El Grup Comunicació 21 ha posat en marxa Espai.Mèdia, el primer diari europeu de caràcter generalista i amb voluntat pedagògica centrat en exclusiva en l’economia i la indústria de l’espai. El nou mitjà serà un punt de trobada de tots els actors institucionals públics, centres d’investigació, empreses privades, investigadors i teòrics per construir el lloc de referència des del punt de vista de la gestió de la informació i el coneixement vinculada a l’estratègia New Space i el sector espacial.
Així doncs, el Grup Comunicació 21 incorpora el nou mitjà al seu conjunt de capçaleres per tal d’omplir aquest buit informatiu que va en detriment de la plena consolidació de l’economia de l’espai a Catalunya. “El grup ja ha demostrat amb Exterior.cat, Comunicació21.cat o liniaxarxa.cat el que és capaç de fer, i ara afronta el nou repte amb més experiència”, destaca en un comunicat.
El cap de continguts d’Espai.Mèdia és el periodista Quim Miró, amb l’ambició d’informar cada dia amb rigor i de manera planera sobre totes les novetats que vagin produint-se al voltant del sector espacial català. “Farem que l’espai de comunicació català disposi d’un mitjà en llengua pròpia que sigui referent en l’àmbit del sector espacial lligat a una activitat de futur que generarà a llarg termini canvis sistèmics en els models d’organització social i la vida de les persones”, afirma l’editor del Grup Comunicació 21, David Centol.
En definitiva, Espai.Mèdia pretén facilitar la gestió del coneixement i sumar esforços als del propi Govern, als de les empreses privades que participen de l’estratègia New Space i als dels centres d’investigació per convertir Catalunya en un referent de la cultura i el sector espacial.
Dos catalans a la NASA, protagonistes de l’obertura
Espai.Mèdia ha arrencat amb una entrevista a l’enginyer aeronàutic Marc Costa, que treballa al Jet Propulsion Laboratory, un centre de la NASA situat a Pasadena, Califòrnia. El jove català reivindica l’aposta dels governs en la indústria aeroespacial i posa en dubte que els viatges dels humans a Mart tinguin prou garanties.
En l’apartat d’opinió, la matemàtica Ariadna Farrés exposa el turisme espacial a l’abast de tothom, mentre que el consultor en comunicació Daniel Condeminas aprofundeix en l’estratègia catalana a l’espai.
A Espai.Mèdia també es destaquen els preparatius de l’AI & Big Data Congress que acollirà aquesta setmana Barcelona i que abordarà els grans reptes de la intel·ligència artificial, el premi internacional que ha rebut el Parc Astronòmic del Montsec i el concurs SmartCatalonia que encara la fase decisiva.
New Space i economia de l’espai
Sota el concepte d’economia de l’espai hi ha una aposta estratègica del Govern de Catalunya per impulsar un nou sector d’activitat econòmica i empresarial d’alt valor afegit social i científic. Totes les nacions desenvolupades del món, en major o menor mesura, comparteixen aquest objectiu.
Però s’adverteix una gran diferència respecte dels decennis anteriors. Si fins ara la participació en aquest sector d’activitat estava reservada a les grans potències, la tecnologia i la democratització de l’accés a la mateixa han fet possible que ara siguin gairebé tots els territoris que decideixin prioritzar les inversions en aquest sector els que, d’una manera o d’altra, hi puguin participar activament.
L’exemple dels petits satèl·lits que orbiten a baixa altura permet exemplificar aquest canvi radical en les possibilitats de tenir una participació activa en aquesta indústria de l’espai per part de territoris que fins ara en quedaven inexorablement al marge, com és el cas de Catalunya.
L’estratègia New Space, impulsada pel vicepresident Jordi Puigneró, pretén posar en relleu una indústria d’alt valor afegit que assenti les bases del futur del país i que permeti consolidar-lo com un indret de referència també en l’àmbit de l’economia de l’espai. Fins al 2025 es pretén que, gràcies a l’impuls de les polítiques públiques i la col·laboració amb el sector privat, s’impulsi una nova indústria que generi 280 milions de facturació i creï 1.200 llocs de treball. El pinyol d’aquesta estratègia és l’Agència Espacial de Catalunya.
New Space, quant a estratègia, pretén consolidar i maximitzar el lideratge de Catalunya en el camp dels nanosatèl·lits, multiplicar per 2,5 el teixit empresarial català vinculat al sector espacial i per 6 la seva facturació, disposar de noves dades que millorin la gestió de les necessitats d’altres sectors productius gràcies a l’observació espacial i afermar Catalunya com un territori que optimitzi les possibilitats i aplicacions de la internet de les coses.
Sempre en col·laboració amb el sector privat per multiplicar també les possibilitats de consolidar empreses d’aquest sector que ja són referents mundials com Open Cosmos, Sateliot, Pangea i Zero2Infinity, o l’aparició de noves, així com també treure el màxim rendiment als centres de recerca i innovació existents i que també puntuen alt en el terreny de l’excel·lència: el NanoSat Lab – UPC i l’IEEC, una entitat que enguany celebra 25 anys d’existència.
Certament, la presentació del projecte general, i més particularment el llançament del primer nanosatèl·lit català, va provocar reaccions d’escepticisme (més enllà de les provocades per la lògica de confrontació política) que només s’expliquen per la desinformació. Espai.Mèdia preten ser útil en aquest context.
Així mateix, la consolidació de qualsevol estratègia, tant governamental com privada, passa inexorablement per disposar de canals i eines de comunicació que facin possible avançar en el coneixement de la indústria espacial, així com multiplicar-ne l’interès i les expectatives, i fer visible tots els passos que es van produint a través d’una informació seriosa i responsable.
Malauradament, els mitjans de comunicació no tenen com a prioritat dedicar-hi recursos que facin possible l’existència d’un flux de comunicació permanent entre el propi sector espacial, els actors que en formen part i també la ciutadania. La pròpia dificultat tècnica de la matèria, i en conseqüència la necessitat d’invertir-hi recursos continuats per part dels mitjans de comunicació per poder entomar amb èxit el repte d’informar de manera continuada, són elements que expliquen aquest desert informatiu al voltant de la indústria de l’espai i les seves potencialitats.
