Les amenaces contra una participació pública amb plena garantia de drets són el punt de partida de l’informe La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya, presentat dimecres a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les, en un acte organitzat conjuntament pel Departament d’Igualtat i Feminismes i la Delegació del Govern davant la Unió Europea.
L’informe ha estat realitzat per Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans, i sorgeix de la necessitat de fer front a un canvi de tendència en les metodologies que utilitzen els grups de poder per limitar, condicionar, coartar o censurar el treball de periodistes i persones defensores dels drets humans. En aquest sentit, se subratlla que en els darrers anys s’ha accentuat l’ús de pràctiques que obstaculitzen la participació pública i que limiten el dret a la llibertat d’expressió, d’informació, de reunió o de manifestació.
El treball s’estructura en tres blocs. En el primer es presenta una diagnosi de les amenaces i desproteccions que pateixen periodistes i persones defensores de drets humans a Catalunya en el context actual. En segon lloc, s’enumeren propostes per a la correcta implementació a Catalunya de la Recomanació 2021/1534 de la Comissió Europea sobre la garantia de la protecció, la seguretat i l’apoderament de periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació. Per últim, es recullen propostes concretes per contribuir al procés de consultes obert per la Comissió Europea i el Parlament Europeu en relació amb els litigis abusius contra periodistes i defensores dels drets humans.
L’amenaça de les SLAPP
En el marc de la presentació de l’informe, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va subratllar la necessitat d’adoptar normativa que posi fre a les pràctiques abusives que limiten la participació pública i, en particular, a les SLAPP (sigles en anglès de Demandes Estratègiques Contra la Participació Pública). Es tracta de les accions legals que emprenen tant actors privats (individus, empreses o altres grups d’interès) com administracions públiques contra persones que expressen una postura crítica sobre un tema d’interès públic.
Segons l’organització britànica Civil Liberties, les SLAPP “solen ser demandes sense fonament jurídic, premeditades, que busquen intimidar i, en última instància, silenciar i desincentivar als qui efectuen aquestes denúncies. L’objectiu no és guanyar el cas als tribunals, sinó iniciar procediments legals molt llargs i costosos, per esgotar els recursos, embrutar la reputació i afectar negativament la vida personal dels i les periodistes i activistes contra els qui es dirigeix”.
En la presentació de l’informe, Tània Verge va apuntar que les SLAPP “no són un fenomen nou”, però sí representen un fet que “s’està agreujant a tot el món, també dins de la Unió Europea”. En aquest sentit, va alertar que “s’estan produint atacs contra defensores i defensors dels drets humans i periodistes en molts àmbits, com el del dret a l’habitatge, la defensa del medi ambient, els drets LGBTI o els drets de les dones”. En particular, la consellera va destacar “l’assetjament, la intimidació i la violència” que reben professionals i activistes que treballen en l’àmbit dels drets sexuals i reproductius.
Verge també va advertir que “Espanya és un territori fèrtil per a una litigació abusiva dirigida a silenciar a periodistes, activistes i defensores i defensors dels drets humans”. El fet que els delictes d’injúries i calúmnies puguin comportar penes de presó és “una eina perillosa” de la qual s’abusa per limitar la llibertat d’expressió, va dir la consellera. “Això va acompanyat d’una cultura deficient en matèria de drets humans per part d’un sector important del poder judicial espanyol”, afegia.
Pendents d’una regulació europea
Fins ara, cap estat membre de la Unió Europea ha legislat contra les SLAPP i altres pràctiques abusives. La consellera, però, va posar en valor les accions empreses pel Govern de la Generalitat per protegir la participació pública. Entre elles, va citar la decisió de no aplicar algunes disposicions de la Llei de seguretat ciutadana estatal per evitar sancionar l’exercici del fotoperiodisme i la manifestació pacífica.
“Treballarem per ampliar aquesta llista, però no hi ha dubte que una regulació europea que freni l’ús de les SLAPP com a eina del poder per limitar els drets humans i la llibertat d’expressió ajudarà a tots els governs democràtics”, va manifestar Verge.
En relació amb la necessitat d’una normativa europea que impulsi la protecció de periodistes i activistes davant de les SLAPP, cal destacar que s’espera que la setmana vinent la Comissió Europea presenti una proposta de directiva i altres mesures no legislatives.
El paper dels estats
L’acte de Brussel·les va arrencar amb la benvinguda del delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Gorka Knörr Borràs, qui va destacar que la primera visita de la consellera Tània Verge Mestre tingués com a eix central la defensa de la llibertat de premsa i la promoció dels drets humans.
En l’acte, l’advocat Andrés García Berrio, d’Irídia, va subratllar que els estats no només han de desenvolupar estratègies de tolerància zero davant dels abusos contra la participació pública, sinó que “han de generar entorns propicis per tal que periodistes i defensores i defensors dels drets humans puguin desenvolupar la seva feina”.
En una línia similar, l’advocada Laia Serra Perelló va defensar que la llibertat d’expressió sigui entesa no únicament des d’una perspectiva liberal, en què no hi ha intervenció de l’estat. Segons va dir, cal conceptualitzar la llibertat d’expressió “com una obligació positiva dels estats per generar condicions en què totes les veus puguin tenir cabuda”.
