Agents de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra han desmantellat una organització especialitzada en fer encastaments en empreses del sector audiovisual i informàtic. En total, la policia ha detingut 12 persones a les quals els atribueixen 28 robatoris amb força, a banda dels delictes de pertinença a organització criminal, falsificació documental i furt.
La investigació es va iniciar a principis de setembre de 2021, quan els Mossos van detectar un augment de robatoris nocturns en empreses del sector de l’audiovisual i cinematogràfic, principalment de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Fruit de la investigació, van constatar que darrere hi havia una organització molt especialitzada i perfectament estructurada, que estava actuant a l’àrea metropolitana des de finals de 2020, i que hauria causat importants pèrdues econòmiques a les empreses afectades.
El material sostret en els 28 robatoris està valorat en 450.000 euros. Amb tot, els Mossos consideren que els arrestats podrien estar implicats en altres robatoris amb els quals podrien haver aconseguit més de dos milions d’euros.
L’operatiu
L’1 de febrer, els Mossos van dur a terme un dispositiu amb el qual van detenir 12 persones, entre les quals els considerats líders del grup, i van escorcollar vuit habitatges.
Als domicilis van intervenir cinc vehicles, 22 telèfons mòbils, 13.000 euros en efectiu, objectes sostrets provinents de robatoris, peces de roba i eines suposadament utilitzades per cometre els fets, així com documentació de la compravenda de diferents vehicles.
Després de passar a disposició judicial, onze dels arrestats van ingressar a presó provisional i un va quedar en llibertat amb càrrecs.
Organització especialitzada
Els investigadors van determinar que l’organització tenia una estructura plurinuclear i variable, ja que emanava de quatre grups independents, cadascun amb una jerarquia interna definida, amb repartiment de tasques i rols. Aquests grups interactuaven entre ells, es coordinaven i establien objectius delictius comuns, tant a Catalunya com a l’estranger.
La policia destaca que els diferents grups interactuaven entre ells, es coordinaven i establien objectius delictius comuns, tant a Catalunya com a l’estranger, i que la mobilitat transnacional era una de les vies de l’organització per evitar l’acció policial.
Els Mossos asseguren que el grup tenia un alt grau d’especialització en els robatoris a empreses mitjançant l’encastament, tot i que puntualment també utilitzaven palanques per forçar els accessos. Per fer els encastaments utilitzaven vehicles robats amb matrícules falses o adquirits a través de testaferros o terceres persones per impedir la identificació dels seus usuaris.
Pel que fa a l’estructura interna de l’organització, els investigadors van observar que els seus membres desenvolupaven rols ben diferenciats: el seleccionador d’objectius potencials, els xofers i encastadors, els preparadors de material i logística, els especialistes en la inutilització de sistemes d’alarma, o els intermediaris per col·locar el material sostret.
Els Mossos detallen que els robatoris es cometien principalment en horari nocturn, quan l’empresa ja estava tancada. Els lladres utilitzaven com a mínim dos vehicles i no hi participaven més de cinc o sis persones, actuaven amb la cara tapada, i adoptaven diferents mesures de seguretat i contravigilància per eludir l’acció policial.
