La guerra que l’Associació Catalana de Ràdio (ACR) lliura en contra de les ràdios públiques va tenir aquest dimecres una nova escomesa. La patronal de les emissores privades va brandar un informe d’AIMC on s’indica que, segons dades del darrer any mòbil de l’EGM, la suma de ràdios privades en llengua catalana van assolir 2.870.000 oients, 181.000 més que en el període anterior. Segons l’ACR, les privades en català superarien el conjunt de les públiques en 2.040.000.
Quant a les ràdios generalistes, les privades en català haurien sumat 916.000 oients, mentre que les públiques es quedarien en 586.000. El document d’AIMC suma tant els oients de les emissores que emeten íntegrament en català, com els oients de les franges de programació en llengua catalana de les cadenes que ho fan també en castellà.
Per a l’ACR, les dades demostren que el mitjà radiofònic és el “més normalitzat lingüísticament”, tant pel que fa a les possibilitats de tria dels oients com des del punt de vista de les xifres d’audiència aconseguides. Quan es van posar en marxa les primeres emissores públiques catalanes, segons l’EGM, l’any 1985 només hi havia 294.000 oients de ràdio en català.
Per a l’Associació, tot plegat recolza la petició que ha fet al Parlament en el sentit que cal crear “les condicions per preservar la pluralitat informativa i l’opció de tria per als ciutadans que representa la ràdio privada en el seu conjunt”. Segons assegura, la “defensa del català a les ones” ha estat el principal argument per justificar la “situació d’excepcionalitat que viu Catalunya respecte del seu entorn europeu pel que fa al finançament doble de la ràdio pública”.
