L’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la cobertura de les eleccions generals del 28 d’abril constata que les televisions privades d’àmbit estatal (Telecinco, Antena 3 i laSexta) van sobrerepresentar Vox, aleshores una força extraparlamentària. Les tres cadenes privades van atorgar al partit d’ultradreta la cinquena posició (per darrere de PSOE, PP, Ciutadans i Unides Podem), i amb un temps molt per sobre d’altres formacions que sí havien obtingut representació al Congrés dels Diputats en els anteriors comicis.

L’estudi també conclou que TV3 i Catalunya Ràdio van mantenir la seva “tònica” establerta en anteriors eleccions de tendir a igualar els temps de les candidatures que havien obtingut representació per alguna de les quatre circumscripcions catalanes. Els mitjans de la CCMA, afegeix, també van emetre informacions de candidatures extraparlamentàries, com ara Vox o PACMA, però amb un temps molt inferior al de formacions parlamentàries.

L’informe del CAC analitza el seguiment de la campanya electoral del 28-A en programes informatius diaris de TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, TVE Catalunya, La 1, Telecinco, Antena 3 i laSexta. A més, examina els actors polítics que van participar en les entrevistes, els debats i les connexions emeses a les televisions i les ràdios esmentades, així com al 3/24 i el Canal 24 Horas.

Per elaborar el treball es van analitzar 138 hores d’informació corresponents a 206 informatius diaris i 262 programes de la tipologia magazins i altres espais informatius, emesos entre el 12 i el 26 d’abril.

El ple del Consell de l’Audiovisual ha aprovat l’informe per quatre vots a favor i un en contra, l’habitual del secretari Daniel Sirera, que entre d’altres es mostra contrari a què s’analitzin els mitjans estatals.

El CAC també ha aprovat trametre’l a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i la Junta Electoral Central perquè en tinguin coneixement.

Dos blocs

L’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions a les Corts Generals 2019 (del 12 al 26 d’abril), es divideix en dos grans blocs: el primer, per a les informacions sobre la campanya electoral de les candidatures, i el segon, per a les informacions relacionades amb les eleccions.

En el primer bloc s’hi inclouen les notícies sobre la campanya electoral en sentit estricte, amb una distribució de temps per a cada partit que respon a una planificació feta per cada mitjà.

Per la seva part, el segon inclou qüestions com ara els reportatges sobre les propostes de les candidatures, les informacions generals sobre els debats electorals, les enquestes, les protestes dels professionals i informacions sobre aspectes conjunturals que depenen de l’actualitat informativa. Aquesta darrera etiqueta abasta temes com el judici del referèndum de l’1 d’octubre, la negativa de la Junta Electoral Central a què VOX participés en el debat d’Atresmedia, i els incidents en actes de campanya.

Informacions sobre la campanya electoral de les candidatures

En relació amb el primer bloc, l’informe del CAC constata, un cop més, la tendència de TV3 i de Catalunya Ràdio d’igualar el temps dels diferents partits que van obtenir representació al Congrés dels Diputats el 2016 per alguna de les quatre circumscripcions catalanes.

En aquesta situació es troben les sis formacions següents, en ordre descendent: En Comú Podem, ERC, Junts per Catalunya, PSC-PSOE, PP i Ciutadans. La pràctica d’aproximar els temps de notícia implica que, en el cas de TV3, entre el primer i l’últim partit només hi hagi una diferència de 5,1 punts percentuals. En el cas de Catalunya Ràdio, la tendència a l’anivellament és encara més gran, de manera que entre el primer i l’últim només hi ha 2,6 punts.

Tanmateix, TV3 també va donar temps de notícia, més reduït, a diversos partits extraparlamentaris o que van obtenir escó fora de les circumscripcions catalanes com Vox, PNV, Front Republicà o PACMA. Tots van quedar per sota dels 2,5 minuts, quan els sis principals van tenir entre 35 i 28 minuts.

Per la seva part, les televisions privades d’àmbit estatal van concentrar la seva atenció en les quatre candidatures amb més representació al Congrés: PP, PSOE, Podem i Cs. I en cinquena posició van col·locar un partit extraparlamentari com Vox, i li van atorgar un temps superior al d’altres forces polítiques que sí havien obtingut representació el 2016.

