El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, considera que el Projecte de llei general de comunicació audiovisual aprovat pel Govern espanyol suposa una “amenaça molt gran” per a l’ens regulador. “El text no respon al nou panorama audiovisual i no atribueix cap competència al CAC en relació amb els serveis de comunicació audiovisual a petició ni les plataformes d’intercanvi de vídeos. Un fet especialment greu si tenim en compte que aquests serveis i plataformes són avui una de les principals fonts de consum audiovisual de la ciutadania a Catalunya, especialment entre el públic més jove”, argumenta.

Loppahcer ha lamentat que l’Executiu de Pedro Sánchez no hagi recollit les principals propostes realitzades pel CAC en els dos períodes de consulta de l’Avantprojecte de llei per adaptar la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual.

“El Projecte de llei que ha aprovat el Consell de Ministres no respon a les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria audiovisual, ja que no contempla mesures efectives per promoure la producció audiovisual en català, no garanteix una oferta significativa en llengua catalana al conjunt de les plataformes, no assegura el finançament de la CCMA, i limita les competències indispensables que han de tenir les autoritats de regulació audiovisual com el CAC”, ha afirmat.

Roger Loppacher remarca que totes les competències reguladores s’atribueixen a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o fins i tot al Ministeri, en alguns casos. “No poder exercir determinades funcions o no participar de les actuacions que afecten als serveis de comunicació audiovisuals televisius a petició, els serveis audiovisuals radiofònics a petició, els serveis de plataformes d’intercanvi de vídeos i els continguts que difonen, pot suposar limitar l’àmbit funcional dels reguladors audiovisuals com el CAC en temes tan rellevants i en els quals el Consell porta anys treballant, com són la protecció dels menors, el discurs d’odi, la publicitat encoberta o la desinformació”, adverteix.

En aquesta línia, Loppacher afegeix que, amb l’actual redacció del Projecte de llei, “es donaria la paradoxa que el Consell no seria competent en la supervisió i control de les eventuals previsions que garantissin la diversitat cultural i lingüística en els serveis de comunicació audiovisual televisius a petició, un tema de vital importància per la llengua catalana.”

En els períodes de consulta, el CAC havia proposat que aquestes competències s’exercissin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat. Segons el Consell, “caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions, amb l’objectiu d’optimitzar el recursos humans i materials dedicats a vetllar pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual”.

El 6% per a totes les plataformes

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya també considera “especialment greu la interpretació restrictiva que es fa de l’àmbit d’aplicació de la llei”, limitant l’obligació d’oferir un 6% de continguts en català, èuscar i gallec en els catàlegs a les plataformes digitals amb seu a Espanya. “Si s’atén al conjunt de la Directiva i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal General de la Unió Europea, cal considerar que la quota del 6% és d’aplicació al conjunt de plataformes”, afirma.

Així mateix, ha lamentat que no s’ha previst cap quota de català pel que fa a la prominència, les produccions que les plataformes mostren en les primeres pantalles.

Pel que fa a la promoció de la producció audiovisual, Loppacher ha lamentat que no s’hagi recollit la proposta d’augmentar del 5% al 10% l’obligació de finançament d’obra europea per als serveis de televisió a petició. En aquest sentit, el CAC subratlla que altres països plantegen percentatges molt superiors, com França (entre un 20 i un 25%) i Itàlia (entre el 12,5 i el 20%).

“S’hauria d’establir un percentatge significatiu i concret perquè aquesta producció sigui en llengües cooficials. El text estableix una quota per a la producció en castellà, però no estableix cap quota específica per a la producció en llengües com el català, un fet que no va en la línia de promoure la diversitat cultural i lingüística”, apunta el president del CAC.

El Projecte de llei estableix que els prestadors de serveis a petició i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos aportin un 1,5% dels seus ingressos anuals per al finançament de RTVE. El CAC considera que aquest plus de finançament no hauria de limitar-se només al sosteniment de RTVE, sinó que “hauria d’estendre’s als serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic, com ara la CCMA”.

Finalment, el CAC considera que el Projecte de llei audiovisual estatal “tampoc respecta les competències exclusives” sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

Aprovar la Llei audiovisual catalana

El president del CAC considera que caldria exercir les competències pròpies i aprovar la legislació sobre audiovisual que preparava el Govern de la Generalitat i que va decaure per les darreres eleccions. “L’Estatut d’Autonomia preveu que, en el supòsit que la Unió Europea aprovi una legislació que substitueixi una normativa bàsica, com és el cas, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament, que en el nostre cas seria mitjançant la reforma de la Llei audiovisual catalana, que és del 2005”, ha apuntat Roger Loppacher.

Segons ha reiterat, la reforma de la legislació audiovisual catalana s’hauria d’aprovar urgentment. “El que és important és que s’actuï de manera immediata, ja que aquesta norma serà determinant per vertebrar el sector audiovisual durant els propers anys”, ha reblat.