El fet que no es pugui acreditar l’existència de remuneració a una cadena de televisió no vol dir que un missatge comercial no pugui ser considerat publicitat i estigui sotmès a les limitacions de l’àmbit audiovisual com la que impedeix la publicitat encoberta. Així ho va reconèixer la setmana passada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El TS es va pronunicar en aquest sentit arran del cas d’una televisió grega, que el 2003 va incloure en un programa de demostració d’un tractament dental estètic on es donava fins i tot el seu cost. El Consell de la Radiotelevisió Grega va imposar una multa de 25.000 euros per publicitat encoberta a la cadena, que va recórrer al·legant que no hi havia hagut remuneració. Ara el Tribunal europeu ha donat la raó al Consell: “La manca de remuneració no pot excloure l’existència d’una publicitat encoberta”, assenyala la sentència. Segons el TS, aquest fet podria “comprometre la protecció dels interessos dels telespectadors”, a més de “privar dels efecte útil a la prohibició de la publicitat encoberta”.

Per a l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC), es tracta d’una sentència “molt positiva” que reafirma la tesi que ha mantingut des de l’arpovació de la directiva de la Televisió sense fronteres del 1989.

Segons l’AUC, la Llei General de la Comunicació Audiovisual “indueix a la confusió en associar la comunicació comercial i la remuneració a les cadenes com un dels criteris per identificar la publicitat per televisió”.

Així doncs, l’Associació assegura que la “lectura abusiva” de la normativa per part de determinats anunciants i operadors televisius, a més de la “manca d’actuació” de l’Administració, han generat una situació i impunitat per a la publicitat televisiva encoberta que qualifica de “molt perjudicial” per als consumidors i per a les pràctiques mercantils durant aquest temps, i que ara “hauria de modificar-se”.