Un informe presentat aquest dimarts pel el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el tractament de la violència en l’àmbit familiar i sobre la violència masclista als informatius conclou que ha millorat lleugerament la qualitat de les informacions, tot i que s’ha de continuar treballant-hi.
L’estudi constata que, per primera vegada, les persones expertes assoleixen la primera posició en temps de paraula (14,3%) en les notícies sobre el tema, per davant de les agrupacions terceres persones (13,5%) i Govern de l’Estat (10,8%). A més, en el conjunt de la informació, la presència d’actors polítics representa un 38,3% del temps de paraula, amb intervencions que incideixen en la necessitat d’actuar davant de la violència masclista.
Segons el CAC, tot plegat facilita que es tracti la violència masclista “com un fet estructural i no tan sols com un fet anecdòtic o conjuntural, que és objecte, a més, d’actuacions des de la responsabilitat pública”.
L’informe analitza els noticiaris de TV3, el 3/24, TVE Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Penedès TV emesos entre octubre i desembre del 2010; compara les dades amb les dels estudis realitzats els anys 2002, 2004 i 2007; i fa el seguiment de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació publicades el novembre del 2009.
Sense estereotips ni tòpics
Segons l’informe, s’observa una tendència al creixement de la informació contextual respecte d’anys anteriors: el 63,1% de les notícies a TV3, el 54,5% a TVE a Catalunya o el 45% a Barcelona TV. Aquesta dimensió va acompanyada de dades que emanen d’informes i d’estadístiques sobre aquesta qüestió, del seguiment de diversos casos, de les conseqüències negatives que l’acte violent té per als agressors, així com de les manifestacions de rebuig social que es produeixen.
Per al CAC, la presència d’un 50% de notícies que contextualitzen el fenomen de la violència masclista pren “especial rellevància” si es té en compte que, en el cas de les informacions sobre violència en l’àmbit familiar, només el 3,1% són informacions sobre prevenció i conseqüències judicials.
El Consell també destaca que cap cas no s’han trobat adjectivacions justificadores dels assassinats o de les agressions, i que els mitjans fan ús de conceptes i de terminologia adequades en la definició dels fets, sense estereotips ni tòpics que banalitzin o frivolitzin la violència masclista.
Elements negatius
D’altra banda, l’estudi posa de manifest que els elements d’espectacularització a les imatges s’han incrementat, tot i que han disminuït en el lèxic. A més, troba que en algunes ocasions no es respecta la privadesa de les persones afectades; que algunes informacions continuen presentant relacions de causa-efecte vinculades a l’origen de les persones, i que a vegades es recorre a intervencions de terceres persones no vinculades directament als fets que no aporten continguts rellevants.
“Sobrerepresentació” de les dones
El CAC remarca que l’informe constat que les notícies sobre violència masclista tenen les dones com a protagonistes, a diferència de la resta de notícies. En concret, el temps de paraula de les dones ocupa un 61,6% i el dels homes, un 38,4%, proporció que inverteix la que es dóna en el conjunt de notícies de l’any 2010 (22,4% les dones i 77,6% els homes).
Per això, el CAC reitera la valoració que va fer l’any 2007, i és que la “representació escassa” de les dones en el conjunt de les notícies es combina amb una “sobrerepresentació” en les notícies que tracten de violència, cosa que “pot contribuir a la imatge de victimització de les dones i obliga a reflexionar sobre els seus efectes”.
