Les televisions de la conca mediterrània van dedicar entre l’1 i el 3% dels seus informatius a informar sobre la violència masclista, segons un informe sobre 22 canals de la zona. El treball indica que els canals públics van incloure més elements de sensibilització social i menys espectacularització que els privats, tot i constatar una tendència a l’espectacularització dels elements audiovisuals o del llenguatge com a fenomen recurrent general.
L’informe, el primer d’àmbit internacional sobre el tractament informatiu de la violència masclista, ha estat realitzat per la Xarxa d’Autoritats de Regulació Mediterrànies (RIRM, per les seves sigles en francès) i coordinat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
En l’elaboració de l’estudi hi van participar nou de les 26 autoritats de la plataforma, que van aportar les dades corresponents a 22 televisions, tant públiques com privades, de Catalunya, Croàcia, França, el Marroc, Grècia, Andalusia, Espanya, Portugal i Sèrbia. El temps total d’emissió dels diferents teleinformatius analitzats supera les 2.100 hores. El període d’anàlisi va ser de tres mesos corresponents al 2018.
Per analitzar l’atenció informativa s’ha tingut en compte tant el temps relatiu (la proporció entre el temps de la notícia sobre violència masclista en comparació amb el temps total dels teleinformatius) com l’absolut. El resultat és que un terç de les televisions (set) que pertanyen a cinc sistemes comunicatius diferents (Catalunya, Espanya, França, Sèrbia i Andalusia) coincideixen a presentar-ne una atenció elevada.
La majoria dels canals de la mostra van dedicar entre l’1 i el 3% del temps dels noticiaris a informar sobre la violència masclista. Les xifres absolutes van ser molt més dispars, ja que van anar des dels 10 minuts fins a les més de 4 hores. El màxim temps absolut va correspondre a TV3, amb 4 hores i 24 minuts.
L’estudi també analitza la rellevància que les televisions analitzades han donat a les informacions sobre violència masclista. En aquest sentit, la majoria dels canals van situar entre el 20 i el 40% d’aquestes notícies en el bloc de titulars.
Més sensibilització i menys sensacionalisme a les TV públiques
En relació amb la qualitat de la informació, s’ha analitzat si les notícies es limiten a recollir informacions sobre agressions o si també incorporen elements de reflexió i sensibilització. El resultat és que la majoria dels canals van dedicar, en termes relatius, més atenció a les agressions que a la reflexió i la sensibilització. Tanmateix, un terç de la mostra (vuit) de cinc àmbits diferents (Catalunya, Croàcia, França, Marroc i Portugal) van observar el comportament contrari i van posar més èmfasi en la reflexió i la sensibilització. En termes generals, les televisions públiques van ser les que van tendir a incloure més elements de sensibilització i menys recursos sensacionalistes.
En relació amb la font de les informacions, per una banda s’analitza el grau d’expertesa de les persones que parlen. L’informe assenyala que deu de les televisions de vuit àmbits diferents van presentar com a veu principal persones expertes, mentre que, per contra, sis canals de tres àmbits (Espanya, França i Portugal) van presentar persones amb una relació ocasional amb els fets dels quals s’informa (terceres persones).
Per altra part, la majoria de les persones que intervenen amb veu pròpia en les informacions van ser dones: a 18 de les 22 televisions i a tots els àmbits de difusió. Quant al rol que desenvolupen aquestes dones en les informacions, les veus qualificades van ser el paper principal en nou de les televisions corresponents a cinc àmbits de difusió diferents (Andalusia, Catalunya, Croàcia, el Marroc i Sèrbia).
Pel que fa al tractament informatiu, l’informe indica que l’espectacularització de les informacions mitjançant elements visuals, d’àudio o del llenguatge és un fenomen recurrent en la informació que els diferents canals ofereixen sobre violència masclista i es troba en tots els àmbits de difusió analitzats. Així, la meitat dels canals van incloure algun d’aquests elements en la majoria de les seves informacions; en l’altra meitat (onze televisions de cinc àmbits diferents), els elements d’espectacularització també hi són presents, però en percentatges molt inferiors.
Finalment, la denominació més freqüent va ser violència de gènere, seguida per violència domèstica o violència en l’àmbit familiar per una banda, o violència masclista per l’altra.
Aprovades recomanacions sobre el tractament informatiu de la violència masclista
L’assemblea plenària de la RIRM, celebrada del 10 al 12 d’octubre a Dubrovnik, també va aprovar unes recomanacions elaborades pel mateix grup de treball que ha redactat l’estudi comparatiu. En les recomanacions esmentades, que són similars a les elaborades prèviament pel CAC, es demana prescindir del sensacionalisme, de l’espectacularització i del dramatisme, així com evitar qualsevol relació causa-efecte entre els fets i la procedència de les persones i la seva situació sociocultural.
També es recomana conscienciar la societat que la lluita contra la violència de gènere és un assumpte d’interès general, així com respectar la dignitat i el dret a la intimitat de les víctimes. A més, es proposa usar fonts d’informació qualificades i contextualitzar la informació.
