El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les ha desestimat una demanda contra cinc diaris de Prensa Ibérica (Diario de Mallorca, El Periódico de Catalunya, Regió7, Diario de Córdoba i La Opinión A Coruña) per un article que qüestionava els orígens de la fortuna de l’exresponsable de la seguretat nacional d’Azerbaidjan, Eldar Mahmudov, destituït el 2015.
L’alt tribunal ha determinat que no té jurisdicció per jutjar el presumpte perjudici contra l’honor dels demandants, Anar i Nargiz Mahmudova (dos dels fills de l’excap de la seguretat azerbaidjanesa), que van presentar la denúncia al Regne Unit argumentant que és on està el “centre d’interès” de les seves activitats.
L’article, publicat el maig de 2020, estava signat per Marisa Goñi, aleshores subdirectora del Diario de Mallorca (i actualment la seva directora), i va ser fruit de la col·laboració amb els consorcis de periodisme d’investigació Finance Uncovered i Organized Crime and Corruption Reporting Project, així com el diari britànic The Observer.
La denúncia dels Mahmudova, però, només es dirigia contra les capçaleres de Prensa Ibérica. Una decisió que ha cridat l’atenció del Tribunal Superior, que es pregunta per què no van denunciar el suposat dany contra l’honor dels articles publicats en anglès, que es plantejaven les mateixes preguntes.
Demanda fora de la jurisdicció
Prensa Ibérica destaca que la denúncia podria haver suposat un “perillós precedent” per a la llibertat d’informació, ja que, en el fons, es dirimia si es pot demandar un mitjà de comunicació fora de la seva jurisdicció, en aquest cas l’espanyola, malgrat l’article es va publicar a Espanya i es dirigia a l’audiència del país.
La resolució ha donat la raó al grup, perquè estima que els demandants no han pogut demostrar que es produís un perjudici real contra els seus interessos per la lectura de l’article al Regne Unit. Entre altres coses, perquè “no hi ha proves” que fos llegit allà per cap persona que conegués els demandants.
“L’abast de la difusió en aquesta jurisdicció és com a màxim menor” i, com a mínim, “insignificant”, diu la sentència. Tampoc considera provat l’intent dels demandants de demostrar que el seu “centre de gravetat” es troba al Regne Unit, ja que, “segons ells mateixos, tenen una presència substancial, negocis, interessos, contactes i inversions” a Espanya.
