El Parlament Europeu va aprovar dimecres la Llei de llibertat dels mitjans de comunicació amb 464 vots a favor, 92 en contra i 65 abstencions. Es tracta de la primera legislació a nivell comunitari en aquest camp, la qual té com a objectiu salvaguardar la llibertat de premsa, el pluralisme i la independència editorial, protegint-les de qualsevol tipus d’ingerència.
El text aprovat per l’Eurocambra prohibeix als estats membres utilitzar mesures coercitives contra periodistes i editors per obtenir informació sobre fonts o comunicacions confidencials, com ara detencions, aplicar sancions, escorcollar oficines o instal·lar programes de vigilància intrusius en els seus dispositius electrònics.
Així, només es permetrà l’ús de programes espia en casos específics i prèvia autorització judicial per investigar delictes greus sancionats amb penes de presó. A més, s’haurà de comunicar als periodistes que han estat objecte de vigilància, i podran recórrer davant els tribunals.
Per evitar l’ús polític dels mitjans de comunicació públics, la nova llei incorpora una sèrie de criteris per establir nomenaments i rescissions de les direccions i els consells d’administració. A més, el seu finançament haurà de ser transparent, i basat en procediments objectius, a banda de sostenible.
Transparència en la propietat i les aportacions públiques
Per tal que sigui públic qui controla els mitjans i els interessos que poden influir en els continguts que difonen, tots els mitjans informatius –independentment de la seva mida– hauran de publicar en una base de dades estatal la identitat de la propietat i si són parcialment o totalment de titularitat pública. Igualment, els mitjans de comunicació hauran d’informar sobre els fons públics rebuts en concepte de subvencions o publicitat.
El text també indica que els fons s’han de concedir mitjançant criteris públics, proporcionals i no discriminatoris. A més, les administracions han d’informar sobre la despesa en publicitat de manera transparent, incloent la quantitat total anual i l’atorgada a cada capçalera.
Protecció davant les grans plataformes
La nova llei també estableix un mecanisme per evitar que plataformes com Facebook, Instagram o X eliminin o restringeixin continguts de mitjans independents de manera arbitrària. Així, els mitjans hauran de rebre una notificació quan una plataforma tingui intenció de suprimir o limitar el seu contingut, i tindran 24 hores per respondre.
Només després de rebre una resposta (o en absència d’ella un cop passat el termini) la plataforma podrà eliminar o restringir els continguts si encara no compleixen amb les seves condicions.
Nou òrgan regulador
La nova normativa es basa en les disposicions de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual de 2018, i amplia el seu àmbit d’aplicació per incloure la premsa i la ràdio.
Així, es crearà un Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació independent que substituirà el Grup Europeu de Reguladors de Mitjans Audiovisuals (ERGA) establert en la Directiva esmentada.
El Comitè estarà format per autoritats estatals de mitjans de comunicació i assessorarà i donarà suport a la Comissió per promoure l’aplicació uniforme del nou reglament a tots els estats membres.
