Aquest dimecres s’ha publicat el número 1.178 de Charlie Hebdo. Un número especial per les circumstàncies (és el primer després de l’atemptat de fa una setmana), per les dificultats a l’hora de realitzar-lo i per l’expectació. Una expectació que han corroborat les cues que s’han generat ja abans d’obrir els quioscos francesos, esgotant-se en molts d’ells.
El tiratge de tres milions d’exemplars s’ampliarà a cinc (els darrers números era de 60.000), 300.000 dels quals fora de França (habitualment són 4.000); excepcionalment la revista té vuit pàgines en lloc de les habituals setze, i s’han fet edicions digitals traduïdes a l’anglès, castellà, àrab i turc (elpais.cat ha publicat la doble pàgina central de la revista traduïda al català).
La nova portada de la capçalera, realitzada per Luz, mostra una caricatura d’un Mahoma trist amb un cartell amb el lema Je suis Charlie sota el titular Tout est pardonné (tot està perdonat). Per tirar endavant el número, el més difícil d’encarar per als supervivents de l’atemptat, aquests van treballar des de la seu del diari Libération, mitjà que ja va aixoplugar el setmanari satíric quan va ser atacat amb còctels molotov el novembre de 2011. De fet, la nova portada recorda expressament la que va originar aquell atemptat, obra del mateix autor.
La continuïtat de Charlie Hebdo, que darrerament travessava dificultats a causa de la crisi, per ara està garantida. A banda de la voluntat de la plantilla de seguir amb la capçalera, arran de l’atemptat s’han succeït els anuncis de donacions econòmiques per garantir-ne la seva continuïtat (des d’organitzacions de premsa i mitjans com The Guardian fins al Govern francès, que ha promès un milió) i s’han multiplicat les peticions de subscripció per part dels lectors.
