El pla d’actuació contra les fake news aprovat pel Consell de Seguretat Nacional, el qual preveu la monitorització de la informació, ha estat rebut amb diversos graus de reticències per part d’algunes organitzacions periodístiques.
L’Associació de Mitjans d’Informació ha mostrat la seva “profunda preocupació” per la creació d’aquest procediment d’actuació contra la desinformació. La patronal considera que a la pràctica podria vulnerar la Constitució Espanyola pel que fa al “dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”. Per altra banda, l’AMI lamenta que “en cap moment” ha estat informada de la posada en marxa d’aquest procediment.
La Xarxa de Col·legis Professionals de Periodistes critica la decisió d’excloure’ls del disseny i la implementació de l’estratègia per combatre les fake news. “No existeix una estratègia viable de lluita contra la desinformació sense els periodistes”, afirma. En aquest sentit, diu que per fer-ho, entre d’altres cal atendre les propostes dels col·legis: per una banda, avançar en defensa de la professió periodística, dotant-la d’instruments d’autoregulació i d’una protecció específica; i per l’altra, implantar en el sistema educatiu la formació mediàtica.
“Hi pot haver qui caigui en la temptació de voler controlar la informació, amb l’excusa de combatre la desinformació, i això seria totalment rebutjable”, va declarar a El Mundo el secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes, Agustín Yanel. “Cal esperar per veure com es concreta en la pràctica, però el dret a la informació i la llibertat d’expressió estan garantits en la Constitució i en convenis i tractats internacionals, i no poden ser restringits excepte per una decisió judicial en els casos que estableix la llei”, afegia.
Per la seva part, la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya considera que l’ordre publicada al BOE “deixa en l’aire diversos aspectes importants” que li susciten una “profunda preocupació per les eventuals conseqüències que pugui comportar al lliure exercici del periodisme”. Per això, insta el Govern a aclarir les funcions del comitè per lluitar contra la desinformació i a explicar de quina manera la contrarestarà.
Segons el Govern espanyol, el procediment neix amb la intenció de donar resposta als requeriments de la Unió Europea, que el 2018 va aprovar un pla d’acció amb mesures per lluitar contra les fake news en el context dels processos electorals.
Davant les crítiques de PP i Ciutadans, el Consell de Seguretat Nacional defensa que el pla està pensat per detectar les ingerències externes que perjudiquin els interessos i la sobirania nacional, i que l’objectiu són les campanyes de desinformació molt més sofisticades.
El text preveu la possibilitat de demanar la col·laboració dels mitjans de comunicació quan es consideri necessari o important per perseguir la “difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica de la desinformació amb la finalitat d’influir la societat amb fins interessats i espuris”.
