La Comissió Europea ha obert una investigació per si els acords entre diferents estudis cinematogràfics estatunidencs i les empreses europees de televisió de pagament més importants vulneren les normatives de competència. Entre les investigades hi ha l’espanyola DT (propietària de Canal+), BSkyB del Regne Unit, Canal Plus de França, Sky Italia, Sky Deutschland, 20th Century Fox, Warner Bros., Sony Pictures, NBCUniversal i Paramount Pictures.

Més concretament, Brussel·les vol estudiar si els contractes de llicències de difusió de continguts audiovisuals entre les parts impedeixen que les distribuïdores puguin oferir els seus serveis fora de les seves fronteres i si, per exemple, rebutgen potencials subscriptors d’altres Estats membres o en bloquegen l’accés.

La investigació no qüestiona el fet que els estudis concedeixin llicències a les distribuïdores sobre una base territorial (habitualment una per Estat membre), sinó en les possibles restriccions que impedeixen la venda de continguts a usuaris d’altres països, o a què els subscriptors en facin ús en altres Estats membres diferents al de residència. Aquesta “exclusivitat territorial absoluta” és la que podria constituir una infracció de la legislació en defensa de la competència.

La Comissió vol estudiar aquests acords arran de les conclusions d’una investigació que ja va dur a terme el 2012. Per realitzar la nova investigació sobre possibles infraccions en la competència no hi ha cap termini legal, i la durada depèn de factors com la complexitat del cas, la col·laboració de les empreses afectades i l’exercici dels drets de defensa.

El precedent

L’octubre del 2011, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va abordar la qüestió de l’exclusivitat en la concessió de llicències de partits de lliga de primera divisió que només permeten als teleespectadors veure els partits retransmesos a l’Estat membre en el qual resideixen.

En la seva sentència, el TJUE observava que les llicències que impedeixen que una distribuïdora de televisió via satèl·lit pugui retransmetre un partit fora del seu territori atorguen “exclusivitat territorial absoluta”, eliminen la competència entre distribuïdores i impliquen una compartimentació del mercat en funció de les diferents fronteres.

A més, el Tribunal també considerava que aquesta mena de llicències no es justifiquen per la necessitat de garantir un nivell d’ingressos als titulars dels drets, ja que al seu parer és factible calcular-ho en funció de l’audiència real i de l’audiència potencial tant de l’Estat membre com dels Estats membres en els quals també es podria rebre el senyal.

L’objectiu és que es pugui contractar en altres Estats

“Estudiarem si aquest principi aplicat per la Cort de Luxemburg s’ha d’aplicar també a altres tipus de continguts audiovisuals, com les llicències per emetre pel·lícules d’estudis nord-americans”, ha manifestat el comissari de Competència, Joaquín Almunia.

Segons ell, l’objectiu és que un ciutadà que resideixi en un estat membre pugui contractar els serveis d’un operador de televisió de pagament amb independència d’on estigui establert.