Els mitjans de comunicació han agafat certa notorietat mediàtica dins la campanya de les eleccions al Parlament. Però, quines propostes realitzen els partits polítics respecte al sistema comunicatiu? A continuació reproduïm què diuen els programes electorals de les diferents formacions sobre els mitjans i l’espai de comunicació català.
Junts pel Sí
En el programa electoral de Junts pel Sí, les propostes pel que fa als mitjans de comunicació apareixen en dos passatges diferents. Primer en l’apartat dedicat a les estructures de governança del nou país que es planteja:
• Impulsarem la redacció de la Llei de les comunicacions, que reguli la comunicació audiovisual, l’explotació de les xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques i els recursos associats, els serveis de comunicació audiovisual transmesos per aquestes xarxes i els serveis de la societat de la informació que actuen com a intermediaris en la transmissió de continguts a través de les xarxes de telecomunicacions.
• Crearem una autoritat reguladora en matèria de comunicació audiovisual, telecomunicacions i societat de la informació.
• Donarem continuïtat a les llicències dels operadors de ràdio i televisió que estiguin operant a Catalunya.
I després, ja amb espai propi dins l’apartat de Ciutadania i regeneració democràtica:
L’Espai Català de Comunicació Audiovisual
El sistema comunicatiu català és pot qualificar d’únic en el món per la seva riquesa, la seva diversitat i la seva pluralitat. Tot i així, la situació dels mitjans i de tota la xarxa d’empreses i projectes públics i privats que formen el clúster català de l’audiovisual és relativament delicada. El sistema comunicatiu català requereix d’una empenta per recuperar el tremp.
Els mitjans de comunicació catalans conformen un espai comunicatiu d’una forta densitat que articula la societat, dóna solidesa a la catalanitat i és un potent factor d’integració dels nouvinguts. La provisió de continguts culturals, educatius i l’entreteniment de qualitat són indispensables per bastir una societat més lliure, desperta i activa.
El país compta amb una veritable estructura d’Estat com és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb l’oferta ràdio-televisiva més plural de la nostra antena, que amb el nou país ha d’esdevenir més potent, referent i líder.
Els mitjans de comunicació públics catalans englobats en la CCMA han experimentat amb la crisi una reconversió que ha significat una caiguda de pressupost i alhora la reducció dels canals. La televisió pública ha sabut mantenir encara el lideratge, tot i funcionar de forma més precària. Aquesta situació ha afectat negativament la indústria catalana audiovisual, que juntament amb la reconversió i multiplicació de tota l’oferta televisiva general, ha portat la presència del català a situar-se per sota del 20% de l’oferta televisiva a Catalunya.
En aquest sentit, la CCMA ha de ser la garant de continuar aquest model de servei públic que, bo i atenint les consideracions econòmiques de rendibilitat i costos, ha d’anar a cercar la rendibilitat social i cultural a través de la pluralitat de continguts, la producció pròpia, la col·laboració amb la industria privada, la credibilitat i la professionalitat.
Perquè, malgrat les dificultats dels darrers anys, tenim al davant l’oportunitat de fer d’impulsar l’audiovisual, un dels sectors industrials, econòmics i culturals estratègics del país i aconseguir, d’aquesta manera, generar riquesa econòmica i social.
Propostes:
• Volem i podem convertir Catalunya en referència internacional del món audiovisual, capaç d’atraure inversions, capaç d’exportar producte pensat i fet a casa nostra.
• Ens calen uns mitjans de comunicació públics, que vetllin per la llengua del país, que creïn valors i que siguin capaços de ser atractius per al conjunt de la societat catalana i participar de la construcció, difusió i consolidació d’un univers nacional i referencial propi.
• A la Catalunya Estat volem reforçar encara més la independència governamental de la CCMA, a través de reformes legislatives que professionalitzin la seva governança, garanteixin el seu finançament a través de contracte-programa d’un mínim de quatre anys, estabilitzin el sistema de finançament mixt, així com n’adscriguin la seva dependència i control, exclusivament al Parlament.
• Crearem eines per tornar a relacionar i potenciar el món cultural i el dels mitjans de comunicació. S’hauran de garantir i potenciar els projectes audiovisuals per tal d’enfortir el sector al país i donar-los-hi projecció internacional.
• Crearem els instruments necessaris de política industrial per potenciar la capacitat financera de les empreses per afrontar projectes de creixement i/o internacionalització.
