La Torre de Collserola va celebrar aquest dilluns el 30è aniversari de la seva construcció amb un acte institucional presidit pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Terrritori, Jordi Puigneró, i la participació de representants de les empreses i les institucions que gestionen la infraestructura: Cellnex Telecom, Telefónica, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

“Amb l’impuls de la Torre de Collserola ara fa 30 anys, ens vam dotar d’una icona per posicionar Catalunya i Barcelona com a referents en el mapa mundial de les telecomunicacions, al mateix temps que engegàvem una de les primeres infraestructures público-privades del país i aconseguíem harmonitzar i endreçar la serra de Collserola centralitzant en una sola torre, emblemàtica i respectuosa amb l’entorn natural, els serveis que fins llavors oferien un munt d’antenes disseminades per tota la muntanya”, va destacar Jordi Puigneró.

“Es pot dir, doncs, que la Torre de Collserola ja va néixer preparada per afrontar amb èxit els grans reptes de la transformació verda i digital actuals i futurs”, va afegir el vicepresident en la seva intervenció.

El director general de Cellnex a Espanya, Albert Cuatrecasas, va catalogat la Torre de Collserola com a “vaixell insígnia de les telecomunicacions al nostre país”. “És el km 0 de la xarxa de transport de Cellnex a Catalunya i un centre de control neuràlgic per a tot l’Estat, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana”, va ressaltar el directiu. “Gràcies als serveis que prestem des de torre de Collserola més de 5 milions de persones tenen accés a la televisió digital terrestre i a la ràdio, entre molts altres serveis considerats crítics, com ara la xarxa de seguretat i emergències RESCAT”.

Al seu torn, el director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, va recordar que la companyia “va ser una de les impulsores de la Torre de Collserola, ara fa 30 anys, on manté un dels seus centres més importants de fibra òptica i ràdio”. “Telefónica va ser pionera a Europa a apostar pel desplegament de fibra òptica a Espanya, el que ha fet possible que, actualment, Barcelona, amb un 99% de la població coberta amb fibra i més d’un 82% amb 5G, s’hagi convertit en un dels pols més importants d’Europa en atracció d’empreses i de talent tecnològic”, apuntava Casas.

Per la seva part, la coordinadora dels serveis digitals de l’AMB, Núria Freixas, va assenyalar que la Torre de Collserola és “una infraestructura vital en el procés de transformació digital de la ciutat metropolitana” i que ha tingut “un paper fonamental en el seu desenvolupament social i econòmic”. La capital catalana i l’àrea metropolitana, va afegir, “van saber convertir el problema de la proliferació d’antenes al territori en l’oportunitat d’agregar-les en un equipament únic, que s’ha convertit en una icona de la metròpolis de Barcelona i forma part del patrimoni monumental del Parc Natural de la Serra de Collserola”.

Infraestructura de país

La construcció de la Torre de Collserola al Turó de la Vilana es va impulsar coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, per tal que la ciutat disposés d’una infraestructura que aglutinés els serveis de telecomunicacions dispersos fins aleshores a l’àrea metropolitana, i que alhora tingués capacitat per incorporar les necessitats futures en aquest àmbit.

Els paràmetres bàsics del projecte es van definir el 1986 i un any més tard, després de la creació de Torre de Collserola SA (la societat que en coordinaria la construcció i posterior explotació), es va convocar un concurs internacional d’idees entre arquitectes de renom que va guanyar Norman Foster.

El complex –format per la torre, un edifici auxiliar i la urbanització exterior– es va inaugurar oficialment el 27 de juny de 1992, passant a ser l’estructura més alta de Catalunya amb 288 metres.

La Torre de Collserola ha esdevingut un referent per a la transmissió del senyal de ràdio i televisió així com també per a la transmissió de veu i dades, i un enclavament singular tant des del punt de vista tècnic com urbanístic, establint-se en un centre nodal des del qual se supervisa i gestiona una àmplia xarxa de radioenllaços i serveis de connectivitat.

Des de Torre de Collserola es gestiona, entre d’altres, la cobertura audiovisual de Catalunya i es controla la de la resta de l’Estat. També es realitza el control i supervisió de serveis públics, entre els quals destaca la xarxa de comunicacions d’emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, així com serveis de control de conques, missatgeria i geolocalització, entre d’altres. En el complex també s’hi troba un centre de processament de dades.

La Torre disposa de 13 plataformes (en forma de triangle equilàter de costats corbs), onze de les quals dedicades als serveis tècnics de telecomunicacions (equipament electrònic a l’interior i antenes i radioenllaços a l’exterior), la planta 10 és un mirador públic (a 116 metres d’alçada) amb vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la planta 13 és la coberta.