En general, la qualitat lingüística de la programació audiovisual infantil dels Països Catalans és “bona”, tot i que hi ha “molts detalls que cal polir”. Així ho indica un informe de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. “Es nota una voluntat de fer-ho bé, tant en el sentit d’usar bé la llengua, com en l’esforç per acostar-se al públic objectiu”, assenyala en les conclusions.
L’Informe sobre la qualitat lingüística en la programació audiovisual infantil analitza continguts del SX3, À Punt Mèdia, IB3 i Andorra Televisió, i es basa en un corpus de 20 mostres extretes de 13 programes diferents penjats a internet entre el 2021 i el 2023 (la majoria del darrer any).
El treball identifica dues franges d’edat, amb una actitud diferent respecte al llenguatge emprat: fins als 6/7 anys i a partir de 6/7 anys. En la primera franja, hi detecta un “llenguatge conegut, segur, reforçant el que s’ha après a casa i a l’escola i, per tant, utilitzant les formes pròpies de cada dialecte”.
Per la seva part, en els continguts per als més grans “apareix la diversitat funcional”, amb programes formals, com els informatius, i programes informals, “amb “gradacions diverses”. Això, afegeix, permet “presentar les notícies com una comunicació segura, fiable, amb un llenguatge formal, però sense excessos”, així com “parlar de videojocs o de pel·lícules amb un llenguatge més distès i fins irònic en algun moment, i entrar de ple en la col·loquialitat en els magazins”.
Mots col·loquials i inseguretat
L’Observatori indica que, en alguns moments, s’utilitzen paraules “molt col·loquials”, sovint interferències del castellà i de l’anglès. “Aquests recursos serveixen per connectar amb l’audiència adolescent i sovint són volgudament transgressors, sobretot pel que fa al lèxic, amb la introducció de mots com flipar, friqui, guai, molar, petar-ho, ser un pal, ser una passada”.
En contrapartida, també hi veu la “voluntat d’evitar barbarismes habituals amb paraules com emprovar-se, penedir-se, assabentar-se, adonar-se, prémer un botó, mesurar, esglai.
Quant a morfologia i sintaxi, l’estudi diu que “fa la impressió que, més que no pas transgressió, hi ha inseguretat”. Aquesta es detecta, per exemple, en l’ús o absència dels pronoms en i hi, o en el règim de verbs i adjectius. “Es tracta de vacil·lacions, més que no pas d’errors sistemàtics. Això es deu en part a raons d’edat dels presentadors i en part al to relaxat dels moments més conversacionals”, argumenta.
L’Observatori de la Secció Filològica de l’IEC afirma el so que “més falla” en les mostres analitzades és el de la lateral palatal ([ʎ]), que alguns dels presentadors pronuncien com a semivocal palatal ([j]) o aproximant palatal ([ʝ]). “Probablement, respecte a aquest so, a més de la pressió del castellà, hi ha poca exigència en l’època d’aprenentatge de la llengua”, apunta al respecte.
L’informe rebla que l’elaboració dels continguts audiovisuals per a infants analitzats és “necessàriament ràpida”, motiu pel qual resulten “un bon reflex de la diversitat geolectal i funcional de la llengua, i del grau de fixació de l’estàndard”.
