L’Observatori de Mitjans i Salut Mental ha presentat dos informes que analitzen com han tractat els diaris catalans les informacions relacionades amb la salut mental, els quals han detectat que gairebé la meitat de les notícies sobre el tema han estat estigmatitzants. En concret, en l’informe de 2014 (Mites i estereotips sobre salut mental), l’índex d’estigma és del 5,19 sobre 10, amb un 51% de notícies negatives, un 39% de neutres, i el 10% de positives). Per la seva part, el de 2015 (Salut mental i violència), l’índex és del 4,33, amb un 47% de notícies negatives, un 47% de neutres, i el 7% de positives.

Els estudis conclouen que, quan la salut mental és el tema principal de la notícia, el tractament és acurat en la gran majoria dels casos. En canvi, quan hi apareix de forma indirecta molt sovint es recorre a trastorns de salut mental per explicar fets violents difícils d’entendre. Els autors apunten que amb aquesta pràctica “es contribueix a convertir la salut mental en un calaix de sastre on hi va a parar qualsevol comportament inacceptable o tot allò que ens és molt difícil de comprendre en termes ètics , morals o fins i tot ideològics”. 

L’Observatori també assenyala que els criteris que han contribuït més a transmetre l’estigma han estat el mal ús dels termes que defineixen trastorns mentals i la relació causal dels fets violents amb salut mental. Sobre aquest últim, afirma que “ha deixat una petjada que serà molt difícil d’esborrar”. 

L’Observatori de Mitjans i Salut Mental considera que els resultats “demostren que els professionals de la comunicació, malgrat mostren preocupació per la salut mental i reconeixen que és un tema cabdal, han de continuar guanyant consciència i sensibilitat al respecte”.

Els informes han analitzat més de 2.000 notícies dels cinc principals diaris a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Punt Avui i l’Ara. Són els primers que presenta aquest observatori impulsat per Grup de Periodistes Ramon Barnils i Obertament (aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental) per analitzar el tractament mediàtic de la salut mental.

2014: la sorpresa de ‘Cultura’

Entre les dades més rellevants de l’informe de 2014, hi ha que la secció de Cultura va ser l’apartat dels diaris que més va fer servir llenguatge estigmatitzant. En alguns titulars i continguts hi van aparèixer jocs de paraules, metàfores o altres recursos sobre terminologia psiquiàtrica per adjectivar situacions de caos, desorganització, extravagància, impredictibilitat, desconfiança o altres atribucions negatives segons conclou l’Observatori.

Els autors també destaquen que, especialment a les seccions de Cultura, Opinió i Internacional, s’usen paraules com psicosi o esquizofrènia amb un ús metafòric i moltes vegades amb un “component pejoratiu important”. Aquestes tres seccions són, de fet, les que més abusen d’aquest “ús incorrecte” del llenguatge, apunten.

D’altra banda, el 2014 les imatges que acompanyaven la informació escrita han estat valorades com el segon element que va transmetre més l’estigma als mitjans catalans, ja que un nombre “considerable” presentaven persones amb problemes de salut mental en situacions desesperades, en imatges enfosquides, en túnels o en un racó. 

En canvi, les contraportades i Societat són les seccions que ofereixen una visió més positiva sobre la salut mental. Els autors ho argumenten pel fet que han estat els apartats que han tractat en més ocasions la salut mental com a focus de la notícia, han tingut més tendència a aportar una visió acurada i sensible del tema, i és on es dóna més visibilitat als testimonis en primera persona.

2015: marcat per diversos actes violents

L’informe conclou que, l’any passat, els periodistes i articulistes, buscant una explicació als fets violents que van ocórrer, van caure en la mala praxi de relacionar-los amb problemes de salut mental “de manera gratuïta i estigmatitzadora, sovint per desconeixement i/o manca d’altres recursos”. 

Aquí, la secció d’Internacional ha estat la que més ha transmès l’estigma, segons l’Observatori, ja que s’ha encarregat d’explicar els actes terroristes perpetrats a Europa, les massacres amb armes de foc que s’han produït quasi diàriament als Estats Units o l’accident de l’avió de Germanwings. En moltes ocasions s’ha definit els autors d’aquests fets com a malalts mentals, s’han utilitzat paraules com psicosi o esquizofrènia per definir situacions de caos, desconcert i alarma social, o s’han citat fonts estigmatitzants sense contrastar-les amb especialistes.

Els autors afegeixen que la secció d’Opinió també ha contribuït a transmetre l’estigma en més de la meitat dels articles que feien referència a la salut mental, sobretot perquè s’utilitzaven termes psiquiàtrics de manera “pejorativa”.

La ràdio, millor que la televisió

L’informe de 2015 inclou uma anàlisi de 200 peces audiovisuals que conclou que la ràdio és el mitjà que concedeix una proporció més elevada de continguts positius. No només perquè se n’ha parlat com a tema principal en la majoria dels casos (el 84%), sinó perquè els continguts han estat valorats majoritàriament com a positius. 

En canvi, en la televisió, el 62% de contingut ha estat estigmatitzant quan la salut mental és tractada de forma indirecta. El treball indica que aquest percentatge prové sobretot del gènere opinió (tertúlies televisives i declaracions). Pel que fa les entrevistes, el 67% de contingut es considera positiu. 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram