Representants de la UdG i l’APPEC al rectorat, amb Germà Capdevila, Quim Salvi i Lluis Costa al centre (foto: UdG).
La Universitat de Girona i l’APPEC Editors de Revistes i Digitals posen en marxa la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de revistes en català. El seu objectiu és estudiar i difondre el seu passat i present; planificar i projectar el seu futur en funció de les noves realitats comunicatives derivades de la implementació tecnològica en l’àmbit de la premsa; contribuir a la difusió del coneixement històric del periodisme català, i esdevenir un instrument fonamental per treballar en l’àmbit de les estratègies comunicatives.
El conveni de creació de la Càtedra el van formalitzar el rector de la UdG, Quim Salvi, i el president de l’APPEC, Germà Capdevila, en el marc d’una trobada dels representants d’ambdues entitats al rectorat celebrada dijous. La iniciativa disposa també de la implicació d’altres patrons, com la Fundació Valvi i Ribas-Àlvarez, assessors i consultors.
Jornada anual sobre premsa
La Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol està dirigida per Lluís Costa, doctor en Història i professor titular de la Universitat de Girona en els graus de Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Cultural.
La pretensió és que la nova Càtedra es converteixi en un referent i un catalitzador de la recerca en l’àmbit de la comunicació, fent especial atenció al sector de les revistes i les publicacions digitals, mitjançant la promoció d’activitats de dinamització cultural i científica, amb la participació de la societat i dels professionals implicats, amb la UdG com a element nuclear i promotor.
Una de les seves activitats centrals serà l’organització d’una jornada anual per reflexionar sobre la situació del periodisme i el seu futur en una conjuntura de transformació constant. Així mateix, es vol fer un espai permanent per donar a conèixer l’exili de periodistes, tant des de l’òptica històrica com la d’actualitat.
La Càtedra porta el nom d’Hipòlit Nadal i Mallol (El Port de la Selva, 1891 – Buenos Aires, 1978), periodista i polític que de jove va col·laborar en diverses revistes a Catalunya. El 1912 es va establir a Buenos Aires, on quatre anys més tard va crear i dirigir la revista Ressorgiment, mitjà de referència per als catalans exiliats i emigrats a Amèrica (que es va publicar fins el 1972).
