El Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) va celebrar aquest dimarts l’acte central de la campanya contra els blocs electorals que pretén mobilitzar professionals i societat civil a través d’un Manifest de protesta. Segons va advertir el degà del CPC, Josep Maria Martí, “està en joc un dels drets fonamentals dels ciutadans, el dret a rebre una informació lliure també durant la campanya electoral”.
En dues setmanes, al manifest s’hi han adherit 305 particulars, 12 associacions i comitès del sectors, i 4 col·legis i entitats. Durant l’acte, celebrat al Col·legi d’Advocats de Barcelona, Martí va explicar que el manifest és una reivindicació pel “dret que els ciutadans rebin lliure informació, també i fonamentalment en període electoral”.
Benach i Tresserras, en contra dels blocs
Entre els signants al manifest, hi ha el president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ambdós presents a l’acte. Per a Benach, a Catalunya hi ha uns mitjans “potents, amb bons professionals”, però resta assignatura pendent: “Hem de fer confiança al criteri periodístic”. El president del Parlament va afegir que “tenim una crisi molt important de confiança vers els polítics i la política en general, i això és culpa de tots plegats. Hem de reconèixer que també nosaltres, uns més que altres, ens ho hem guanyat a pols”.
“Jo també estic en contra dels blocs electorals, i sempre ho he estat”, va assegurar Tresserras. Segons el conseller, si tinguéssim una llei electoral catalana “no hauria de ser tan difícil posar-se d’acord” per fer desaparèixer els blocs.
Amb tot, Joan Manuel Tresserras va demanar als professionals dels mitjans públics “un comportament intel·ligent” i que “es triïn fórmules de reivindicació que no perjudiquin l’empresa pública, que tan necessitem, perquè l’opinió pública no acabi pensant que existeix més llibertat en els mitjans privats que en els públics”.
Entre els assistents també hi havia polítics com Joan Ferran, David Pérez, Laia Ortiz o Santi Rodríguez, així com el president del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Manel Garcia Biel, a més de periodistes de mitjans de comunicació públics i privats.
L’experiència portuguesa
La periodista de la Ràdio i Televisió de Portugal, Sandra Sá Couto, va participar en l’acte per explicar la cobertura informativa al seu país. Sá Couto va assenyalar que la llei portuguesa estipula “pluralisme i neutralitat” i que els mitjans públics l’apliquen, la qual cosa comporta que, a la pràctica, hi hagi una àmplia cobertura informativa de les campanyes. A les eleccions del 2006, segons va afirmar, el 30% de les notícies en època de campanya van ser sobre les eleccions.
“M’estimo molt la política i em barallaré amb qui calgui per defensar-la, però hem de deixar que els professionals facin la seva feina”, va manifestar el cap de política de TV3, Ernest Maymó. Segons ell, els blocs són “una aberració, una burla als nostres espectadors, als quals ens devem, a banda que no permeten respectar la llibertat d’expressió, enquisten la nostra societat, la fan inamovible”.
Per la seva part, l’advocada Gemma Segura va explicar els fonaments jurídics de les accions legals que han emprès el CPC i el Colexio Professional de Xornalistas de Galicia. Segura porta actualment un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, després que la Junta Electoral Central assumís la doctrina més restrictiva del pla de cobertura informativa de RTVE.
“Amb els blocs electorals ens trobem davant una restricció a un dret fonamental, un dret que està previst en l’ordenament jurídic nostre i internacional, ja que la llibertat d’informació també és un dret reconegut davant del Tribunal europeu dels drets humans”, va sentenciar.
