La històrica capçalera L’Eco de Sitges, amb 128 anys d’història, ha estat rellançada amb una renovació integral. El canvi ha esta acompanyat d’una nova estructura, passant de ser una empresa familiar, propietària de la capçalera des del seu naixement, a una nova editora amb socis externs. Tot plegat amb l’objectiu de garantir la supervivència del setmanari.

La nova empresa, Premsa de Sitges SL, incorpora una quinzena d’accionistes de la població del Garraf, la majoria vinculats a L’Eco des de fa temps. Amb tot, la família Soler continua com a accionista majoritària mitjançant els germans Josep i Ramon, que es mantenen com a editors. El nou consell d’administració està presidit per Santi Terraza i format per Daniel Farrerons, Lluís Jou, Josep M. Matas i Josep Soler.

Col·laboradors de renom

Pel que fa a la publicació en sí, el nou director és Antoni Sella (el primer extern a la família), i per primer cop s’ha professionalitzat la redacció amb l’objectiu de potenciar els continguts d’elaboració pròpia més enllà del seguiment de l’actualitat local.

A banda, en la nova etapa, el primer número de la qual va sortir el passat divendres, L’Eco de Sitges ha estat redissenyat, amb una nova distribució de les informacions, un reforçament de l’apartat gràfic i noves seccions, i ha passat a imprimir-se en rotativa.

A més, incorpora una vintena de nous col·laboradors, entre els quals destaquen Toni Aira, Núria Escalona, Jaume Freixes, Anna Grimau, Rita Marzoa, Albert Sáez, Joan Sella, Marçal Sintes o Edwin Winkels, que s’afegeixen als habituals del setmanari.

L’Eco de Sitges, la segona capçalera d’àmbit local més antiga (després del Diari de Vilanova), va néixer l’1 de març de 1886 sota la direcció de Josep Soler i Cartró, que inicialment publicava el setmanari amb una periodicitat quinzenal. Després va passar a mans del seu fill, Josep Soler i Tasis, i posteriorment al seu nét, Josep Manuel Soler i Soler, que ha dirigit la publicació durant més de 50 anys. La saga familiar continua amb Josep i Ramon Soler, fills d’aquest darrer.