Un estudi de Mèdia.cat i Lafede.cat conclou que només tres de cada deu notícies sobre intel·ligència artificial tracten sobre els límits, els riscos i els reptes d’aquesta tecnologia. Com s’informa sobre Intel·ligència Artificial? Anàlisi i recomanacions amb perspectiva de drets humans ha estat elaborat pels periodistes Bru Aguiló i Paul Zalduendo.
El treball analitza el tractament de 253 notícies sobre la IA publicades durant el primer semestre de 2022 a l’Ara, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual, elDiario.es, El Mundo, El Periódico, El País i La Vanguardia.
L’informe indica que un 10,7% de les informacions analitzades esmenta l’existència de biaixos algorítmics, un 9,9% la seva falta de regulació, i un 6,3% qüestions relacionades amb la protecció de dades. En canvi, el 70% de les peces es refereixen a la IA amb un enfocament exclusivament tecnosolucionista; és a dir, destacant només els suposats beneficis que genera la seva implementació.
Pel que fa a les fonts que apareixen en els mitjans, s’apunta que les empreses d’IA són les que es fan servir més, protagonitzant un 30% de les informacions. Aquest predomini de la veu de les empreses es constata també amb el fet que dues de cada deu notícies analitzades compten només amb fonts de la indústria. En canvi, les organitzacions no governamentals i les entitats de la societat civil només protagonitzen el 12% de les peces analitzades.
El pes de la indústria també s’evidencia amb el fet que més del 30% de les notícies informen sobre el disseny, la producció o la sortida al mercat d’algun producte que utilitza IA, per davant d’un 25% que tracta sobre les polítiques públiques d’aquesta tecnologia, i un 20% sobre avanços en la seva recerca.
Recomanacions per informar sobre IA
L’informe de Bru Aguiló i Paul Zalduendo també inclou una vintena de recomanacions per cobrir les informacions sobre intel·ligència artificial amb perspectiva de drets humans, elaborades a partir d’entrevistes amb set persones expertes en tecnologia i comunicació.
Així doncs, es proposa posar el focus tant en els possibles efectes beneficiosos, com en els límits de la IA. A més, es recomana fugir de l’enfocament tecnosolucionista que destaca només els teòrics beneficis de les seves implementacions, però que, en canvi, no subratlla els biaixos i els impactes sobre col·lectius vulnerabilitzats.
També es constata la necessitat d’informar dels reptes derivats de la intel·ligència artificial, com ara qui programa la tecnologia, qui la implementa i qui té el control i la propietat sobre les dades que se’n generen, entre d’altres.
