La informació política perd rellevància en els espais informatius diaris dels mitjans audiovisuals a Catalunya, especialment en el cas de les televisions públiques, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Així, a TV3 i TVE Catalunya la informació política ha deixat de ser l’àmbit temàtic principal i ha deixat pas a altres com l’internacional, el social i el medi ambient. A Catalunya Ràdio també s’observa aquesta tendència, però en canvi, RAC1 manté la crònica política com a àmbit més destacat dels seus informatius.
Així es desprèn del darrer informe sobre pluralismes del CAC, corresponent al període maig-agost de 2022. L’ens regulador ha canviat l’estructura dels treballs precedents i ha modificat les àrees i tòpics analitzats. El canvi més destacat és que a més del pluralisme polític i el gènere, ara també s’analitza el pluralisme social, informatiu i territorial.
Arran de l’anàlisi del pluralisme informatiu és on es constata la davallada de la informació política, tot i que el CAC matisa la intensitat de la reducció per dos elements: l’esclat de la guerra d’Ucraïna el febrer del 2022, que va provocar un augment de les notícies internacionals, i el fet que el quadrimestre estudiat inclou el mes d’agost, inhàbil a efectes polítics.
En el cas de TV3, la informació política va ser el primer àmbit temàtic dels teleinformatius durant els anys 2019, 2020 i 2021, ocupant el 28,8%, el 17,6% i el 16% del temps, respectivament. En canvi, les dades del darrer informe del CAC indiquen que la informació política ha baixat fins al 9,9%; és a dir, al voltant de la tercera part de l’existent el 2019.
Pel que fa a la prelació, la informació política dels teleinformatius de TV3 ha passat de la primera posició durant els tres anys esmentats a la sisena en el segon quadrimestre de 2022. Per davant de la política se situen la informació internacional, la social, la cultura, l’economia i el medi ambient.
La tendència a la reducció de la crònica política es repeteix també en el cas de TVE Catalunya. En concret, el pes de la informació política en els teleinformatius va ser del 25,4% el 2019, del 15,1% el 2020 i del 16,6% el 2021. En el segon quadrimestre de 2022, el pes de la política ha baixat al 10,3%, una caiguda de 15 punts percentuals respecte de 2019.
Pel que fa a la prelació dels diferents àmbits temàtics de TVE Catalunya, es reprodueix el mateix esquema segons el qual la crònica política va ocupar la primera posició des del 2019 fins al 2021. En canvi, en el segon quadrimestre del 2022, ha ocupat la quarta posició per darrere de l’àmbit social, el medi ambient i l’economia.
L’informe inclou també dues ràdios, Catalunya Ràdio, RAC1 i dues televisions locals: betevé i 8tv. A Catalunya Ràdio, la informació política en el segon quadrimestre del 2022 és del 9,6% (similar a la de TV3), i s’ha situat en la quarta posició.
Com ja s’ha dit, RAC1 és una excepció en aquesta tendència, i la informació política ocupa l’11,5% del temps total dels informatius, el percentatge més elevat de tots els mitjans analitzats, i mantenint-se en la primera posició de l’emissora.
Pel que fa a betevé, el CAC recorda que el seu caràcter de televisió local fa que es prioritzi de manera permanent la informació de proximitat. Així, la seva crònica política ha ocupat el 4,5% i s’ha situat en la cinquena posició.
En el cas de 8tv, l’ens regulador apunta que es tracta d’una televisió que basa la seva programació en la ficció i l’entreteniment, de manera que la informació ha ocupat una part molt petita del total de la graella, el 6,1%.
Presència de la dona
Un segon aspecte destacat de l’informe de pluralismes del segon quadrimestre del 2022 és la presència de la dona en la programació i els informatius. En aquest cas, les dades fan referència als sis mitjans anteriors i als canals 33 i Esport3.
La conclusió més destacada és que cap dels vuit mitjans té una presència de la dona igual o superior al 50% en el conjunt de la programació ni en els informatius. El mitjà amb més presència en el global de la programació és 8tv, amb el 40,9%, seguit de prop per TV3 (40,8 %). A continuació hi ha TVE Catalunya (36,9%) i betevé (36,3%), i per sota del terç Catalunya Ràdio (32,4%), el 33 (29%), RAC1 (28,8%) i Esport3 (17,1%).
Pel que fa a segments de la programació, la presència més elevada de dones es troba a TV3, on els programes formatius i documentals tenen una quota femenina del 65,4%, i en els programes esportius del 66,7%. Aquesta darrera dada s’explica per la retransmissió de partits de la Lliga de Campiones durant el quadrimestre analitzat.
Per la seva part, els programes de Catalunya Ràdio definits com a ‘altres seccions d’opinió’ (espais d’emissió regular integrats dins d’espais informatius on s’exposa una visió o anàlisi personal) tenen una presència de dones del 62,7%.
En el cas dels esports de TVE Catalunya (malgrat tenen un pes reduït, de l’1,5% del temps total), la presència femenina és del 54,2%.
En la resta de mitjans, cap altre àmbit i tipologia de programació (inclosos els informatius) amb un pes significatiu incorpora com a mínim la meitat de dones. Tot i això, el CAC subratlla que els espais d’entreteniment de betevé tenen una presència de dones que s’aproxima a la meitat (48,9%) i que els informatius que més s’hi acosten han estat els de TVE Catalunya (38,7%).
En el cas específic de la presència de la dona política en els informatius diaris, es manté el fet que en cap cas s’arriba al 50%. El mitjà que més s’hi aproxima és Catalunya Ràdio (43,3%), seguit de RAC1 (43,1%).
En general, la tendència és a un augment constant de la dona política en tots els mitjans. El CAC recorda que la presència de la dona política a Catalunya Ràdio en l’informe del mateix període de fa dos anys va ser del 36,1%, i el de RAC1 del 35,4%. Així doncs, en ambdós casos ha pujat al voltant de 3,5 punts per any.
Sense actors religiosos
En aquest primer informe reformat, pel que fa al pluralisme social, destaca l’absència del fet religiós, tant en els programes com en els informatius. El treball analitza la presència en percentatge d’actors que representin les diverses confessions religioses, i el resultat és residual o nul, segons el cas.
A TV3 han aparegut un 0,3% d’actors religiosos en la programació i un 0,4% en els informatius, mentre que Esport3 se n’han comptabilitzat un 0,3% en el conjunt de la programació, i a betevé un 0,1% en els informatius. Per la seva part, al 33, TVE Catalunya i 8tv la presència ha estat nul·la.
Pel que fa a les dues emissores analitzades, tant en els informatius de Catalunya Ràdio com en els de RAC1, la presència de representants d’alguna confessió religiosa ha estat del 0,3% del total d’actors.
Àmplia majoria de persones blanques
Encara en l’àmbit del pluralisme social i de la diversitat, es pot comprovar com les persones que apareixen a les televisions catalanes són percebudes com a blanques en gairebé la totalitat, així com adultes (de 30 a 64 anys) i sense cap discapacitat.
En el cas concret de l’aparença del color de la pell, les dues televisions més diverses són el 33 (on el 94,2% de les persones són percebudes com a blanques) i 8tv (94,6%). En l’extrem contrari, la televisió amb més persones percebudes com a blanques és TVE Catalunya (97,9%).
