El periodista, escriptor i activista cultural Bernat Capó ha mort aquest dimarts al seu domicili a Benissa, on va néixer fa 89 anys.

Considerat un autor essencial per al procés de reconstrucció lingüística i cultural del País Valencià, Capó es va iniciar en l’escriptura als diaris Jornada i Levante en la dècada de 1950. Després va entrar al diari Información, iniciant una trajectòria en què va col·laborar amb nombrosos mitjans, com Mediterráneo, Primera Pàgina, El Temps i Saó, i també va ser corresponsal de l’Agència Efe i RNE. Posteriorment, va ser soci fundador de Diario de Valencia i Noticias al Día, i també director del periòdic mensual El Poble de la Marina.

En l’àmbit literari, els interessos de Bernat Capó es van situar en l’etnologia, les tradicions i costums populars, on destaquen Estampes pobletanes (1978) i, especialment, Costumari valencià (1992-1994; 2009-2012). La seva obra també destaca en narrativa, tant amb rerefons històric, com Espigolant pel rostoll morisc (1980), com en el camp de la ficció, com ara la novel·la La criminala (1986) o el recull de contes Cronicó de Sisé (1987).

Capó també va ser regidor de l’Ajuntament de Benissa de 1979 a 1987, impulsant el projecte de la primera Casa de Cultura. Entre els reconeixements, Edicions del Bullent convoca el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, i també dona nom a la biblioteca pública de Benissa, on l’any passat va ser nomenat Fill Predilecte. El passat 2 de març, la Universitat d’Alacant el va distingir amb el Llorer d’Or de la institució.