Entre els que desconfien d’aquestes informacions, el 79% mostra una preocupació elevada pels efectes de les fakes news.
Pel que fa a les marques periodístiques, aquestes continuen sent rellevants per als usuaris més fidels i informats, però han perdut protagonisme com a punt d’entrada directa en l’actualitat. El 69% de l’audiència prefereix accedir a les notícies a través de xarxes socials, cercadors, agregadors o notificacions.
Davant d’aquest panorama, els experts del Digital News Report recomanen als mitjans reforçar els seus canals propis –webs, aplicacions, butlletins electrònics– per mantenir una relació directa amb el públic i no dependre exclusivament de plataformes externes.
A Catalunya, les dues associacions de premsa de quilòmetre zero han impulsat en els darrers anys iniciatives digitals pròpies, plataformes comunes i estratègies de newsletters per mantenir la presència i la relació amb els lectors. A més, defensen el paper essencial d’aquests mitjans per garantir la pluralitat informativa, la representació de les realitats locals i la pervivència de la llengua catalana en l’espai comunicatiu, amb la confiança de la ciutadania.
Article publicat al número d’estiu-tardor 2025 de la revista Comunicació 21.
