El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha identificat quins són els punts concrets que frenen la igualtat home-dona en la programació de les principals televisions i ràdios del país: la informació esportiva, l’econòmica i la política; els tertulians masculins recurrents, i la invisibilització de les dones de més de 50 anys en els equips d’espais informatius. El darrer informe anual del CAC sobre la presència de les dones en TV i ràdios conclou que hi ha “un cert estancament”.
Les dones en els mitjans lineals: presència i discurs. Any 2025 analitza la programació de tot l’any de TV3, 33, SX3, Esport3, TVE Catalunya, La 2Cat, betevé, Catalunya Ràdio i RAC1 (informació i programes, però no publicitat).
La presència global de les dones continua sent minoritària en la programació
“A banda de felicitar les direccions de programes per haver assumit la paritat tècnica a les tertúlies, on la decisió de repartir representació entre homes i dones té un efecte directe i immediat, no podem donar per bons uns resultats que en la informació general deixa la paritat molt lluny de la desitjada amb l’estancament entorn d’un 35% quan es tracta política, i al voltant d’un 30% quan es recullen veus autoritzades o professionals”, afirma la vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de gènere, Laura Pinyol.
“Seguim veient que en la majoria de mitjans les dones continuen sent molt majoritàries quan només són veus ocasionals; és a dir, testimonis o víctimes que reforcen el paper passiu i circumstancial en les notícies de caràcter general. Sembla que l’interès i l’exigència per les dones hagi trepitjat el fre”, lamenta Pinyol.
La bretxa de gènere s’evidencia especialment quan es mesura la presència de les dones en la informació referida a l’esport, a l’economia i a la políca
L’estudi del CAC conclou que la presència global de les dones continua sent minoritària en la programació dels mitjans analitzats, amb l’excepció del canal infantil i juvenil SX3, on el 2025 es va registrar un 57,9% de presència de dones. Pel que fa a la resta, la presència de les dones va ser del 43,7% a La 2Cat; el 41,5% a TVE Catalunya; el 41% al 33; el 40,7% a Catalunya Ràdio; el 37,3% a betevé; el 36,9% a TV3; el 28% a RAC1, i el 21,5% a Esport3.
L’informe indica que la visibilitat de les dones no va ser homogènia en el conjunt de la programació: hi va haver una “bretxa” en els informatius i en els esports, mentre que les xifres van millorar “relativament” en els formats d’entreteniment.
Així doncs, el CAC constata que un dels “punts febles” per a la paritat va ser el gènere informatiu. En tots els mitjans s’hi observa un retrocés de les xifres concretes de la informació en relació amb el conjunt de la programació. Més concretament, la presència de les dones en la informació es va situar entre el 26,4% de RAC1 i el 37,7% de TVE Catalunya.
Pel que fa a la programació esportiva, l’estudi del Consell de l’Audiovisual conclou que, malgrat els avenços dels darrers anys, es va mantenir com el pol principal de desigualtat en la presència de les dones.
Quant a les tertúlies d’actualitat política i social, s’hi van assolir marges paritaris, on es destaca de manera positiva betevé amb un 49% de dones. Amb tot, l’informe identifica un biaix amb el nucli recurrent de les persones que hi participen, que estava masculinitzat en línies generals. És a dir, una anàlisi més detallada de les deu persones tertulianes més reclamades al llarg de l’any per cada mitjà mostra que les dones només van representar al voltant del 30% de les persones tertulianes consolidades. L’excepció va ser Catalunya Ràdio, on les dones i els homes del nucli recurrent de les tertúlies van tenir el mateix pes.
Pel que fa als equips de programes, la distribució entre homes i dones que apareixen en pantalla o en antena, els resultats són diversos. Per una banda, TV3, SX3, TVE Catalunya, La 2Cat i betevé van apostar per configurar els seus equips professionals de manera paritària, o fins i tot superior en favor de les dones (com és el cas de TVE Catalunya, amb un 70,4% de professionals dones).
En canvi, la resta va fer una selecció de personal “menys ambiciosa” pel que fa a la paritat: Catalunya Ràdio va tenir un 33,6% de dones; el 33 un 20,8%; RAC1 un 20,6%, i Esport3 va comptar amb el 15,5%.
