La Federació Internacional de Periodistes ha demanat a governs, periodistes i organitzacions de mitjans de comunicació que donin suport a l’adopció de la Convenció internacional sobre la seguretat i la independència dels periodistes i altres professionals dels mitjans que impulsa.
La FIP retreu a l’Organització de les Nacions Unides que, malgrat les “valuoses intencions” del seu Pla d’acció sobre la seguretat dels periodistes i la qüestió de la impunitat, ha estat “incapaç” d’oferir “l’entorn lliure i segur” per als treballadors dels mitjans que havia promès.
“Els periodistes continuen sent atacats, copejats, detinguts, fustigats i amenaçats per fer la seva feina. Així mateix, les contínues amenaces a la seguretat digital dels periodistes, incloent ciberatacs, robatori de dades, pirateria informàtica i assetjament en línia, posen en perill la seguretat i els professionals dels mitjans”, assenyala la FIP en un comunicat.
En aquest context, “manca un instrument legal vinculant que obligui els estats membres a investigar i respondre als atacs contra periodistes”, apunta la presidenta de la Federació, Dominique Pradalié. “Existeix una creixent frustració sobre la falta d’acció i de voluntat política per fer fornt a la impunitat i donar suport als mitjans lliures i independents”, denuncia Pradalié.
Per això, la FIP ha elaborat una Convenció internacional per millorar la seguretat de periodistes i altres professionals de la informació. La campanya per a la seva adopció es va posar en marxa formalment en la 51a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU, celebrada el 30 de setembre a Ginebra.
Nou marc jurídic
“El projecte de Convenció ofereix un marc jurídic consolidat per a la protecció dels i les periodistes: codifica les obligacions de la jurisprudència en forma de tractat, substituint múltiples fonts jurídiques per un instrument complet i accessible”, explica Carmen Dragichi, responsable de redactar el projecte de Convenció per a la FIP.
Draguchi assenyala que el document “clarifica” l’abast de les obligacions derivades de les disposicions sobre llibertat d’expressió dels convenis de drets humans, basant-se en la jurisprudència internacional; “garanteix” que els estats subscriguin explícitament les obligacions establertes en les decisions contra altres estats; “ajuda” les autoritats estatals a comprendre les seves obligacions; “facilita” la supervisió internacional, i atribueix “valor vinculant a normes de dret indicatiu àmpliament acceptades però no executables, augmentant el compliment i la responsabilitat”.
