El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres donar “compliment estricte” i executar la sentència del Tribunal Suprem del desembre que declarava nul·la l’adjudicació el juliol del 2010 d’un múltiplex de TDT a cadascun dels operadors que existien en aquell moment: Antena 3, Telecinco i Sogecable (tenien tres canals cadascuna i en van guanyar un), La Sexta, Veo 7 i Net TV (en tenien dos cadascuna i en van guanyar dos més).

De tirar-se endavant la mesura, Atresmedia hauria de renunciar a tres canals i Mediaset, a dos, saltant pels aires el seu pla estratègic així com la inversió realitzada en la seva oferta de canals. Per la seva part, Veo 7 i Net TV haurien de renunciar a dos canals cadascuna dels respectius múltiplexs, amb uns models de negoci basats en el lloguer de freqüències.

Xantatge a les cadenes?

El Govern espanyol lliga el compliment de la sentència amb el pla sobre l’anomenat dividend digital, pel qual volia reduir de sis a cinc els MUX assignats amb l’objectiu d’alliberar part de l’espectre radioelèctric a favor de la telefonia de quarta generació. El pla, però, que es negociava des de feia mesos amb les televisions privades, no implicava la reducció del nombre de canals, que es podria haver mantingut reduint la qualitat d’imatge.

Malgrat la sentència del Suprem sembla caiguda del cel per donar mans lliures a l’Executiu de Mariano Rajoy a l’hora d’executar aquest pla sense fer falta un acord, algunes veus apunten més enllà, i hi veuen una eina de pressió per continuar negociant a canvi que les cadenes suavitzin les crítiques al Govern i/o moderin les informacions sobre els escàndols que puguin afectar al PP.

La UTECA emprendrà accions legals

La Unió de Televisions Comercials Associades ja ha mostrat la seva “absoluta disconformitat i malestar” amb la decisió, i assegura que deixa el sector en una situació “d’inseguretat jurídica sense precedents”. Per a la patronal de les privades, la sentència es pot aplicar sense eliminar les llicències (havia fet propostes a l’Executiu en aquest sentit), motiu pel qual emprendrà accions legals contra la mesura del Govern.

La UTECA diu no entendre que la mesura arribi tres mesos després de  conèixer-se la sentència, i assegura que ho fa “de forma sorprenent i obertament contradictòria amb els missatges prèviament transmesos” a l’organització per part de l’Executiu. Més concretament, la patronal assenyala que el Ministeri d’Indústria els havia traslladat la confiança que s’arreglaria “el problema suscitat pels errors i carències del funcionament de la pròpia Administració”.

L’origen

La sentència del Tribunal Suprem es va produir arran de la denúncia presentada per l’empresa Infraestructuras y Gestión 2002, i resolia que, en l’adjudicació dels MUX, el juliol del 2010, l’Executiu espanyol no va respectar la Llei general de comunicació audiovisual, en vigor des de dos mesos abans, que establia que els nous canals s’havien d’adjudicar convocant un concurs públic.

En el seu moment, el Govern de Rodríguez Zapatero va justificar la decisió pel reial decret que regulava l’apagada analògica de l’abril del 2010, el qual establia que, com a mesura transitòria, tots els operadors rebrien un MUX si col·laboraven en la promoció i el desenvolupament de la nova tecnologia, cosa que van fer.

En canvi, per al TS “no és possible admetre” que, un cop la nova llei va entrar en vigor, l’Executiu espanyol “continués desenvolupant previsions reglamentàries” d’una normativa anterior, i a més entrant en “contradicció” amb la nova normativa.