La secció sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) a TV3 ha denunciat la “confluència de sectors polítics, econòmics i mediàtics contra els mitjans públics” que posa en perill la independència i la funció de servei públic que han de portar a terme els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
L’SPC alerta de les informacions que van apareixent últimament als mitjans sobre les suposades intencions del Govern sobre la CCMA que, segons denuncia el sindicat, anirien en la línia d’aprimar l’ens i les seves estructures i que la seva direcció tingui un caràcter més empresarial.
Un altre aspecte en què incideix el sindicat és la suposada intenció de l’Executiu de reduir el nombre de membres del consell de govern de la Corporació, que actualment són dotze. Considera que es tracta d’un “discurs populista que ensenya la pastanaga de la reducció de càrrecs o del sou dels membres del CAC o de la CCMA i amaga el bastó que, amb l’argument de millorar l’eficiència en la gestió, pot retornar la radiotelevisió pública al vell model filogovernamental, que és el què la Llei de la Corporació volia superar”.
L’SPC creu que “uns i altres”, en al·lusió a Govern i grups de comunicació privats, “confonen conscientment la ciutadania amagant el previst a la Llei de la Corporació, que és un mandat de sis anys per diferenciar-lo de les legislatures parlamentàries, i sobretot el referit als criteris per a l’elecció dels càrrecs, que no es contempla en funció de quotes polítiques, sinó de la capacitació professional contrastada i la independència de gestió”.
D’altra banda, el sindicat reclama que “no són vàlides les comparacions superficials sobre el nombre de treballadors, sense posar-ho en relació amb el servei públic que donen els mitjans de la CCMA i la quantitat i qualitat de la seva oferta”.
Per tot, la secció sindical de l’SPC a TV3 conclou que la defensa del servei públic inclou “l’exigència de la seva independència i de què no s’involucioni cap el passat”, i també “el manteniment d’unes condicions laborals i salarials dignes que són les que fan possible una programació per diversos canals i a l’alçada de les exigències democràtiques i tecnològiques de la nostra societat”.
