La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Benestar Social i Família, en col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i l’Observatori dels Drets de la Infància i el Col·legi de Periodistes, ha elaborat la publicació Com informar dels maltractaments infantils. Manual d’estil per a mitjans de comunicació.

L’objectiu del document és facilitar eines als mitjans de comunicació i a les empreses periodístiques perquè, a l’hora d’abordar una notícia sobre maltractament infantil, ho facin d’una manera responsable i tinguin en compte aquestes recomanacions consensuades entre la professió i diverses veus de l’àmbit de la infància.

El manual conté 12 recomanacions per proporcionar elements de reflexió i pautes per informar sobre els infants i els adolescents maltractats, a més d’un annex amb la legislació relativa a la protecció i la promoció dels drets de la infància i l’adolescència, així com un recull de documents amb altres recomanacions, codis deontològics i guies elaborades pel CAC, el CPC o altres organismes reguladors i associacions de periodistes.

Les 12 recomanacions:

Considerar en primer terme l’infant. Abans de difondre una informació, cal valorar els riscos que pot comportar per a l’infant i per al seu entorn.

Protegir el dret a la intimitat de l’infant. Els mitjans han de tenir una cura especial en les informacions que afectin infants maltractats per tal de protegir la seva intimitat, i no han d’aportar informació personal que en permeti la identificació.

No discriminar l’infant maltractat. Es recomana oferir el mateix tractament informatiu per a tots els nens i nenes i no establir relacions de causa-efecte entre els fets i les circumstàncies familiars, culturals o socials dels infants maltractats.

Recórrer a fonts d’informació expertes. Per tal de fer una aproximació informativa que contribueixi al debat social del problema i no caure en el sensacionalisme, es recomana recórrer a fonts especialitzades o institucionals que aportin elements per contextualitzar els fets des de la perspectiva dels drets de l’infant.

Emprar un llenguatge normalitzador. Es recomana utilitzar conceptes alternatius a menor, com infant, adolescent, nen/nena o noi/noia i, si cal utilitzar-lo, es recomana parlar de persona menor d’edat. En la cobertura de processos judicials es recomana fer servir un llenguatge inclusiu, sense qualificatius negatius com delinqüent o sobrenoms. També s’apunta que cal evitar expressions com prostitució infantil o clients i parlar d’infants o adolescents víctimes d’explotació sexual, perquè els infants no es prostitueixen voluntàriament, sinó que són prostituïts per un adult.

Evitar la justificació social de la violència contra els infants. Els mitjans han de tenir una cura especial a l’hora de publicar missatges de l’audiència per SMS o per les xarxes socials, i moderar els comentaris apareguts al web o a les intervencions del públic o dels col·laboradors, per tal que no es justifiqui el comportament de les persones agressores ni es facin servir adjectius o frases fetes que banalitzin l’ús de la violència contra els infants.

Contextualitzar la informació i col·laborar en la prevenció. Aportar elements de context pot ajudar a prevenir els maltractaments, ajuda a explicar la realitat social i contribueix a la sensibilització. Es considera convenient divulgar el número de telèfon d’Infància Respon (900 300 777) i el Telèfon Europeu d’Ajuda a la Infància (116 111).

Fer visible que la violència masclista també afecta els infants. Els infants que conviuen amb situacions de violència masclista també en són víctimes i cal tenir-ho en compte per fer-ne visibles els efectes.

Tractar amb respecte el dolor de la víctima. Cal evitar difondre imatges o presentar testimonis que puguin provocar patiment a l’infant. En canvi, sí que és recomanable donar veu a persones que hagin superat la situació de maltractament. No s’ha de recórrer a la participació en programes d’infants i d’adolescents immersos en situacions sensibles i traumàtiques, com tampoc d’adults que s’hi refereixin.

Defugir l’espectacularització. Es recomana no exhibir imatges que no aporten valor informatiu als fets o recrear-se en reconstruccions fictícies de successos que encara no han estat provats. Cal també tenir molta cura amb l’exhibició de material audiovisual que es pot trobar a internet, perquè, tot i que les imatges apareguin pixelades, de vegades poden permetre identificar llocs o persones i ferir la sensibilitat de les víctimes i del públic. Es recomana utilitzar altres recursos, com l’animació o la infografia.

Promoure la formació. Les empreses periodístiques han d’afavorir la formació d’aquelles persones que han d’abordar continguts relacionats amb la infància i l’adolescència. També cal considerar-ho des de l’àmbit acadèmic per als futurs professionals dels mitjans.

Cooperar en l’alfabetització mediàtica de l’infant i l’adolescent. Els mitjans han de contribuir a la formació del pensament crític en el consum, l’ús i l’accés als mitjans i les TIC per part de l’infant i l’adolescent per prevenir situacions de maltractament, com ara el ciberbullying o la pornografia infantil.

El manual desplega l’article 85 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de 2010, i presenta el tractament informatiu dels maltractaments des d’un doble vessant: el compliment dels drets de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides (1989) i la seva concreció en el Pacte per a la Infància a Catalunya (2013), i la necessitat de sensibilitzar sobre la vulnerabilitat infantil i la importància de les bones pràctiques en la difusió dels drets dels infants.