Foto: Pau Cortina / ACN
En el marc del Dia Mundial de la Ràdio s’ha presentat aquest dilluns l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya, un projecte de l’Institut de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) liderat pel periodista i professor Cinto Niqui. L’Arxiu és un espai digital que vol “catalogar i salvaguardar” enregistraments radiofònics de totes les èpoques i de tota mena d’emissores (públiques, privades, lliures i comunitàries, nacionals, locals o escolars), que neix amb 2.600 fragments de més d’un centenar de programes de 600 emissores, des del 1960 fins avui. El projecte és col·laboratiu i vol seguir creixent amb les aportacions de particulars i professionals. La majoria d’aquests documents sonors només es poden trobar en aquest arxiu que és, també, un mapa de la ràdio catalana.
La Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans ha celebrat el Dia Mundial de la Ràdio amb una jornada a Barcelona que, entre d’altres, ha servit per presentar l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. Hi han participat totes les institucions implicades en el projecte: Núria Casaldàliga, directora del Servei de Biblioteques de la UAB; Cinto Niqui, responsable de l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya i membre de l’InCom-UAB, i Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB.
Niqui hi va començar a treballar fa més de tres anys i va implicar l’Institut de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb l’ajuda de diversos col·laboradors i els seus arxius personals, i també la de l’equip del Servei de Biblioteques en el disseny de la pàgina, el projecte ha anat prenent forma fins a ser una realitat que parteix amb 2.600 àudios radiofònics digitalitzats.
Cronologia i “mapa” de la ràdio
Cinto Niqui explica que l’objectiu no ha estat tant el de ressenyar “moments” radiofònics, ni tampoc històrics, sinó més aviat preservar la memòria sonora de l’ampli i molt divers panorama radiofònic català. “És un projecte que vol salvaguardar i catalogar tots els enregistraments que particulars, professionals i fins i tot emissores vulguin aportar de qualsevol època històrica de la ràdio a casa nostra, tant la que surt de les ones hertzianes com la que últimament s’emet per Internet”, descriu el periodista.
Una de les maners de navegar per l’arxiu és a través d’un mapa, i ara mateix ja hi ha localitzades ràdios de 195 localitats catalanes i de 37 comarques. També es pot navegar per any d’emissió dels continguts, des del 1960 i fins el 2023.
A diferència d’altres projectes d’arxius radiofònics, aquest aglutina totes les tipologies d’emissores catalanes (de moment, n’hi ha 600 diferents a l’arxiu). “Hem tirat la xarxa, i allò que hem anat capturant és el que hem anat catalogant”, ha explicat a l’ACN el periodista sobre la naturalesa d’aquest projecte que és, insisteix, “col·laboratiu”.
Així doncs, l’Arxiu inclou talls de ràdio d’emissores públiques i privades generalistes, també les municipals, les emissores d’entitats del tercer sector, ràdios lliures i/o comunitàries. I, fins i tot, també una vuitantena de ràdios escolars creades pels mateixos centres educatius.
Talls, indicatius i publicitat
La plataforma permet escoltar breus espais radiofònics de diferents gèneres, indicatius d’emissores i publicitat. Una part significativa del material recopilat procedeix del tercer sector radiofònic i de les emissores municipals, insisteix Niqui. També hi ha molts enregistraments breus de ràdios públiques i privades, i alguns fragments d’emissores internacionals que han emès en català a les bandes d’ona curta.
Aquests documents sonors només es poden trobar en aquest arxiu, remarquen els seus impulsors. L’instigador del projecte remarca que reunir aquest material ha estat possible gràcies a la col·laboració de persones aficionades al món de la ràdio, col·leccionistes particulars, oients fidels, professionals del mitjà i aportacions d’algunes emissores. És un projecte obert a la participació de la ciutadania, insisteix, i això és tan sols “el principi”. Niqui anima tothom qui disposi d’arxius radiofònics i els pugui digitalitzar a col·laborar-hi.
Cinto Niqui reivindica també des de fa uns anys la creació d’un museu de la comunicació, amb la ràdio com una de les seves potes, juntament amb l’audiovisual i els videojocs. El periodista ha instat novament els poders públics a fer-se seva la iniciativa, i ha posat a disposició el flamant Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya, com a recurs de la vessant “digital” d’aquest eventual equipament.
De fet, el naixement d’aquest arxiu l’anima a seguir creient en el projecte i a reclamar-lo, com ha tornat a fer avui davant dels degans de les facultats de comunicació de la UAB, Ramon Llull i Pompeu Fabra, als quals ha demanat la seva implicació.
