L’auditori durant l’acte de celebració dels 20 anys de l’ACN (foto: Pau Cortina / ACN).

Una reflexió sobre el paper de les agències de notícies en l’actualitat i el futur ha estat el plat fort de l’acte final de celebració del 20è aniversari de l’Agència Catalana de Notícies. La conclusió principal de la taula rodona amb periodistes que s’ha fet a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra ha estat que les agències són més necessàries que mai per aportar rigor, veracitat, capil·laritat territorial, immediatesa, i més encara en un temps de creixents fake news. L’acte ha estat inaugurat pel vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i clausurat pel president del Parlament, Roger Torrent.

El president de l’ACN, Ignasi Genovès, ha obert l’acte amb un breu recorregut pels 20 anys de l’agència, que ha considerat “el pas de l’adolescència cap a l’edat adulta”, des dels inicis amb “35 professionals i un joveníssim director Carles Puigdemont” fins a l’actualitat, amb 66 treballadors arreu del territori. N’ha destacat el servei “públic, plural i independent” així com el seu compromís amb l’ètica periodística i la projecció exterior de Catalunya, amb el canal anglòfon Catalan News. Per tot plegat, ha reclamat “un finançament realment adequat” perquè l’ACN continuï amb la tasca que ha desenvolupat en aquest 20 anys. “Només amb un finançament posat al dia l’agència podrà seguir creixent i oferir continguts de qualitat com els que està oferint”, ha advertit.

El director de l’ACN, Marc Colomer, ha coincidit a demanar “el compromís financer explícit de l’administració” per garantir-ne la continuïtat i el nivell de la feina que desenvolupa. Ha reivindicat el “compromís inequívoc de seguir-hi sent” de l’agència “amb la màxima rigorositat periodística”. L’objectiu de l’agència, ha assegurat, és ser “una tercera pota del panorama de mitjans públics del país”, fins i tot en l’actual “situació anòmala del país”, que “segurament és de les més convulses que li ha tocat relatar i que relata cada dia l’ACN”. En resposta a preguntes d’alumnes de la UPF, Colomer ha explicat que el 65% del finançament de l’ACN és públic, i per això va patir les conseqüències de les retallades pressupostàries. “Fer més i millor amb més gent, queda bé, però la realitat és la que és”, ha conclòs, tot remarcant que la professionalitat dels seus treballadors ha fet que no s’hagi sacrificat ni la qualitat ni el rigor.

Colomer ha recordat que el paper de les agències també és el de proporcionar als mitjans finalistes informació perquè puguin alliberar recursos per generar valor afegit i distingir la seva marca informativa dels competidors.

Carles Pont, director dels estudis de Periodisme de la UPF, ha destacat el “necessari” paper de les agències en època de fake news, i el de l’ACN específicament per la seva polivalència, innovació constant i capil·laritat territorial. També ha explicat que la UPF i l’ACN porten una dècada de col·laboració amb una assignatura que permet als estudiants publicar notícies a la versió anglesa, i s’està ultimant un conveni perquè l’agència pública de Catalunya aporti continguts al futur Diari de Barcelona que la UPF publicarà properament.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha exalçat l’ACN com a “referent d’informació veraç i de qualitat” i com a “eina de cohesió social del país com ho és també l’escola, el sistema públic de salut i els mitjans públics TV3 i Catalunya Ràdio. El també conseller d’Economia i Hisenda ha tractat l’agència com “una infraestructura bàsica del sistema de comunicació” per la seva capacitat d’“arribar arreu a cobrir totes les notícies” i fer-ho sense els prejudicis de la “visió metropolitana dels mitjans d’abast estatal” ni “la visió massa localista” d’altres mitjans d’àmbit més reduït. “Sou els garants del dret a la informació, amb tot el que significa pel present i futur de la democràcia”, ha conclòs.

Estava previst que participés a l’esdeveniment la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que no ho ha pogut fer per malaltia. En el seu lloc, la secretària de Presidència de la Generalitat, Meritxell Masó, ha assegurat que el Govern creu “fermament” que les agències de notícies “són indispensables” per a la qualitat de la democràcia, que “passa per la professionalitat i imparcialitat dels seus mitjans de comunicació”. Ha lloat l’ACN com a servei públic en català i ha expressat el “suport” de l’Executiu a l’agència, que veu com a imprescindible en un moment en què “es parla molt de Catalunya i és important que hi hagi agències que en parlin”. “No podem fer que el món tingui una visió diferent de la que és, i això ho aconsegueixen agències com l’ACN”, ha reblat.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha considerat clau les agències com l’ACN “per ser ciutadans informats, que vol dir crítics i constructors d’una democràcia solvent i arrelada”. En el discurs de cloenda de l’acte, s’ha preguntat “quina utilitat té una agència de notícies en ple segle XXI” quan pràcticament tothom té un telèfon mòbil per enregistrar i distribuir imatges, i ha conclòs que el paper que hi té és “el bon periodisme”, que creu “més necessari que mai”. “La seva utilitat ve determinada també per la rapidesa, però ho pot fer d’una manera més rigorosa i seriosa”, ha detallat. En el cas de l’ACN, a més, ha celebrat que “aporta una determinada cosmovisió, una manera catalana de veure el món”.

La taula rodona, moderada amb la periodista Mònica Hernández, ha comptat amb la intervenció del professor de Califòrnia i expert en agències de notícies Joseph Oliver Boyd-Barret; Sandra Balsells, fotoperiodista i professora de la Universitat Ramon Llull; Lídia Heredia, directora d’Els matins de TV3, i Agnès Marquès, directora del No ho sé de RAC1.

Joseph Oliver Boyd-Barret ha dit que les agències sempre han semblat en crisi, però en realitat tenen bona salut perquè són necessàries. Sobre l’ACN, ha dit que en els últims temps ha sabut navegar en “aigües difícils” millor que altres agències, i ha donat veu a tots els sectors socials i polítics de Catalunya. Aquest professor també ha alertat dels riscos de certa “homogeneïtzació” de la informació per culpa de les grans agències internacionals, de la “confusió” promoguda per agències de relacions públiques, grups d’interès i polítics, i de la producció en cadena de notícies amb “poca significança”, que ha anomenat ‘churnalism’. Per això, ha destacat la necessitat que té el periodisme del rigor de les agències.

Sandra Balsells ha reivindicat la feina dels fotoperiodistes, sobretot dels fotoreporters, i ha alertat de dos grans riscos: que unes poques grans agències internacionals concentrin molt flux informatiu, i que els fotògrafs venguin la seva feina “a pes” i no per la qualitat i originalitat d’unes poques fotos.

Lídia Heredia també ha destacat la seguretat i confiança que atorguen les agències en el marc de la voràgine informativa i la immediatesa que provoquen les últimes hores i els mitjans digitals. Per això, creu que el futur de les agències està garantit si “no es desvien del camí del rigor, la neutralitat i la veracitat”. “La credibilitat és difícil de guanyar i fàcil de perdre, tenen un plus de responsabilitat”, ha opinat. Per això, creu que el treball de les agències no s’ha de veure condicionats pels diferents formats ni les presses, i cal que tinguin més marge de maniobra per jerarquitzar la informació.

Finalment, Agnès Marquès ha coincidit amb Heredia que els mitjans de comunicació necessiten les agències per complementar la seva feina i aportar rigor. També ha reclamat que els periodistes i els mitjans s’autoexigeixin i autoimposin certa pausa i reflexió.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram