Un informe de Mèdia.cat sobre l’ús que els periodistes fan de la transparència constata que no és una eina eficaç per a la professió. L’estudi conclou que “urgeix” escurçar els terminis que tenen les administracions per respondre les sol·licituds, i que és “imprescindible” canviar el sistema de sancions per incompliment. En aquest sentit, es proposa que ho supervisi un òrgan extern.
Transparència, l’eina eficaç i encara desconeguda per als periodistes, elaborat per Pau Esparch, analitza quin ús se’n fa, amb quins barreres topen els periodistes a l’hora de fer servir aquesta eina, i com les administracions posen traves a les sol·licituds d’accés a la informació.
El treball indica que, les peticions de transparència són un recurs poc aprofitat pel periodisme a Catalunya, malgrat la seva utilitat i donar accés a molta informació rellevant. En aquest sentit, considera que els professionals necessiten conèixer millor aquesta eina, i per això l’informe inclou una guia sobre com fer sol·licituds d’accés a la informació pública.
A banda, l’informe assenyala que les institucions haurien de “començar a perdre la por de la transparència” i deixar de percebre-la com un “problema”. També s’apunta que la llei hauria de “restringir” la interpretació que dona a les administracions per tal d’evitar que hi hagi disparitat de criteris, i que no s’abusi de la protecció de dades ni de l’afectació a tercers.
Una cinquena part de les peticions no es responen
El nou estudi de l’observatori del Grup de Periodistes Ramon Barnils assenyala que la velocitat de resposta de les peticions d’informació, que com a mínim acostuma a ser d’un parell de mesos, “dificulta l’encaix” amb els temes d’actualitat. A més, ha detectat més traves quan la documentació implica dades personals o afecta terceres persones o empreses i la discussió pot acabar als tribunals.
L’autor constata que moltes administracions “no es prenen seriosament” la legislació, ja que el 19,4% de les peticions d’accés a la informació no es responen. A més, el 45% de les reclamacions a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública es resolen com a ‘pèrdua d’objecte’, perquè les institucions no havien contestat o no havien entregat la informació.
L’informe també apunta que caldria dissenya un pla de xoc per avançar en la resposta dels ajuntaments davant les sol·licituds de transparència, perquè el 70% de les reclamacions de la GAIP corresponen als consistoris municipals.
