Les principals veus de les emissores radiofòniques, públiques i privades, van tornar a mostrar aquest dijous la seva unitat contra el cànon per transmetre partits dels estadis, tal com els exigeix abonar la Lliga de Futbol Professional (LFP). Amb tot, van assumir la possibilitat de pagar per altres conceptes que no afectin el dret a la informació.
Entre els presents, Raül Llimos (RAC 1), Paco González (Cope), Manu Carreño (Cadena Ser), Eduardo García (Radio Marca), José Antonio Abellán (Punto Radio), Fernando Pérez (FORTA), Javier Ares (Onda Cero), Chema Abad (RNE), Paco Ortiz (Aragón Radio), Xoán Galán (Radio Galega) i Alfonso Ruiz de Asín, secretari general de l’Associació Espanyola de la Ràdio Comercial (AERC).
Pagar per altres serveis
Tots van ser durs amb la LFP –dirigida per dos “inútils”, segons Ares, en referència al president José Luis Astiazarán i el vicepresident Javier Tebas– i es van mostrar disposats a mantenir indefinidament el conflicte amb la LFP. El portaveu de les ràdios, Ruiz de Assín, va assenyalar, però, que no han tirat la tovallola i que esperen que “la raó s’imposi” als clubs abans de prendre mesures jurídiques.
Precisament, el secretari general de l’AERC va assegurar que no tindrien “inconvenient” en negociar pagaments per conceptes com, per exemple, condicionar cabines, com ja s’havia fet anteriorment. Al febrer del 93, Cadena Ser, Cope, Onda Cero, Antena 3 i RNE van signar un acord amb la LFP que els permetia la transmissió de partits de futbol fins al final de la temporada 1993-1994. Mitjançant l’acord, les cadenes de ràdio abonaven 50 milions de pessetes cada temporada a canvi de contraprestacions per facilitar la tasca dels professionals abans, durant i després del partit. En aquesta línia, Paco González va recordar que, en el Mundial, les emissores van pagar per diversos serveis.
“El futbol pot viure sense Roures”
Els representants de les ràdios també es van mostrar durs amb Mediapro, propietària dels drets audiovisuals dels clubs de futbol, els quals, segons González, estan “segrestats” per la productora. Segons Ares, la Liga és en mans dels “sequaços” de Mediapro. “El futbol pot viure sense la ràdio, però també pot viure sense Roures”, va dir Carreño, recordant les paraules de Jaume Roures, president de la productora.
Tots van defensar que no és possible equiparar l’explotació dels drets de televisió amb la de la ràdio, encara que Abellán va trobar insuficiències a la Llei de l’audiovisual, aprovada el 2010. Segons ell, la normativa dóna la raó a la LFP i deixa les emissores “desprotegides”. Per això va demanar al Govern que ho arregli mitjançant un decret o amb la creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA).
Les ràdios es van mostrar relativament comprensives amb els clubs, ja que, van assegurar, la majoria estarien disposats a permetre la seva entrada als estadis si no fos per les pressions que reben de la LFP i Mediapro: segons Carreño, amenacen els clubs de Segona Divisió amb multes de 660.000 euros i als de Primera de 2 milions.
Fonts: Efe / El Mundo