• Amb un Estat propi podrem millorar el suport econòmic al sector dels mitjans de comunicació. El sistema comunicatiu català es pot qualificar d’únic en el món per la seva riquesa, la seva diversitat i la seva pluralitat.
• Superar el model actual de blocs electorals informatius deixant la informació política electoral al bon criteri informatiu dels professionals en els mitjans públics.
• Amb el nou Estat gestionarem l’espai radioelèctric, amb l’oportunitat d’equilibrar la presència del català i castellà a la ràdio i a la televisió.
Al nou Estat els mitjans públics de comunicació han de ser garantia de cohesió social oferint una informació acurada, completa, plural i veraç, com ho han fet des de la seva creació: normalitzadors de la llengua, impulsors de la cultura i de la qualitat democràtica del país. Garants de l’accés a totes les opinions, creences, sensibilitats, i tendències amb estricta neutralitat i criteri periodístic.
Partit dels Socialistes de Catalunya
El PSC dedica un espai propi als mitjans dins del seu programa electoral en l’apartat de Qualitat democràtica.
Uns mitjans de comunicació públics garants del dret a la informació
És molt preocupant el procés que estan vivint les empreses de comunicació, reduïdes per la crisi i l’eclosió d’Internet a despatxar personal i a gastar cada cop menys en la creació de continguts (tancament de corresponsalies, d’equips d’investigació, etc).
L’oferta, en el mercat de la comunicació, és cada cop més petita, i el risc de degradació de la democràcia existeix, perquè les xarxes socials com a nou espai d’informació són encara un territori en exploració.
El rol dels mitjans públics com a garant de la pluralitat, és a dir, de l’accés als mitjans de totes les opinions, creences, sensibilitats, i tendències amb estricta neutralitat i criteri periodístic, és avui encara més important del que sempre ha estat. És per això que:
Derogarem la modificació de la llei de la CCMA que han promogut CiU i PP per interessos propis, igual que el PP ho ha fet a les Corts amb el suport de CiU.
Els i les socialistes sabem que els mitjans públics estan passant un moment molt complex a nivell financer. Ens refermem en el model de finançament mixt i ens comprometem a aprovar un contracte-programa que doni garanties de futur als professionals. Si bé l’austeritat ve imposada pels temps, els recursos humans i materials propis dels mitjans públics estan en condicions de fer una programació i una informació de plena qualitat.
Partit Popular
Dins de les 100 mesures que proposa el PP en el seu programa electoral, només una, la 86, està dedicada als mitjans de comunicació:
Si no vols que els mitjans públics siguin l’altaveu de l’independentisme, actuarem perquè siguin de tothom. No volem uns mitjans d’uns quants que menystenen la resta.
Catalunya Sí que es Pot
CSQEP dedica un extens espai als mitjans dins del bloc Democràcia. Sobirania per decidir-ho tot, malgrat algunes propostes en aquest àmbit també es poden trobar en altres apartats (cultura, llengua, diversitat, gènere, etc.) del programa electoral.
Mitjans de comunicació: el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania
En moments de debat democràtic intens i plural, com és un procés constituent, calen més que mai mitjans de comunicació públics neutrals, que ofereixin informació i debat basats en el rigor i la pluralitat i que garanteixin un autèntic debat democràtic que respecti totes les posicions. Per garantir-ho, cal revertir la forta regressió dels últims anys en relació al pluralisme i la funció pública dels mitjans de comunicació pública del país, així com revertir les fortes retallades i garantir la sostenibilitat dels mitjans públics, i la qualitat laboral dels seus i les seves professionals, perquè puguin fer la seva feina amb total independència i fent servir criteris estrictament professionals.
Proposem el retorn a una llei més plural i representativa que millori l’anterior a la contrareforma de CiU i el PP, que ha qüestionat greument la independència dels mitjans integrants de la CCMA. Cal obrir espais de cogestió on les i els professionals dels mitjans de comunicació públics puguin aportar el seu coneixement a la gestió diària i on la ciutadania (l’audiència) també tingui veu per garantir que els mitjans compleixen la seva missió de servei públic i de garants del dret a la informació.
Cal fer enfront dels intents privatitzadors i liquidadors de les radiotelevisions autonòmiques que van obrir la Llei general de l’audiovisual del PP (aprovada amb l’abstenció de CiU) i garantir el manteniment del model de servei públic de TV3 i Catalunya Ràdio, dels llocs de treball i la capacitat productiva dels mitjans públics audiovisuals de Catalunya, així com de tots els seus serveis.