Així, Telecinco va concentrar el temps de notícia en les quatre forces amb més escons (el 85,9% del total) i va informar d’un total de vuit candidatures amb representació durant la darrera legislatura, entre les quals figuren les set amb més representació al Congrés, però Vox en cinquè lloc. En la mateixa línia, Antena 3 i laSexta van concentrar la seva atenció en els quatre partits principals, i en tots dos casos també van atorgar a Vox la cinquena posició.

Pel que fa a RAC1, va seguir la tendència dels canals de la CCMA, en el sentit d’atorgar temps de notícia als sis partits que van obtenir representació en l’àmbit català i de tendir a anivellar-los, per bé que en aquest cas en un grau d’igualació més petit, ja que la distància entre el primer i l’últim va ser de 7,8 punts percentuals. L’únic partit extraparlamentari amb presència informativa a RAC1 va ser Front Republicà, amb un temps considerablement més baix.

Les dues cadenes de RTVE analitzades, La 1 i TVE Catalunya, van mantenir la tònica d’altres convocatòries electorals, en la línia de tendir a una proporcionalitat estricta amb els resultats electorals del 2016. Ambdues cadenes van atorgar presència a totes les candidatures que tenien representació a les Corts en l’àmbit de difusió respectiu (sis partits a TVE Catalunya i tretze a La 1).

Informacions relacionades amb les eleccions

Pel que fa al segon bloc analitzat, el CAC remarca que està més obert a decisions que responen a la línia editorial de cada mitjà. Així, els dos grups que van emetre debats –RTVE i Atresmedia– van posar l’accent informatiu en l’organització, tant en la preparació com en les reaccions posteriors.

En el cas de TV3, un dels trets diferencials va ser la inclusió de peces informatives sobre propostes programàtiques de les candidatures, amb un 2,3% del temps total del bloc d’informacions relacionades amb les eleccions. L’únic altre mitjà que va fer aquest tipus de peces va ser Antena 3, amb un 0,5% del temps total del bloc.

Una altra diferència entre els mitjans de la mostra és la presència o no d’informacions sobre el desenvolupament del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. L’informe assenyala que els quatre mitjans d’àmbit català (TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i TVE Catalunya) van posar l’accent en les informacions sobre la causa, mentre que, en comparació, aquestes informacions van tenir una presència molt baixa als quatre mitjans d’àmbit estatal (La 1, Telecinco, Antena 3 i laSexta). En concret, el mitjà que va emetre més temps de notícia sobre el judici va ser Catalunya Ràdio, i el que menys laSexta.

Per la seva part, Telecinco presenta la particularitat de situar al capdavant de l’atenció aquelles informacions que guarden relació amb incidents, ja siguin en actes electorals, en seus de partits i/o en relació amb persones candidates. En concret, aquesta cadena va oferir cinc vegades més temps sobre incidents que la mitjana de la resta mitjans.

Finalment, la protesta de professionals de la CCMA contra la decisió de la Junta Electoral Central de prohibir determinades expressions va registrar un 2,3% del temps de notícia del bloc dedicat a les informacions relacionades amb les eleccions en el cas de TV3, i d’un 1,4% en el de Catalunya Ràdio. Una altra protesta, la dels professionals de TVE Catalunya contra els criteris per a la cobertura de la campanya electoral, va obtenir el 2,9% del bloc. Al seu torn, els teleinformatius de La 1 van sobreimprimir sistemàticament un text en protesta pel “repartiment dels temps que imposa la Junta Electoral”.

Entrevistes

Tots els mitjans analitzats d’àmbit de difusió català van entrevistar, com a mínim en una ocasió, representants de les sis candidatures integrades per formacions amb presència al Congrés dels Diputats en l per alguna de les l’anterior legislatura en les quatre circumscripcions catalanes.

Pel que fa als mitjans estatals analitzats, s’observen diferències entre canals: mentre que a la televisió pública es van emetre 24 entrevistes, totes a les candidatures que van obtenir representació al Congrés, Antena 3 i sobretot laSexta en van realitzar un nombre superior i hi van incloure formacions sense representació parlamentària. Per la seva banda, Telecinco no va emetre cap entrevista.

Finalment, La 1, Canal 24 Horas i TVE Catalunya van emetre entrevistes amb un temps que guardava proporcionalitat respecte als resultats electorals de les anteriors eleccions generals.