Un informe de Mèdia.cat conclou que alguns mitjans de comunicació, amb 8tv com a paradigma, han trobat en l’extrema dreta “una via per intentar guanyar audiència i han explotat al màxim aquest recurs, a costa de blanquejar el seu discurs i normalitzar la seva presència”, per residual que fos la seva representativitat.
L’efecte Orriols. Com els mitjans han blanquejat l’extrema dreta, elaborat pel periodista Nicolas Tomás, analitza la sobreexposició mediàtica de la líder del partit Aliança Catalana i ara alcaldessa de Ripoll, sobretot a 8tv.
El periodisme “no pot ser neutral”
Una altra de les conclusions de l’informe és que, un cop l’extrema dreta arriba a les institucions, no se la pot tractar com un “actor polític qualsevol”. En aquest sentit, l’autor apunta que els mitjans “no poden ser corretges de transmissió que reprodueixin acríticament els seus discursos i ocurrències, encara que sigui per clickbait. S’ha de contextualitzar, s’han de desmuntar les mentides amb dades i s’han d’assenyalar les declaracions d’odi”.
Així mateix, assenyala que des dels mitjans “no es poden equiparar” totes les opinions, perquè “no és irrellevant a qui es posa el micròfon”. Així doncs, Tomás indica que, davant d’una qüestió tan delicada, cal “prioritzar els experts en extrema dreta i evitar que siguin els totòlegs els qui marquin l’opinió pública”.
L’informe rebla que el periodisme “no pot ser i no ha de ser neutral” davant l’extrema dreta, ja que “representa una amenaça per als drets humans i per als fonaments democràtics de qualsevol societat”. En aquest sentit, ressalta la responsabilitat social “innegable” de mitjans i periodistes.
16 aparicions en un any i mig a 8tv
L’estudi aprofundeix en les nombroses aparicions mediàtiques de Sílvia Orriols, així com en el programa electoral d’Aliança Catalana. A 8tv, la líder d’Aliança Catalana va fer fins a 16 aparicions en un any i mig: set entrevistes en nou mesos, i tres seguides després de les eleccions municipals, totes abans de ser alcaldessa.
L’autor argumenta per què aquesta formació és d’extrema dreta, documenta amb dades el seu auge arreu del Principat arran dels resultats de les eleccions del 28-M, així com l’evolució d’Orriols i del seu discurs. A partir d’aquí, s’observa com des d’alguns mitjans s’ha normalitzat la seva figura i el que representa.
El treball també analitza el paper de la premsa local i comarcal davant l’extrema dreta a partir de les experiències de Ripoll, Vic i Manresa, i planteja què s’ha de fer i què no des del periodisme.
L’informe també compta amb una part de metodologia qualitativa, a través de la consulta a una desena de veus expertes coneixedores de l’extrema dreta i la seva normalització en els mitjans.
Finalment, el document bones pràctiques periodístiques en l’abordatge de l’extrema dreta.