Pel que fa als mitjans de comunicació locals, cal trencar amb l’actual tendència retalladora i de desmantellament, potenciant mecanismes de col·laboració a través de la XAL i també amb la CCMA. La informació i comunicació a través dels nous mitjans digitals (Internet, xarxes socials, telefonia mòbil) està també sotmesa a la pressió i el control dels grans grups de comunicació, que sovint concerten els seus interessos a través d’oligopolis. La nostra proposta és potenciar les xarxes cíviques i socials independents i la generació de pensament crític en els nous suports de comunicació. El dret a la informació i la comunicació és un bé comú que pertany a la ciutadania, un dret fonamental, imprescindible per exercir els altres drets i per garantir la democràcia.
Un sistema de mitjans de comunicació de país
En un procés constituent català cal definir un sistema de mitjans de comunicació bastit sobre les bases de la democràcia, el pluralisme, la separació d’allò públic i allò privat i la funció social de l’entorn comunicatiu català.
• Elaborar i aprovar una Llei del dret de la informació i la comunicació de la ciutadania, que desplegui l’article 52 de l’Estatut d’Autonomia, que defineixi també els drets i els deures dels mitjans de comunicació i també dels i les professionals de la informació, com a garantia d’una informació veraç i de qualitat.
• Creació del Consell Ciutadà de la Informació de Catalunya (CCIC). Es promourà un ampli acord parlamentari per a la creació d’un Consell Ciutadà de la Informació de Catalunya (CCIC). Un organisme, independent de govern i partits, que tindrà com a objectiu vetllar pel compliment i la correcta aplicació de la Llei del dret de la informació i la comunicació de la ciutadania. Algunes de les funcions del CCIC haurien de ser: determinar la composició i funcions dels consells d’administració dels mitjans públics i criteris de selecció dels seus directors; fixar les normes de concessió d’ajuts per a polítiques o campanyes de comunicació ciutadana; formular les propostes i la implementació de les mesures de promoció del tercer sector de la comunicació; impulsar polítiques de foment i desenvolupament del dret de la ciutadania a la informació i la comunicació.
• Impulsar una Llei del dret a la informació i a la comunicació de la ciutadania que inclogui la regulació dels drets laborals dels periodistes centrada, principalment, en els i les professionals més desprotegits i dèbils de tota la cadena informativa (periodistes a la peça, corresponsals, regulació dels becaris…), que protegeixi i doni garanties als professionals que treballen en els mitjans de comunicació amb l’objectiu que aquests puguin exercir plenament la seva funció social, dotant-los de més independència i capacitat d’esperit crític en el seu criteri professional.
• Reforçar les funcions del CAC, garantint que podrà desenvolupar plenament les funcions pròpies d’una autoritat reguladora i independent del sector audiovisual de Catalunya. Dotar-lo d’instruments de control real per garantir que els operadors privats compleixin els compromisos concessionals adquirits (llengua, informació, producció pròpia, etc.).
• La concessió de tot tipus d’ajuda del govern a un mitjà de comunicació ha de ser pública i transparent, per posar fi a l’ús partidista o d’amiguismes de les subvencions, la publicitat institucional i la compra de subscripcions per part de les institucions. Les condicions s’hauran de fixar amb informació prèvia i criteris objectius. Els mitjans beneficiaris dels ajuts hauran d’estar al dia en les seves obligacions fiscals i laborals, inclosa la contractació legal de les i els treballadors i hauran d’informar públicament de la composició del seu accionariat, si volen accedir a ajuts o mantenir relacions comercials amb la Generalitat.
• Incorporar nous criteris per als ajuts als mitjans privats que valorin els servei social dels mitjans de comunicació, afavoreixin la pluralitat, fomentin la competència, impulsin l’emprenedoria en el sector de la comunicació i apostin per noves fórmules empresarials o de gestió (cooperatives de periodistes o d’usuaris, mitjans sense ànim de lucre, amb finançament via micromecenatge o donatius, etc.).
• Aprofitar les possibilitats tècniques de la TDT per garantir-hi l’accessibilitat per a les persones discapacitades i perquè els continguts (pel·lícules, sèries, documentals, etc.) que emeten els operadors d’àmbit estatal, ja siguin de titularitat pública o privada, es puguin oferir, com a mínim, en una de les llengües oficials, a més del castellà.
• Impulsar els acords de reciprocitat corresponents entre els mitjans de comunicació públics, per tal que es puguin veure a les televisions dels territoris de parla catalana.
