Telecinco, Antena 3, Cuatro i La Sexta no només no faciliten programació i continguts en la llengua pròpia als espectadors catalanoparlants, sinó que neguen la realitat lingüística del mercat català. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi comparatiu amb altres estats europeus realitzat per la Plataforma per la Llengua i la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) amb el suport del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC).

Segons el document, fet públic aquest diumenge per l’Avui/El Punt, l’arrel del problema, és que no hi ha cap normativa estatal que garanteixi uns mínims en la presència de les llengües cooficials a l’Estat espanyol diferents del castellà, fet que provoca un panorama monolingüe i hegemònic del castellà.

Per al portaveu de la Plataforma, Martí Gasull, la situació de “desequilibri important” que fa que el cas de l’Estat espanyol sigui “una excepció mundial” és la conseqüència d’una “concepció anacrònica de les estructures de les llengües”. Segons Gasull, la manca de sensibilitat pel que fa a la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol respon “a voluntats polítiques i no econòmiques”, i recorda que fa dos anys, Telecinco va signar el Manifiesto en defensa por la lengua común.

En l’informe es considera que les quatre principals cadenes privades espanyoles mantenen una actitud de “desinterès” per a la realitat plurilingüística i ho constata després d’haver analitzat, quantitativament, els informatius, les sèries de ficció i les pel·lícules que aquestes han emès en una setmana.

Informatius

En els seus informatius, en alguns casos hi ha declaracions subtitulades i és on es manifesta la diversitat lingüística. Amb tot, les dades indiquen que el 78% de les declaracions de les persones catalanoparlants són en castellà, i el percentatge creix fins al 96% quan es tracta d’intervencions de gent anònima.

L’estudi assenyala que la llengua catalana als informatius representa una anomalia, ja que apareix de manera aïllada i minoritària, cosa que provoca una sensació d’exotisme. Quan el català apareix, es comprova que les privades estatals preferentment subtitulen les declaracions, com passa en el 58,8% de persones i el 66,6% de la gent anònima.

L’informe també inclou un qüestionari fet als delegats catalans de les televisions per analitzar-ne els plantejaments lingüístics. En aquest sentit, es destaca fins a quin punt s’ha agreujat la situació amb el temps, ja que Antena 3 i Telecinco van eliminar fa 7 anys les desconnexions territorials, igual que l’opció de català en els webs.

Ni dual ni subtítols

La mancança més greu que troba el document de la Plataforma és en l’emissió de cinema. En cap d’aquestes quatre televisions no hi ha la possibilitat d’oferir en llengua catalana les pel·lícules que emet i que, a més, disposen de doblatge en català. Tampoc hi ha l’opció en el sistema dual per als subtítols.

Segons l’estudi, això és especialment significatiu tenint en compte que TV3 cedeix gratuïtament la versió catalana del film a les cadenes que ho sol·licitin. Una altra dada destacada és que les pel·lícules produïdes i estrenades en català són residuals.

Els casos de Bèlgica i Suïssa

En la segona part de l’informe es compara el cas català amb el de 21 comunitats lingüístiques europees, i la conclusió és que la invisibilitat de la llengua catalana resulta “única i excepcional”. Per a la comparativa s’han escollint llengües oficials de menys parlants que el català, amb l’objectiu e fixar-se en el seu nombre i no en el territori on la llengua és oficial, per tal d’ajustar-se millor als criteris empresarials dels canals privats “en termes de mercat potencial”.

En aquesta comparativa s’hi destaca la situació de Bèlgica i Suïssa, on no hi ha un mercat d’àmbit estatal, sinó que aquest està segregat lingüísticament. Així, els teleespectadors de totes les comunitats lingüístiques tenen una oferta de televisió privada en la seva llengua, en el territori on és llengua pròpia, que les empreses estatals proporcionen.

En el cas de Bèlgica, hi ha canals líders en audiència com VTM i VT4 (neerlandès) o RTL-TF1 (francès); a Suïssa, 1 canal privat en italià, 3 en francès i 9 en alemany. Pel que fa a Brussel·les, amb 2 llengües cooficials, la població té accés a una oferta àmplia de canals privats en totes dues llengües cooficials. La població neerlandesa no supera el 20% de la població, però té una oferta de televisió privada en condicions molt semblants a les de la francòfona.

En els casos de Malta i de Luxemburg, hi ha un mercat molt petit, però en un context de plurilingüisme oficial les televisions privades del país hi empren les llengües normalment.

Argumentació a favor

En l’informe s’argumenta la legitimitat d’introduir el català en les cadenes privades estatals, i es recorda que en la llei de l’any 1988 que regula la televisió privada es preveu que, en l’activitat d’aquestes televisions “s’ha de respectar el pluralisme lingüístic”. També s’hi destaca el component de la responsabilitat social en relació amb l’audiència que el català té com a llengua cooficial i que representa un terç del territori estatal. Finalment es considera que amb el monolingüisme castellà s’ofereix una visió manipulada del conjunt de l’Estat espanyol.