La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació ha impulsat un decàleg que pretén servir de base per consensuar estratègies comuns per combatre la proliferació i els efectes de l’anomenada postveritat, ja que considera que les notícies falses “són una amenaça per a la llibertat d’informació i per a la democràcia”.

Per aquest motiu, la PDLI fa una crida a la societat civil, Estat, partits polítics, mitjans de comunicació, periodistes i empreses tecnològiques a “enfrontar-se amb fermesa a aquesta lacra en defensa d’un entorn informatiu fiable i responsable”.

Contra la postveritat: 10 fórmules per fer front a les notícies falses

1. Tots els actors de la cadena informativa estan cridats a combatre, i no fomentar, la difusió de notícies falses: encara que el primer responsable de la difusió de notícies falses és qui les fabrica, tots els actors de la cadena de producció i distribució de continguts han d’estar compromesos en actuar contra la seva propagació.

2. Cal arribar a una definició consensuada, sota els principis de la llibertat d’informació i expressió, sobre què s’ha de considerar mentida o notícia falsa i què no, de manera que es protegeixin formes d’expressió legítimes com la sàtira o la crítica social.

3. Els mitjans s’han de comprometre a informar de la font, autor, data i procedència dels continguts que elaboren o dels que es facin ressò.

4. Des dels poders públics es promouran campanyes ‘d’alfabetització mediàtica i digital’ que millorin les competències dels ciutadans en aquesta matèria. A més, s’impulsaran eines que permetin al públic, per si mateix, verificar la fiabilitat d’un contingut, capçalera o lloc web.

5. Les empreses de distribució de continguts, que s’han de considerar com a empreses informatives pel volum que representen les notícies en el seu flux d’activitat, han de desenvolupar mecanismes que penalitzin i no premiïn les mentides, així com eines que permetin filtrar-les del torrent de continguts que es comparteixen.

6. Els mitjans de comunicació i els periodistes són responsables de complir les seves obligacions ètiques en l’exercici de la seva funció. Els codis deontològics han d’incloure sancions que penalitzin males pràctiques i la difusió de falsedats que deslegitimen el periodisme. La rectificació de continguts erronis serà d’acord a les exigències més estrictes. Els mitjans i periodistes, a més, donaran eines a la seva audiència perquè corregeixi les informacions que siguin inexactes.

7. El periodisme de “codi obert” és un dels millors antídots contra la publicació de notícies falses. Els mitjans facilitaran, en la major mesura possible, la traçabilitat de les seves informacions i continguts: mostrant les fonts, com s’ha obtingut la informació, el mètode d’elaboració i l’autoria.

8. Les tècniques de verificació de continguts, promogudes tant des dels mitjans com des d’organitzacions, han de complir els estàndards internacionals consensuats en aquesta matèria. Entre d’altres: apartidisme i igualtat en l’aplicació de tècniques de fact-checking; transparència en les fonts; transparència en els recursos i en qui promou la iniciativa; transparència en la metodologia i honestedat en la publicació de correccions.

9. Totes les formes de comunicació han de ser responsables en combatre, i no promocionar, la difusió de continguts falsos. Les campanyes promocionals, siguin comercials, polítiques o de qualsevol tipus d’organització, evitarà aquestes pràctiques en la seva estratègia comunicativa.

10. Les iniciatives promogudes pels estats i les organitzacions polítiques seran respectuoses amb els estàndards internacionals sobre protecció de la llibertat d’expressió i informació. En particular, s’evitarà el dret penal com a instrument per combatre les notícies falses i qualsevol forma d’ingerència política en el normal funcionament dels mitjans.