Un sistema de comunicació de titularitat pública que garanteixi el pluralisme i la independència
Un sistema de comunicació en un país democràtic ha de ser un sistema plural, inclusiu, que reflecteixi la diversitat ideològica i d’interessos de la ciutadania, garantint la qualitat de l’oferta, la seva funció educativa i informativa i la seva funció de servei públic.
• Canviar les lleis del CCMA i del CAC. L’objectiu de la modificació legislativa és tornar a introduir la necessitat d’aconseguir majories qualificades en la presa de decisions (elecció dels òrgans de govern, contracte-programa, pressupostos,…) i el pluralisme com a garantia d’un sistema audiovisual català de qualitat i reflex de la societat.
• Garantir que tant a l’òrgan de govern de la CCMA com al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) hi són presents totes les sensibilitats existents a la nostra societat, a través de persones que responguin a perfils professionals d’interès per a la gestió d’aquests ens públics i que siguin elegides per àmplies majories. També cal garantir la participació dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio en el cas de la CCMA.
• Mantenir el sistema mixt de finançament dels mitjans de titularitat pública a través d’aportacions de les administracions públiques i aconseguint recursos a través de la publicitat i altres vies de finançament pròpies. En el context actual i en el dels propers anys, aquesta és l’única garantia d’uns mitjans audiovisuals de titularitat pública de qualitat que compleixin la funció social que els pertoca i arribant, de forma transversal, al màxim de població.
• Garantir l’existència d’organismes interns, com consells informatius o comitès professionals i consells de redacció, en els àmbits local, nacional, estatal i internacional, amb l’objectiu d’oferir una informació neutral i amb criteri professional per garantir el dret a la informació de la ciutadania i la creació d’esperit crític. També s’estudiarà la definició explícita i pública de codis de conducta que vinculin l’exercici de la llibertat de premsa a paràmetres de responsabilitat social.
• Els treballadors i les treballadores dels mitjans públics tindran garantida la plena aplicació dels estatuts de redacció que permetin el lliure exercici de la professió, la clàusula de consciència, el secret professional i els drets reconeguts per l’Estatut-marc aprovat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i pel Codi europeu de deontologia del periodisme, aprovat pel Consell d’Europa. A més, el Govern haurà d’assegurar-los condicions laborals dignes i evitar situacions de precarietat que posin en perill la independència i la qualitat de la seva feina.
• Els mitjans de titularitat pública contractaran de manera directa els i les professionals que produeixin continguts i limitaran la subcontractació o externalització de programes, sense perjudici de les compres indispensables per a una programació de qualitat.
• Impulsar la col·laboració entre els operadors que formen part del sistema públic audiovisual català. S’han de generar sinergies entre els mitjans dependents del CCMA i els mitjans públics de televisió i ràdio locals, per reforçar-se mútuament i millorar la informació de proximitat de qualitat.
• Garantir la continuïtat i la viabilitat de l’Agència Catalana de Notícies dotant-la d’òrgans d’administració i de govern democràtics semblants als de la CCMA perquè pugui oferir un model d’àmbit local i nacional de servei públic i informació de qualitat a tots els nivells.
Un sistema de mitjans de comunicació a favor de l’educació, la cultura i la cohesió social
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la construcció d’una societat democràtica, educadora, culta i crítica amb el seu entorn. Les seves funcions superen l’àmbit informatiu, ja que són la base sobre la que bastir instruments de generació d’un marc de coneixement ampli al servei de la ciutadania.
• Enfortiment del potencial dels mitjans audiovisuals com a eines educadores en la seva dimensió informativa, cultural i simbòlica i reforç del seu paper en la cohesió social.
• Incorporar la perspectiva de gènere tant en la gestió com en els continguts dels diferents mitjans de comunicació públics i privats. Impulsar polítiques per promoure canvis en el conjunt dels mitjans de comunicació perquè la representació de les dones sigui adequada a la seva importància demogràfica i evitar que el seu tractament sigui degradant o ofensiu. Garantir la presència de les dones en els mitjans de comunicació, en el llenguatge, en les estadístiques, en la investigació. Incorporar la perspectiva de gènere en la programació de continguts. Utilitzar llenguatge no sexista i fomentar l’ús de llenguatge inclusiu. Fer complir les guies d’estil sobre el tractament de la violència masclista.
• Donar suport i potenciar la creació de projectes que afavoreixin la participació de les dones en la creació de continguts i la construcció d’un model de xarxa feminista.
• Millorar i ampliar les estratègies de comunicació, a través d’una aliança institucions-mitjans-professionals de la informació, que faciliti a les dones el coneixement dels seus drets, així com dels serveis que integren els recursos d’atenció a les dones en situacions de violència masclista.