Es manté l’estereotip de la salut i l’educació
L’informe del CAC també analitza el perfil en funció del qual intervenen els homes i les dones en el conjunt de la programació de televisions i ràdios, per tal de comprovar si existeix una desigualtat estructural.
Pel que fa als informatius, el document constata que les dones van ser majoritàries en la salut i l’educació, que són àmbits que tradicionalment s’han abordat des d’una òptica feminitzada i que reforcen l’estereotip de les dones com a persones destinades a tenir cura de l’atenció a les persones.
Les dones van protagonitzar al voltant del 34% de les intervencions relatives a la política en els informatius
El CAC subratlla que bretxa de gènere s’evidencia especialment quan es mesura la presència de les dones en la informació referida a l’esport, a l’economia i a la política. Pel que fa a la informació esportiva, les dones esportistes van suposar el 16,3% de les intervencions en el cas de betevé, el percentatge més alt, mentre que el més baix va ser el 7% de RAC1. En general, la prevalença dels homes va triplicar, com a mínim, la de les dones en tots els casos.
En l’àmbit econòmic i empresarial, les dones van suposar entre l’11% i el 27% de les intervencions en els informatius. L’informe també ressalta l’àmbit polític com a “punt destacable”, atesa la seva especial transcendència i al fet que les informacions polítiques van ser les principals en volum durant el 2025. En concret, les dones van protagonitzar al voltant del 34% de les intervencions relatives a la política en els informatius.
En canvi, van tenir una presència majoritària en gairebé tots els mitjans quan eren presentades com a veus ocasionals, amb valors que van des del 44% fins al 57%. “Es tracta d’una dada desfavorable per a la paritat, ja que presenta dones que intervenen sense ser expertes en res”, remarca el CAC.
Pel que fa a la resta de la programació, l’informe del Consell de l’Audiovisual presenta uns resultats més positius, relativament, que en la informació sobre la manera i els perfils professionals amb què apareixen les dones.
En concret, les dones que parlen com a representats dels mitjans de comunicació, l’economia i el treball, la política o els esports van tenir més visibilitat en els programes que en relació amb els informatius. No obstant això, l’ens recorda que les intervencions de dones amb aquests perfils continuen sent minoria respecte de les dels homes. A més, els mitjans analitzats van destacar els perfils professionals de dones relacionades amb la salut, així com amb la ciència i la tecnologia, on van ser majoritàries en gairebé totes les capçaleres.
La invisibilitat de les presentadores de més de 50 anys
El darrer punt on el CAC assegura que els mitjans disposen de terreny per avançar és el referit a l’edat de les persones que apareixen en pantalla o antena. Així, l’informe detecta un biaix generacional que condiciona la imatge que es transmet de les dones.
Pel que fa als informatius diaris, la composició dels equips que presenten els espais mostra una disminució progressiva de la presència de les dones a partir dels 50 anys. En canvi, aquest patró de selecció segons l’edat no es reprodueix en el cas dels homes que presenten els espais, recalca el Consell.
Pel que fa a la resta de la programació, les dones es van concentrar en les franges d’edat entre els 40 i els 59 anys, i la invisibilitat va començar a partir dels 60 anys, una pràctica que no es va produir en els homes. L’excepció es va registrar a Catalunya Ràdio i al 33, que van ser els únics mitjans que comptaven amb la participació de dones de més de 65 anys en els equips de programa. En el cas de les tertúlies, l’edat no va tenir un paper tant determinant i es va constatar la presència de dones a partir dels 60 anys en una proporció més elevada que en la resta de formats.
Finalment, l’informe analitza també qui protagonitza les qüestions de gènere, tant en els informatius com en la resta de la programació, i el resultat és que les dones van dur el pes del relat. En aquests casos, a més d’obtenir més visibilitat, es va donar la circumstància que les dones hi van intervenir sobretot amb perfils professionals o d’expertesa. I a la inversa, en el cas de les veus ocasionals referides a les qüestions de gènere, el pes de les dones va disminuir.
Els programes d’actualitat dels mitjans públics catalans són els més paritaris, i els diaris impresos els que menys
