La revista acadèmica Hipertext.net, editada pel Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha dedicat el seu darrer número a l’impacte de la intel·ligència artificial en la comunicació. El monogràfic consta d’una quinzena d’articles que aborden diferents implicacions i vessants de la IA en aquest camp, elaborats per investigadors en comunicació i tecnologies digitals de centres de recerca i universitats.
“Aquestes recerques són un primer pas en l’elaboració d’una nova literatura acadèmica orientada cap a les conseqüències d’un desenvolupament tecnològic que deixa entreveure un canvi de paradigma en la nostra concepció del procés creatiu i comunicatiu, així com en l’estudi dels efectes individuals i socials dels continguts sintètics creats per la IA generativa”, assenyalen en la presentació del monogràfic. “El nombre de debats oberts és innumerable, i el paper de la recerca fonamental”, afegeixen.
Textos i imatges
Un dels temes més destacats + és l’impacte de l’eina ChatGPT per a la generació automàtica de textos. Anna Sibagatulina, investigadora en comunicació a la National Research University de Rússia (HSE), examina el seu impacte en el món acadèmic i analitza el tractament mediàtic d’aquest tema als mitjans russos. Carlos Lopezosa, investigador en ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, aborda de quina manera es pot aprofitar responsablement aquesta eina en el camp de la comunicació científica. I Márcio Carneiro dos Santos, professor de comunicació a la Universidade de Federal do Maranhão, exposa la seva utilitat en la recerca, a partir de la realització d’entrevistes a l’agent virtual, perquè assessori els investigadors en fases exploratòries.
Altres articles exploren els canvis que poden suposar les eines de la IA en les narratives audiovisuals (article de Santiago López Delacruz, de la Universitat de la República d’Uruguai) i en la denominada visual literacy, la capacitat llegir, escriure o crear imatges (Sergio Gutiérrez Manjón i Bruno Castillejo de Hoces, de la Universitat Complutense de Madrid). També s’apunten les tendències actuals i futures en la creació i edició de pel·lícules, de la mà de Jorge Caballero, investigador sobre cinema i intel·ligència artificial a la UPF.
Algoritmes i drets d’autoria
El monogràfic aborda altres efectes de la IA amb un impacte transversal sobre el món de la comunicació. Per exemple, es reflexiona sobre com les pautes de consum (musicals, de vídeo…) estan influïdes pels algoritmes que fan servir plataformes com Spotify o YouTube, i s’adverteix del risc que això comporta, en tant que pot reduir el ventall de productes a què accedim (Mariano Zelcer, de la Universitat Nacional de les Arts d’Argentina).
El número 26 d’Hipertext.net també inclou hi ha anàlisis sobre les dificultats existents per auditar els sistemes d’IA, per controlar la transparència i fiabilitat dels seus continguts (Cheshta Arora i Debarun Sarkar).
Un altre debat tractat és com s’hauria de repensar la regulació dels drets d’autoria en l’era de la IA. Així, Javier Díaz Noci, investigador de la Universitat Pompeu Fabra, aborda especialment la necessitat de protegir els drets de les obres que s’estan fent servir per entrenar la intel·ligència artificial en diversos àmbits.
Els riscos de la IA
En el monogràfic també es posen sobre la taula altres aspectes menys tractats sobre la intel·ligència artificial, com el seu possible impacte en el benestar emocional de les persones. Àlex Valverde Valencia, investigador en comunicació de la UPF, examina l’impacte emocional i cognitiu que té sobre les persones el procés de cocreació de continguts amb la IA.
Finament, Matteo Stocchetti, de la Universitat Arcada de Finlàndia, exposa que, donat que la creació de textos és una necessitat d’expressió humana davant dels dilemes de l’existència, la delegació d’aquestes funcions en les tecnologies por comportar perills per al desenvolupament de l’ésser humà.