• Elaborar i implementar campanyes de sensibilització permanents als mitjans sobre la violència masclista i feminicidis, amb la participació de les institucions, els organismes reguladors, els mitjans de comunicació i els col·lectius de periodistes i entitats que treballen el tema de la violència masclista.
• Anar més enllà d’iniciatives com la xarxa antirumors de Barcelona, donant el salt als mitjans a través de campanyes institucionals sobre la immigració per tal de trencar tòpics estereotipats; visibilitzant, de forma constructiva, la diversitat cultural sense estigmatitzar-la i la pluralitat de les dones migrades.
• Visibilitzar les persones LGTBI en les campanyes institucionals de la Generalitat, ja siguin audiovisuals o a les pàgines web de l’Administració, relacionades amb polítiques públiques com salut, educació, treball, gent gran, joventut o cultura.
• Garantir el paper dels mitjans audiovisuals públics de reforç de la indústria audiovisual catalana amb instruments de col·laboració més àgils i eficaços i un compromís més ferm amb la producció catalana. En aquest sentit, cal una major presència de la producció catalana en detriment de la compra de ficció, sobretot, nord-americana.
• Elaborar els reglaments per fer efectiu l’article 71 de la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que atribueix als poders públics la responsabilitat de fomentar les iniciatives orientades al desenvolupament de l’activitat audiovisual sense ànim de lucre i també la d’impulsar les iniciatives orientades a la constitució d’associacions de les entitats que desenvolupin una activitat audiovisual sense ànim de lucre. Garantir que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya vetlli perquè els mitjans de comunicació no es facin servir per promoure iniciatives proselitistes, racistes, sexistes, feixistes o, en general, contràries als drets humans.
• Recollir i catalogar la memòria audiovisual de Catalunya, creant un Arxiu històric de l’audiovisual de Catalunya (a partir dels arxius de les televisions locals i de l’arxiu, ja gairebé totalment digitalitzat, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Un espai públic de comunicació que sigui la veu de la ciutadania
Els mitjans comunitaris, per la seva condició de veu de la ciutadania, han d’ocupar el lloc que els correspon en l’espai públic de comunicació de Catalunya. Uns mitjans més democràtics, no només han de referir-se als continguts i rigor dels mitjans públics, sinó també al suport d’altres formes de produir, difondre informació i comunicar de manera horitzontal.
• Planificar espai públic de comunicació específic per als mitjans del tercer sector, establint els mecanismes necessaris que facin possible el compliment de les recomanacions internacionals i de la LGCA. Estudiar l’assignació de llicències provisionals a les emissores comunitàries existents (mesura prevista en la disposició transitòria 14 de la LGCA) per tal d’agilitzar la normalització del sector.
• Repartiment equitatiu de l’espai públic de comunicació entre mitjans públics, privats i comunitaris. Elaborar un cens d’iniciatives comunitàries, amb l’objectiu de regularitzar la seva situació i fomentar el seu accés a l’espai de comunicació.
• Establir línies de finançament públic per a les iniciatives de comunicació comunitària (audiovisuals, premsa i online) que atenguin necessitats socials o en zones on hi hagi demanda, comptant, per a la seva planificació, amb les entitats del sector. Fomentar la cooperació des del sector públic sense comprometre mai la seva independència.
• Les campanyes institucionals han de contractar-se de forma transparent amb mitjans dels tres sectors en funció de criteris ètics i deontològics coneguts i avaluables de forma objectiva. Incloure-les en el repartiment de publicitat institucional, convocatòria de subvencions i convenis oficials.
Unió Democràtica de Catalunya
El programa electoral d’Unió no només no dedica cap espai a les seves propostes sobre mitjans, sinó que l’única referència que hi ha és indirecta.
Proposarem les mesures necessàries per normalitzar i integrar la pràctica esportiva de les persones en discapacitat i/o mobilitat reduïda, adaptant els circuits esportius habituals i promovent la difusió d’aquests esdeveniments als mitjans de comunicació.
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía
C’s ofereix les seves propostes respecte als mitjans per partida doble en dos apartats diferents: Una nova forma de fer política: deu en transparència, zero en corrupció, total en regeneració i Regeneració democràtica i en Cultura i esports.
Suprimirem el CAC perquè, lluny de ser un òrgan de defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, el pluralisme, la neutralitat i l’honestedat informativa , és un òrgan polític la principal missió del qual és expulsar de l’espai de comunicació català els mitjans que no combreguen amb el nacionalisme/independentisme.
