L’any 2007, Acces Info Europe, ONG dedicada a promoure i protegir el dret d’accés a la informació, va preguntar a la Presidència del Govern espanyol quines mesures legislatives anticorrupció estava implementant, en el marc de les seves obligacions com a país signant de la Convenció de Nacions Unides Contra la Corrupció (UNCAC).
La pregunta es va traslladar al Ministeri de Justícia i, davant la manca de resposta, AIE va interposar un recurs contenciós-administratiu denunciant que s’havia vulnerat el dret fonamental a rebre informació i que l’Administració no havia complert amb la seva obligació.
El Ministeri va arxivar el recurs, i l’ONG va recórrer a l’Audiència Nacional. Aquesta va donar la raó al Govern assegurant que “no es pot pretendre que el dret fonamental a rebre informació veraç per qualsevol mitjà d’informació inclogui un deure general de l’Administració a informar sobre qualsevol matèria”.
3.000 euros en costes
Acces Info Europe va recórrer aleshores al Tribunal Suprem, que acaba d’emetre la seva resolució sobre l’assumpte. Malgrat reconèixer que l’Administració incompleix amb la seva obligació de respondre emparant-se en la figura del silenci administratiu, el Suprem entén que la pregunta de l’ONG és en realitat una forma de demanar explicacions al Govern i no una sol·licitud d’informació en si mateixa.
Així doncs, el TS evita pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte –la vulneració del dret d’accés a la informació– i per acabar-ho d’adobar obliga AIE a pagar els 3.000 euros que ha costat el procés judicial.
“El risc de pagar les costes és un desincentiu enorme per al ciutadà i fa menys probable que algú decideixi impugnar judicialment la falta de resposta a una sol·licitud d’informació”, adverteix Enrique Jaramillo, advocat defensor d’Acces Info Europe.
Un silenci administratiu del 50%
L’ONG ja ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional i recorrerà la decisió davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, assegura Helen Darbishire, directora executiva d’AIE. “Aquesta situació és bastant sorprenent, especialment per a un país que està dient a la comunitat internacional que està fent esforços per millorar la transparència, en concret per lluitar contra la corrupció”, afegeix Darbishire.
Segons l’organització, el silenci administratiu a l’Estat davant les demandes d’accés a la informació és del 50%. De fet, Espanya és l’únic país europeu amb més d’un milió d’habitants que no compta amb una llei d’accés a la informació pública.
L’acord anticorrupció amb Nacions Unides implica que cada dos anys l’Estat completi un formulari d’autoavaluació, però a Espanya aquesta informació no és pública, a diferència de països com Argentina, Armènia, Colòmbia o Xile, segons Acces Info Europe.
