El comunicador Joaquim Maria Puyal plasma en el seu primer llibre Aicnàlubma el seu diagnòstic sobre la relació entre els mitjans i la societat, confessa el seu enamorament cap al mitjà televisiu i a la vegada la seva preocupació cap a la televisió que s’està fent en l’actualitat. Puyal entén que l’entreteniment ha de ser una condició, i no l’objectiu, i que actualment prevalen els interessos comercials per sobre dels de servei públic.

El llibre, editat per Columna, és alhora diagnòstic i solució. Puyal considera que l’objectiu de la televisió ha de ser divulgar, informar, enriquir i no cridar l’atenció mitjançant la banalització dels continguts, com passa actualment. És una de les principals idees d’aquest llibre, el primer de la trilogia que pensa publicar.

Aicnàlubma s’estructura en cinc parts. La primera és una faula que explica el títol. Tot seguit el cos del llibre on fa autocrítica de la praxi mediàtica. El segueix un manifest de l’ofici i una llista de drets de l’espectador. Finalment, el llibre acaba amb un recull de notes, amb anècdotes personals i cites. Segons el propi Puyal, Aicnàlubma té una clara vocació divulgativa.

El narrador dels partits del Barça a Catalunya Ràdio va lamentar aquest dilluns, durant la presentació del treball, el paper de les televisions privades i la diferenciació que s’ha establert entre aquestes i les públiques, en el sentit que s’associa les segones a l’avorriment.

Però tot i els plantejaments crítics que fa amb la televisió, el creador de Vostè jutja o La vida en un xip confessa que segueix “enamorat” del mitjà i que mai ha gaudit tant professionalment com parint des de zero un programa televisiu. Sobre la possibilitat que torni a treballar en televisió, Puyal és taxatiu: “Si no faig més televisió és perquè cada cop és més difícil fer-ho com jo voldria en aquest sistema actual”.