“És un projecte embrionari però ambiciós”. Així defineix L’Escletxa el periodista Pere Ricart, un dels impulsors d’aquesta ràdio comunitària que està a punt de començar a caminar. La idea inicial va sorgir d’alguns membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) de l’Esquerra de l’Eixample, però l’objectiu és crear una emissora que abasti el conjunt del Districte i esdevingui un punt de trobada per a tot el teixit veïnal.
De moment, l’equip de L’Escletxa està format per una dotzena de persones que ja fa temps que van arribar a una conclusió: “A l’Eixample hi ha una mancança de mitjans audiovisuals”, en paraules de Ricart. El jove de 22 anys recorda que aquest districte, el més poblat de la ciutat, “ha canviat molt en els últims anys: hi ha hagut un increment de l’associacionisme”. Aquesta transformació, però, no s’ha traduït en un augment dels espais destinats a les entitats, de manera que pretenen que la nova ràdio sigui accessible a “qualsevol persona o col·lectiu”.
“L’Eixample necessita espais físics i virtuals autogestionats, on la gent es pugui trobar i debatre”, diu, en la mateixa línia, Rolando d’Alessandro, un veí italià de 65 anys que en fa 35 que viu a Barcelona. La seva experiència en el moviment de ràdios lliures que va proliferar a Itàlia durant la dècada dels 70 ha estat clau per al plantejament de L’Escletxa. Precisament, Ricart considera que aquesta diversitat que hi ha entre els membres actius del projecte és un dels seus grans valors. “Som gent de totes les edats amb perfils molt variats”, assegura. La iniciativa reuneix tant periodistes com tècnics i veïns “amb ganes”.
L’estrena, molt a prop
Fa uns mesos, els impulsors de L’Escletxa van fer una mena de programa pilot en què van entrevistar “advocades i detingudes del 23-S”, explica Ricart. Aquesta primera prova no es va poder emetre, però va servir per definir l’esperit de la iniciativa, que té “una visió transformadora”, diu el periodista. “Tenim clar que ha de ser una ràdio crítica, perquè, per definició, les societats democràtiques han de ser-ho”, afirma d’Alessandro.
Ara, la pandèmia del coronavirus els ha obligat a replantejar-se l’estrena oficial del projecte, fins al punt que s’ha convertit en la protagonista del primer programa, que està a punt d’arribar. En aquesta primera entrega, que serà una carta de presentació de L’Escletxa, parlaran dels efectes que està tenint la crisi sanitària al Districte i de les propostes solidàries que estan sorgint des de la ciutadania per fer-hi front.
“L’horitzó és l’FM”
Per ara, els programes no es podran emetre en directe, sinó que se’n penjaran els podcasts a plataformes com Soundcloud o iVoox. Tot i això, Ricart assegura que “l’horitzó és l’FM”. De fet, d’Alessandro comenta que ja s’han posat en contacte amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per mirar d’aconseguir una llicència, però reconeix que de moment “és complicat”.
Sigui com sigui, mantindran aquesta meta, ja que saben que l’FM és la manera d’arribar a tota la població. “La gent de la meva generació no té tanta habilitat en els mitjans digitals, mentre que l’FM continua sent un canal molt utilitzat”, recorda d’Alessandro, que també assenyala un dels valors més importants d’aquest sistema: “la interacció”.
Article publicat a Línia Eixample.
