La Digital Future Society, Newtral i l’start-up Inkan, presents aquesta setmana al Mobile World Congress de Barcelona, coincideixen en advertir que darrere el conflicte militar entre Rússia i Ucraïna hi ha un altra ‘gran guerra’: la de la desinformació i les fake news. La directora del Digital Future Society, Cristina Colom, explica que en cinc dies de guerra oberta ja s’han detectat 700 vídeos i fotos falses sobre el conflicte. Es tracta de contingut fet amb tecnologies com la intel·ligència artificial, que els verificadors com Newtral també utilitzen per fer el camí invers per alertar de possibles senyals de desinformació gràcies a la monitorització de les xarxes.
En declaracions a l’ACN, el responsable de tecnologia de Newtral, Rubén Míguez, assenyala que tant en aquest conflicte com amb la covid la intel·ligència artificial posa en alerta els seus periodistes, que després certifiquen si la informació que es publica és certa. De moment, s’ha de treballar en una “combinació entre homes i màquines”, apunta Míguez, que afegeix que les eines disponibles avui encara “han de millorar i molt”.
El fenomen de les notícies falses ja ve de lluny; el darrer episodi abans de la guerra entre Rússia i Ucraïna ha estat la pandèmia i anteriorment ja es van utilitzar en processos electorals “en un intent de desestabilitzar Europa”, recorda el responsable de tecnologia de Newtral. “Ara la guerra és molt més oberta, igual que s’està produint una guerra de ciberatacs entre països tenim una guerra de desinformació entre països”, apunta.
En una línia semblant, la directora de Digital Future Society, Cristina Colom, assenyala que “a part de la guerra més convencional hi ha un altre combat al ciberespai”, amb difusió de notícies falses, no només a través dels canals tradicionals, sinó també de la intel·ligència artificial i de bots. Per a Colom, les informacions falses es propaguen i es dilueixen amb molta facilitat, i per això aposta també per “educar la societat per entendre i discernir” les fake news de les notícies reals mitjançant un pla d’alfabetització digital.
Arran del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, Colom remarca que fins aquest dimarts s’havien detectat unes 700 informacions falses, ja sigui a través del propi relat quan el president de Rússia, Vladimir Putin, acusa Ucraïna de genocidi sense mostrar proves, com a través de vídeos que en realitat corresponen a altres guerres o que inclouen àudio real procedent dels videojocs.
En aquest context, la Comissió Europea treballa els darrers dies per acabar amb les emissions de Russia Today i Sputnik en ser considerats mitjans de propaganda del Kremlin.
Inkan és una start-up apadrinada per ACCIÓ i present al Mobile World Congress que busca “empoderar” els usuaris perquè puguin tenir la seguretat que el contingut que consumeixen és fiable, i als seus creadors incloure un segell que en garanteix l’autenticitat. “Si comencem a autentificar i generar canals segurs per a la informació, aleshores començarem a separar el que té un valor informatiu rigorós, transparent i confiable del que està en dubte”, assenyala en declaracions a l’ACN el seu conseller delegat, Mauro Achille, des del 4YFN.
Per exemple, una imatge inclouria la informació de les captures de les fotos o dels vídeos –com les coordenades de geolocalitzacó, la data, l’hora, el nom de l’usuari i el dispositiu utilitzat– que permetria fer-les traçables.
En el cas de la guerra entre Rússia i Ucraïna també corrobora que hi ha una guerra per la informació, amb el país de Vladimir Putin com a “especialista en utilitzar la informació i la desinformació com a instrument de guerra”. A més, afegeix, que és el primer amb una cobertura real i constant, més semblant a un “reality show”. Achille apunta també als Estats Units. “L’estratègia va ser notable, per primer cop en la història una potència que controla molt informació d’intel·ligència va decidir revelar-la constantment al públic en general”, remarca.
A finals d’abril, Inkan, amb una plantilla d’una desena de treballadors, té previst llençar una plataforma adreçada tant al públic en general com a empreses. En el primer cas, el target de la companyia seran els informadors amb perfils referents a les xarxes socials, blogs, digitals, ONG i qualsevol persona o mitjà que es vulgui posicionar com a font fiable. Totes les informacions aniran acompanyades d’una acreditació que la informació és fiable. D’altra banda, l’empresa també pot interceptar arxius digitals que en algun moment han estat alterats o modificats i comparar-lo amb l’original.
Sobre aquesta qüestió, però, el responsable de tecnologia de Newtral avisa que quan un arxiu es difon per les xarxes socials perd algunes metadades pel camí que podrien ser interessants per saber la font. Míguez confirma que hi ha eines, però que només avisen de la probabilitat. “Et diuen que és probable, però no pots estar completament segur que hi ha hagut una modificació en aquesta imatge”, exposa.
Hi ha, però, una altra vessant de la intel·ligència artificial i altres noves tecnologies, ja que també poden servir per ajudar als més damnificats en el conflicte bèl·lic. L’empresa polonesa Vasco Technologies està repartint aquests dies desenes d’aparells de la mida d’un telèfon mòbil que tradueixen de viva veu qualsevol missatge a més de 70 llengües a les associacions que treballen a la frontera entre Ucraïna i Polònia. El seu conseller delegat, que havia de ser aquests dies al Mobile World Congress, es troba entre els dos països distribuint els traductors acompanyats de powerbanks i carregadors de bateria per als mòbils dels refugiats, i ajudant en tasques humanitàries, ja que també havia sigut metge.
Des de l’Hospitalet de Llobregat, el director regional al sud d’Europa, Fernando Santonja, comenta a l’ACN que l’aparell és de molta utilitat per als voluntaris i serveis sanitaris que els assisteixen, ja que també llegeix i tradueix documents a través de la càmera de fotos.
L’empresa té una delegació a Barcelona que dona servei al sud d’Europa –Espanya, Itàlia i Portugal– i està present a 21 països. Properament, traurà al mercat el nou model V4, que tindrà un preu aproximat de 150 euros i porta incorporada una SIM gratuïta per poder ser utilitzada en uns 200 països. Per difondre correctament el missatge i en el context adequat, l’aparell es connecta simultàniament a deu motors de traducció. El perfil amb més demanda d’aquest producte és el del turisme, els negocis o restauració, tot i que amb la pandèmia també va trobar un bon mercat entre els transportistes que havien de mostrar documents a les fronteres en uns mesos de restriccions en la mobilitat internacional.
