L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la quarta edició del Diccionari històric de periodistes catalans (DHPC), un projecte en línia que recull la producció periodística desenvolupada en territoris de parla catalana durant gairebé tres segles. L’objectiu és divulgar el treball de les persones que van contribuir a la feina diària en periòdics, revistes, ràdios i televisions catalanes. De moment, al DHPC s’hi apleguen prop de 200 noms, dels quals una cinquantena són dones.

El director del DHPC és Josep Maria Casasús i el coordinador Francesc Salgado. El projecte va néixer arran de la secció Abans d’ara de Casasús al diari Ara, on des de 2012, de dimarts a diumenge, tria un article publicat al llarg de la història del periodisme català.

“El Diccionari inclou els professionals que participen en l’elaboració de la informació, des que aquesta s’elabora fins que es reparteix, entre els quals hi ha periodistes, impressors, reporters gràfics o humoristes, entre altres. Es tracta de clàssics, d’autors que ja han mort, de manera que se’n pot valorar l’obra completa”, explica Casasús a l’IEC, d’on és membre emèrit.

Així doncs, en el DHPC s’apleguen figures com Eugeni d’Ors, Lluís Companys, Joan Maragall, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Maria Aurèlia Capmany; professionals desapareguts més recentment com Carles Capdevila o Patrícia Gabancho, i altres noms menys cèlebres com Àngela Graupera, considerada la primera dona corresponsal de guerra a Catalunya, o Agustí Cabruja, qui sense ser professional va col·laborar amb els mitjans gironins i, molt especialment, amb el periodisme català de l’exili.

El Diccionari combina els aspectes biogràfics dels protagonistes amb l’accés a la seva obra concreta. Cada fitxa conté tres apartats finals amb enllaços a internet; articles i Bibliografia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram