Retrat de Dolors Monserdà realitzat per Lluïsa Vidal (1914).

El Govern de la Generalitat commemora el centenari de la mort de l’escriptora i periodista feminista Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 – 1919) amb diverses activitats.

Al llarg de l’any s’han programat una jornada commemorativa; una exposició, una peça teatral, un vídeo i una guia bibliogràfica per recordar la seva figura, visibilitzar les seves aportacions i retre-li homenatge.

L’Institut Català de les Dones és l’encarregat d’organitzar i coordinar els actes de reconeixement a Dolors Monserdà.

Trajectòria

Filla d’una família de la burgesia, la trajectòria literària de Dolors Monserdà es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions, i l’any 1909 va ser la primera dona en presidir els Jocs Florals de Barcelona. La major part de la seva obra poètica va quedar recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).

Monserdà va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana o Feminal.

També va escriure teatre, amb obres com per exemple Sembrad y cogeréis (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876), i més tard va reorientar la seva producció cap a la novel·la: La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) i La fabricanta (1904), entre d’altres.

En els seus escrits va posar de relleu les aportacions de les dones en un moment històric que començava a qüestionar el model de l’àngel de la llar. Les seves reflexions i propostes les va recollir en l’assaig Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909).

Dolors Monserdà també va treballar per millorar les condicions de vida de les obreres del tèxtil, i va fundar i dirigir el Patronat per a les Obreres de l’Agulla.