Aprofundir la democràcia exigeix mitjans de comunicació públics plurals. C’s es compromet a garantir la pluralitat i independència dels mitjans públics de titularitat autonòmica (CCMA, TV3, Catalunya Ràdio, etc.) i a implantar una política de mitjans de comunicació basada en l’objectivitat informativa i l’excel·lència de la professió periodística. En aquest sentit, advoquem per reduir un 25 per cent les aportacions de la Generalitat de Catalunya als mitjans de comunicació públics i els seus organismes reguladors, així com la consegüent reducció de canals de televisió i emissores de ràdio públiques.
Els mitjans de comunicació públics respectaran i reflectiran la realitat política, social i lingüística de Catalunya en les seves programacions. C’s proposarà modificar el Llibre d’estil de la CCMA perquè aquest reculli que Catalunya és una comunitat autònoma, promogui el trilingüisme efectiu i renunciï a qualsevol pretensió pancatalanista com les referències als Països Catalans.
C’s promourà que totes les televisions autonòmiques puguin veure’s en qualsevol lloc d’Espanya.
C’s sol·licitarà que les retransmissions de qualsevol esdeveniment a Catalunya per part de RTVE i la CCMA es realitzin en dual perquè els ciutadans puguin triar l’idioma oficial que prefereixin.
Suprimirem les campanyes de propaganda institucional explícita o encoberta a la CCMA. La Generalitat té mitjans més que suficients per informar la ciutadania de la seva acció política i de la seva incidència en la vida quotidiana catalana sense necessitat d’ingerències ideològiques: no hi ha la necessitat de gastar recursos en telenotícies, informatius, debats propagandístics o tertúlies.
Respectarem la independència dels mitjans privats i ens comprometem a eradicar qualsevol tipus de condicionament directe o indirecte sobre la seva línia editorial, amb la finalitat de garantir la independència i l’objectivitat informativa.
Candidatura d’Unitat Popular
El programa electoral de la CUP-Crida Constituent també dedica un apartat a les seves propostes respecte els mitjans de comunicació.
Per un espai comunicatiu dels Països Catalans. Comunicació popular i dret a la informació
Promourem un model que permeti als mitjans de comunicació reflectir la realitat social i nacional sense filtres partidistes ni interessos conjunturals i treballarem per un espai comunicatiu d’àmbit de Països Catalans.
La difusió, promoció i la dimensió de la cultura catalana abasta tot el territori dels Països Catalans. Des de les institucions de Catalunya s’han d’obrir vies de negociacions i de cooperació amb la resta de territoris nacionals per revertir la situació d’anormalitat que actualment es pateix. El paper dels mitjans de comunicació ha de ser fonamental per a la difusió de la cultura i la formació de públics, i per contribuir a fer de la cultura un actiu social.
El dret a la informació, tant del que s’esdevé en el nostre entorn, com del que passa a les administracions, és un pas previ i/o paral·lel a la lluita pel dret a la participació real. Per tant, des de la CUP – Crida Constituent defensem i potenciem els mitjans públics i lliures, així com l’accés a la informació.
Promourem uns mitjans de comunicació i d’informació públics de gestió pública, tot traient-los de les mans dels partits polítics majoritaris i dels interessos dels lobbies empresarials capitalistes. Cal crear òrgans de control d’aquests mitjans que siguin independents del govern i dels partits, en què tots els sectors socials hi siguin representats. Als mitjans privats se’ls ha de reclamar l’ús de la llengua pròpia dels Països Catalans a les informacions que publiquin o emetin. Combatrem l’ús de fons públics per afavorir mitjans amb finalitats partidistes.
Els mitjans lliures i autogestionats, sense lligams empresarials o publicitaris, són essencials per a la fiscalització i transparència de les administracions públiques. Hem d’ajudar i potenciar la creació d’aquests espais cooperatius, defensar la seva independència i facilitar el seu accés a la informació interna i externa.
Impulsarem la creació i la consolidació d’una agència de notícies internacional pública i d’àmbit dels Països Catalans que doni servei a tots els mitjans de comunicació, sense que el cost dels serveis sigui un obstacle per als mitjans més modestos.
Apostem perquè hi hagi espais d’expressió popular a places i espais públics dels barris, viles i ciutats dels Països Catalans, sense objectius lucratius, on es prohibeixi la inserció de publicitat i hi puguin conviure expressions artístiques, cartells reivindicatius i informacions d’interès públic.
