La seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona va acollir dilluns la presentació dels Criteris sobre el tractament de les violències masclistes als mitjans de comunicació, una actualització i ampliació de les recomanacions elaborades el 2009.
El nou document proposa tractar les violències masclistes com “una violència dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones”, i no com una notícia de successos. També recomana situar el fenomen en l’àmbit universal i estructural, fer visibles tots els tipus de violències, i posar el focus de la informació en l’agressor, entre d’altres.
Les recomanacions inclouen totes les violències masclistes i un recull de textos publicats. A més, la nova versió esdevé més curta i concisa per facilitar la consulta dels periodistes, i està adaptada a una realitat que s’ha modificat amb el pas del temps, de la legislació i la sensibilització social.
En la presentació dels nous criteris, les entitats i professionals que han participat en la seva elaboració van exposar cadascun dels punts del document. L’acte va incloure una conversa entre la periodista Núria Alcalà i la magistrada Lucía Avilés.
El nou document impulsat pel Col·legi de Periodistes ha comptat amb la participació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; el Consell de la Informació de Catalunya; el Consell de l’Audiovisual de Catalunya; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal; l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació; el Departament de Comunicació dels Mossos d’Esquadra; el Departament de Promoció dels Drets de les Dones i LGTBI, Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona o l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, entre d’altres.
Criteris sobre el tractament de les violències masclistes als mitjans de comunicació
• Tractar les violències masclistes com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones. Mai com una notícia de successos.
• Situar el fenomen en l’àmbit universal i estructural, producte de la desigualtat entre dones i homes. No tractar-ho com un cas aïllat.
• Fer visibles tots els tipus de violències: física, psicològica, sexual, obstètrica i de vulneració de drets sexuals i reproductius, econòmica, digital, de segon ordre, vicària i institucional.
• Les dones i les nenes són les víctimes principals de la violència masclista i aquesta realitat s’ha de fer visible.
• Posar el focus de la informació en l’agressor. No presentar els agressors amb etiquetes com ‘violador del estilete’, ‘la manada’, etc. No oferir altaveus als agressors perquè es justifiquin.
• Respectar el dret a la intimitat i la dignitat de les agredides. No mostrar-les mai sense el seu consentiment previ. Igualment, respectar el dret a la presumpció d’innocència dels agressors.
• Evitar qualsevol relació causa-efecte entre els fets i la procedència de les persones implicades, la seva situació sociocultural i/o les circumstàncies personals. No difondre la presència de drogues o alcohol en l’agressor ni en l’agredida.
• No qüestionar la víctima en funció de si havia denunciat o no. En el seguiment de casos judicials, evitar la doble victimització. No sobredimensionar el relat de la defensa dels acusats. • No confondre consentiment amb situacions de coacció.
• Seleccionar i diversificar les fonts informatives. Tractar-les amb rigor. Buscar fonts expertes en la defensa dels drets de les dones. Evitar qui busca protagonisme i qui vol manipular els fets.
• Utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista. Fer servir sempre el terme violència masclista i/o feminicidi. Mai violència domèstica ni intrafamiliar.
• Fugir de les descripcions escabroses, del sensacionalisme i de la conversió de la informació en espectacle. El morbo no ha de ser un criteri de selecció de la informació.
• Escollir imatges que aportin informació i evitar concentrar l’atenció en les persones agredides i en les del seu entorn. Cal posar el focus en l’agressor o agressors. No mostrar només imatges de dones indefenses.
• Elaborar reportatges sobre dones que han superat una situació de violència masclista. Informar sobre el dret a la reparació de les víctimes i els processos de recuperació.
• Destacar els aspectes que donen la dimensió real d’aquest problema social: denúncies, processos judicials pendents, ordres d’allunyament, etc., i fer seguiment dels casos que permeti donar a conèixer les conseqüències penals sobre els agressors. És recomanable aportar la dada dels casos de violència masclista que hi ha hagut des que hi ha registres.
• Incloure informació de servei que permeti al públic conèixer com realitzar una denúncia o les mesures judicials, econòmiques i socials a què poden acollir-se les víctimes, o quins són els telèfons d’informació i d’atenció a les dones.
• Generar sensibilització social sobre la importància i gravetat d’aquest tipus de violència, per tal d’erradicar conductes violentes. Publicar informacions al voltant del fenomen com manifestacions, concentracions, balanços, dades… Donar visibilitat al paper dels homes a favor de l’erradicació de les violències masclistes. Informar de les iniciatives, dels serveis i recursos sobre masculinitats igualitàries.
• Desmentir el mite de les denúncies falses, amb dades contrastades i evidències científiques com, per exemple, no difondre la fal·làcia de la Síndrome d’Alienació Parental (SAP).
