Un 37% de la població catalana donaria molta o força credibilitat a una informació verificada amb intel·ligència artificial, set punts per sobre de la mitjana estatal. Així ho indica l’enquesta sobre la percepció i credibilitat de la IA en els processos de producció dels mitjans de comunicació, punt de partida d’un estudi de la Universitat Pompeu Fabra.
Amb tot, els periodistes segueixen generant més confiança que la IA. En concret, el 56% de la població catalana considera molt o força creïbles les informacions verificades per un professional, el mateix percentatge que en el conjunt de l’Estat espanyol.
Alhora, la població catalana també és la que se sent més còmode amb informacions produïdes per humans i supervisades per IA: un 39% es declara molt o força còmode, també set punts més que la mitjana espanyola.
“En termes generals, el coneixement i familiaritat amb la IA per part de la població catalana és més estès que en el conjunt de l’Estat”, explica sobre el resultat Marcel Mauri, coordinador del grup de recerca en Comunicació Política, Periodisme i Democràcia (POLCOM-GRP) del Departament de Comunicació de la UPF i coautor de l’estudi.
“Això, i la crisi de credibilitat i de confiança en els mitjans tradicionals de la ciutadania de Catalunya –un fenomen comú en altres contextos periodístics internacionals– pot ser un factor que ajudi a entendre aquesta major confiança en la informació generada per IA”, afegeix.
La IA és considerada més neutral
Segons el treball, una tendència comuna a tot l’Estat és que la IA és percebuda com un agent més neutral que els periodistes humans per verificar informació. En concret, un 37% dels enquestats considera la IA molt o bastant neutral en verificar una notícia, enfront del 21% d’un periodista.
“Aquests resultats són preocupants per a una professió que es basa precisament a explicar els fets de la manera més objectiva possible. També denota biaixos importants en la percepció d’allò que és capaç de fer la IA”, apunta Ruth Rodríguez, investigadora del grup POLCOM-GRP i coautora de l’estudi. No obstant això, remarca que el factor humà continua sent essencial: “És important assenyalar com alhora es percep com a més fiable i creïble un periodista que la IA”.
4 de cada 10 enquestats se senten molt o bastant còmodes amb notícies produïdes per IA i supervisades per humans
Les raons esgrimides pel fet que es doni més credibilitat a un periodista (el 56% de la població espanyola) com a verificador que a una IA (el 30%) són diverses: un 35% dels enquestats es refereixen a la seva professionalitat i al factor humà, i un 15% al·ludeix als biaixos de programació de la IA. Per contra, el 30% dels que prefereixen la IA com a verificadora consideren que aquesta no té biaixos, i el 13% assegura que els humans són més influenciables.
D’altra banda, 4 de cada 10 enquestats se senten molt o bastant còmodes amb notícies produïdes per IA i supervisades per humans. Alhora, un 63% creu que la IA pot ajudar els periodistes a redactar notícies, però no com a actor principal en la creació editorial, sinó com a eina complementària.
L’enquesta la va fer a l’abril de 2025 el grup de recerca POLCOM-GRP en col·laboració amb l’empresa demoscòpica Yougov, amb una mostra formada per 2.004 persones de tot l’Estat. Els resultats són la base d’un estudi dirigit per Marcel Mauri i Ruth Rodríguez.
La inversió antropològica de la intel·ligència artificial: revolució o mirall de la nostra humanitat?
