En el recent Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat –una idea de l’agència Mediàtic realitzada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)–, vam poder escoltar ponències molt destacables, entre les quals la presentada pel professor Ramon Salaverría Aliaga, consultor de mitjans i professor de Periodisme a la Universitat de Navarra, sota el títol: La importància dels Pirineus: una radiografia dels seus mitjans de proximitat. El professor Salaverría ens va portar com a primícia una part de l’estudi sobre mitjans que aviat veurà la llum.

Primer se’ns va recordar que, el mes de gener de l’any 2005, Espanya tenia 1.274 publicacions actives a internet, segons havien recollit en un estudi investigadors de les universitats de Navarra, Santiago de Compostela i Málaga, coordinats pel mateix Ramon Salaverría.

El nou estudi del qual el consultor ens va fer un tast es pregunta quina és la situació el 2019. En pantalla es van projectar les dades actualitzades el 21 d’octubre passat: enguany s’han llistat 3.837 mitjans digitals (3.015 actius i altres 822 no actius), la majoria dels quals tenen la seva redacció a Madrid i Barcelona. Va destacar l’àrea pirinenca. Gairebé un miler de mitjans digitals (859) en les quatre comunitats pirinenques, amb un repartiment molt desigual entre comunitats i territoris: 591 mitjans a Catalunya, 140 al País Basc, 69 a l’Aragó i 59 a Navarra.

El ponent va desgranar el detall per províncies. Així, Barcelona aporta 429 mitjans digitals; Tarragona, 75; Guipúscoa, 64; Biscaia, 61; Navarra, 59; Girona, 54; Saragossa, 43; Lleida i Osca, 17; Terol, 9. Salaverría va resumir les dades constatant que les comunitats pirinenques tenen un volum de mitjans molt semblant al seu volum de població, aproximadament un 25% de la resta de l’Estat.

Centrant-nos en tants per cent de mitjans digitals versus tant per cent de població d’Espanya, l’estudi mostra que Catalunya (+ 2,3%) i Navarra (+ 0,8%) estan per sobre de la mitjana; País Basc (-0,1%) i sobretot Aragó (-0,5%), per sota.

Segons el treball que se’ns presentava, la tipologia dels mitjans digitals ens diu que hi ha una forta expansió dels mitjans nadius digitals: ja són més de la meitat a tot Espanya (51,5%), dels quals 384 a Catalunya, 339 a Madrid, i 92 al País Basc. Els no nadius els encapçala Madrid, amb 320 mitjans, seguit de Catalunya, amb 175. El tercer en l’àrea interpirinenca és Euskadi, amb 45.

L’estudi tanmateix demostra que la fortalesa dels mitjans nadius digitals és encara més gran en les quatre comunitats pirinenques: són el 62,9% (Catalunya, 384; País Basc, 92; Navarra, 34; Aragó, 30). Es demostra clarament que l’hegemonia dels mitjans nadius digitals creix amb el pas dels anys, essent la màxima eclosió entre els anys 2010 i 2015, tot i que la crisi econòmica (2008-2014) ja havia multiplicat el seu nombre.

Excepte a Madrid, els mitjans d’informació general són hegemònics, però la clau de l’hegemonia de la informació general està en els mitjans digitals d’informació local (i hiperlocal). Els mitjans digitals de proximitat suposen al 83,9% en les quatre comunitats pirinenques.

Pel que fa a llengües, el professor Salaverría ens va explicar que a Espanya tres de cada quatre mitjans publiquen en espanyol, però en les quatre comunitats pirinenques passa al revés: el 60,2% dels mitjans digitals es publiquen en altres llengües. Malgrat tot, l’estudi que es va presentar al CIMP reconeix que els cibermitjans nadius i de proximitat són majoria, però el mercat segueix liderat pels tradicionals.

La radiografia dels mitjans de proximitat dels Pirineus va oferir les següents conclusions:

  • El mercat interpirinenc és gran: gairebé un miler de mitjans digitals.
  • Un mitjà digital per cada 15.000 ciutadans, aproximadament.
  • La expansió més gran: local i informació general.
  • Als Pirineus, els mitjans nadius digitals són majoria, ja són gairebé dos de cada tres (62,1%).
  • Distribució territorial heterogènia, subjecta sobretot a tres factors: població, economia i llengües.
  • Perviuen les vies de finançament tradicionals: publicitat i patrocini, models imperants.
  • Propietat o subsidis públics, especialment estesos al País Basc i Catalunya.

Es van escoltar forts aplaudiments. En una mica menys de 40 minuts, Ramon Salaverría va desgranar quants mitjans periodístics digitals hi ha a les comunitats pirinenques i com es distribueixen. Quin és el seu perfil informatiu, lingüístic i empresarial. Quins són els seus principals reptes i oportunitats… A partir d’un mapa que situa més de 3.000 mitjans digitals d’Espanya (elaborat recentment per l’equip d’investigació del professor Salaverría), en aquesta sessió el ponent va analitzar magistralment les particularitats dels mitjans digitals situats al País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya. Esperem amatents la publicació del treball sencer.